Doll d’aigua

Cada cop m’agrada mes l’obra de l’Ansel Adams, fotògraf nord-americà, especialitzat en natura, amb uns blancs i negres molt potents, dons be, des de la distancia, tant en temps com en situació volia dedicar-li aquesta imatge com a tribut per el seu treball.
Feta sota la pluja, ja quan vaig sortir de casa, acompanyat amb la meva filla ens plovia i la pluja ens va acompanyar durant tota la sessió, però a la vegada ens va permetre fer unes fotos que en una situació de llum normal no tindrien la riquesa de detall i gama tonal com la que varem poder captar.
Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm. F/4 L a 31mm. , 15 segons a f/22 ISO 50, filtre ND8, trípode i cable disparador.

Comentaris

  1. Mercè22 d’abril del 2010, a les 23:06

    Hola Pere, no he pogut evitar la temptació de venir al blog tot i que ja he comentat la foto en el Flickr, m'agrada llegir el teu comentari. Voldria afegir al que he escrit, que estic d'acord amb la riquesa de detalls i la gama de tons i, malgrat no he vist la foto en color, realment em costa de imaginar gaudint d'aquesta.
    M'agrada molt !
    Un petó

    ResponElimina
  2. Josep Balaguer (Pepet)23 d’abril del 2010, a les 0:35

    Molt bona, company, molt bona... És teva o del mateix Ansel Adams?
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Pere Soler27 d’abril del 2010, a les 16:44

    Gràcies Mercè!!
    Les fotos en aquest lloc tenen un preu si les vols especials, aquest es el temps, tant en aquesta com la de mes amunt.
    Un petó.

    Pepet, es meva!!!
    Ja m'agradaria que s'assembles a la meitat de una de l'Ansel ja.
    Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

Imatge
Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:
Més informació

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Imatge
El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar " IMATGES QUE INSPIREN " on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes. Una de les imatges que vaig incloure a la presentació Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides. Amb el Paco Membrives fent la presentació Amb la companyia de Santi Escartín , director de Xatrac i part del seu equip, ( Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives , director de Montphoto , vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men
Més informació