L'encant de la nit


De vegades una fotografia reflexa l'estat d'ànim del fotògraf, amb l'imatge que penjo avui voldria transmetre tal i com em sento ara, entusiasmat i a la vegada intranquil, curiosament la lluna es plena a la foto i avui es lluna nova, ara sortiré amb la càmera i amb el trípode a veure si puc captar la Via Lactea, un dels meus grans objectius, amb un entorn propici, tot un repte per aquestes contrades dominades per una brutal contaminació lumínica, per això l'objectiu es ambiciós i difícil i si al final l'assoleixes, n'estas molt mes satisfet, veurem els resultats...
Tornant a la foto d'avui, us diré que no es fàcil fer un contrallum i que la part que està a la foscor quedi amb detall i color, però a la nit tot canvia i coses que de dia semblen impossibles de nit no ho son tant i al reves...he triat aquesta entre unes quantes de semblants per el que vaig sentir quan la feia, dons estava sol com un mussol al mig del bosc, de nit i.. encara que mai passa res, de vegades sents sorolls o veus moure coses.. que fan que es trenqui l'encant amb que et tracta la natura per donar-te compte de que ets una mica inconscient, que potser si et passa quelcom trigarien dies en trobar-te... però també vols que aquest moment màgic sigui per tu... egoistament.. i desprès poder-vos fer partícips d'ell a través d'aquest bloc.

Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm F/4.0L, trípode i cable disparador.

Comentaris

  1. Justament per això Pere...els "mussols " tenen una vista fantàstica de nit!
    Ja ens has regalat aquesta , ara esperem la vaia lactea...però vés en compte..!
    Bona nit de fotos!

    ResponElimina
  2. En la soledad de la noche todo se magnifica, nuestra mente hace que cualquier ruido o sonido signifiquen otra cosa que por el día seguramente ignoraríamos; pero pueden las ganas de hacer la fotografía frente a los miedos propios.
    El resultado el fantástico. parece que es de día.
    Enhorabuena y un abrazo.

    ResponElimina
  3. Jo també m'he sentit així moltes vegades, sol, amb la càmera i amb la natura al davant. Són sensacions d'aquestes que has de viure per saber de què es parla.
    Salutacions

    ResponElimina
  4. Recordo que m'ho vas explicar i m'ha fet il.lusió veure una de les imatges d'aquella sortida nocturna especial.
    Ens descobreixes tot un altre mon de imatges, al menys a mi, aquesta és una altre fotografia nocturna que no imaginava fos possible, els tons verds dels arbres amb el blau del cel i la lluna, tot un repte !
    Un petó

    ResponElimina
  5. Ja hi vaig Montse, ara de moment.. espero que entri la lluna nova, desprès tocarà tornar a treure la càmera :)

    Si que lo parece Paco, los miedos... cada vez estan mas superados, aunque alguna vez.... ya me entiendes, si??
    Un abrazo!

    Si Pepet, i se perfectament que tu saps de que parlo, mes o menys, tenim inquietuds semblants.
    Una abraçada!!!

    Si, només hi falta l'home llop ;-)
    Gràcies per passar Mercè.
    Un petó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab