El cel, quin dilema...
Sovint parlant amb els companys, sorgeix el dilema de si cal “perdre” el temps quan el cel està pla, absent total de núvols, per anar a fer una sortida o una posta de sol al mar o al nostre racó preferit…
Amb la foto d’avui vull que jutgeu vosaltres mateixos i arribeu a una conclusió sobre el qüestió d’aquest debat.
La posada en escena era aquesta:
Viatge “fotogràfic” al País Basc, planificat amb detall, cuidant aspectes com les marees i la meteorologia, localitzacions etc. Segons el planning tocava Barrika, dinem a Sopelana, molt aprop del lloc en qüestió i fregant-nos les mans tot mirant un cel espectacular, ple de núvols…
A mesura que es va anar passant la tarda i acostant-se la posta de sol, el cel va quedant net, es va buidar dels núvols que ens havien acompanyat bona part del dia.
Que fem?... ens preguntàvem.
Dons sens dubte vàrem baixar les escales i cap a la platja de Barrika, les localitzacions memoritzades, la marea al punt i el cel… que comença a agafar un to taronja intens, no hi ha ni un núvol, però curiosament surt una foto plena de color, fruit sobretot de que vaig deixar amagar el sol a l’horitzó i que les darreres llums varen impregnar i saturar un crepuscle únic, com gairebé tots els que es poden contemplar en aquest lloc tant pintoresc de la costa de Biscaia.
Espero que us agradi i us ajudi a trobar la resposta.
Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L IS USM, a 21mm. 1,3 segons a f/5.6 ISO 100, trípode i filtre degradat neutre invers.
Amb la foto d’avui vull que jutgeu vosaltres mateixos i arribeu a una conclusió sobre el qüestió d’aquest debat.
La posada en escena era aquesta:
Viatge “fotogràfic” al País Basc, planificat amb detall, cuidant aspectes com les marees i la meteorologia, localitzacions etc. Segons el planning tocava Barrika, dinem a Sopelana, molt aprop del lloc en qüestió i fregant-nos les mans tot mirant un cel espectacular, ple de núvols…
A mesura que es va anar passant la tarda i acostant-se la posta de sol, el cel va quedant net, es va buidar dels núvols que ens havien acompanyat bona part del dia.
Que fem?... ens preguntàvem.
Dons sens dubte vàrem baixar les escales i cap a la platja de Barrika, les localitzacions memoritzades, la marea al punt i el cel… que comença a agafar un to taronja intens, no hi ha ni un núvol, però curiosament surt una foto plena de color, fruit sobretot de que vaig deixar amagar el sol a l’horitzó i que les darreres llums varen impregnar i saturar un crepuscle únic, com gairebé tots els que es poden contemplar en aquest lloc tant pintoresc de la costa de Biscaia.
Espero que us agradi i us ajudi a trobar la resposta.
Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L IS USM, a 21mm. 1,3 segons a f/5.6 ISO 100, trípode i filtre degradat neutre invers.
A mi m'agrada, tot i no haver-hi núvols, aquest canvi de color tant bonic del cel m'agrada.
ResponEliminaSalut
No hay dilema, valió la pena.
ResponEliminaA mi m'agrada i molt. A vegades "només" es tracta de trencar la norma. I no dic que això sigui facil...
ResponEliminaSalutacions!!!
Val més un cel pla net que un cel pla a causa de núvols. Pots trobar degradats i notes de color tan meravellosos com els que has captat en aquesta imatge. Enhorabona.
ResponEliminaHe triat aquesta per posar un exemple de com no sempre cal buscar els núvols espectaculars Jordi, es una discusió eterna que tenim uns quants companys :)
ResponEliminaGracias por tu visita Agustín, estamos de acuerdo! :)
ResponEliminaTota la raó Pepet, un cel gris i planer es la cosa mes avorrida que et pots trobar en una fotografia, encara miro amb el 17-40 ;-)
ResponEliminaUiii! Trencar normes, aquest es un tema "escabrós" Carles, millor que no ho senti ningú..jajaja.
ResponEliminaGràcies per passar!
Preciosa posta,vas aconseguir treure-li els colors al dia.
ResponEliminaBoniques tonalitats, i bona composició.
Aquestes pedres,semblen l'esquelet d'un dinosaure.
Str, aquesta platja esta sobre-fotografiada, costa molt treure un enquadre original, aquest ho es i potser no l'hagués vist si em trobo amb una posta de sol amb molt de núvols, al no haver-ni vaig tenir que fer treballar el cervell per buscar composicions mes inèdites.
ResponEliminaEls colors son conseqüència d'esperar una mica mes... jejeje... ja saps de que parlo.
Un petó.
Saps que, no ho he deixat per més tard, ja he contemplat la foto a la mida adequada i està clar m'agrada molt més. Estic d'acord amb el teu comentari, no hi ha un escenari únic per aconseguir bones imatges, aquí el detall de les pedres de la dreta, la diagonal que marquen en direcció al taronja del sol amagat, els tons fantàstics i el moviment just de l'aigua..., fan una fotografia preciosa que no necessita cap núvol !
ResponEliminaUn petó Pere i que acabis de passar un bon diumenge.
Jo sóc més primaria...la tècnica encara em domina a mi, però de moment...miro,percebo, sento....i la imatge em transmet una sua pau, tant pels colors som pel lleuger moviment de l'aigua...
ResponEliminaSenyor Pere... potser amb nuvols hagués tingut un aire més dantesc, no ho se. En qualsevol cas, a falta de disposar d'una màquina per fabricar núvols, es tracta de treure el màxim profit a les situacions que ens trobem, i crec que tu n'has tret, i molt, a aquesta magnifica platja de barrika...
ResponEliminaapa siau i fins aviat.
B
Pere, saps bé que lo millor que et pot pasar a Barrika es que surtin un parell de núvols just cuant es pon el sol....es un mágnífic paratge...sino fos per les escales.jajaja..tú ja m´entens...
ResponEliminaper cert has vist a qui li han donat el premi Lux de paissatge?...et sonen??
van ser ells qui en em van descobrir el lloc
salut company!!!
Mercè, es un espectacle únic, tu també l'has vist i retratat, i sigui d'una manera o altre es un lloc on les sensacions estan a flor de pell.
ResponEliminaUn petó.
No siguis tant modesta Montse!!!
Però celebro que et transmeti!!! ;-)
Un petó.
Borja, ja m'has donat l'idea de que demanar als reis... una màquina de fer núvols!!!
Una abraçada company!
Si Xavi, ho vaig veure fa dies, la veritat es que la primera vegada que vaig estar allà també va estar amb ells, i tinc un bon record, però res comparable a aquest any, escales incloses...
;-)
Salut!!
Voldria agrair-te que comparteixis aquestes explicacions. L'historia que hi ha al darrera complementa perfectament allò que veuen els nostres ull. Bon treball
ResponEliminaHola Pere,
ResponEliminasi que es veritat a mi amb passa amb fotografia les Agudes (Montseny, si el cel es blau, però no te nuvols, ja no m'es atractiu necesito complments.)
però en el teu cas i tens les varietats de colors, que ja fa que no trobem afaltar el nuvols.
es lo que jo penso, de totes maneres m'agrada molt la foto, i el primer pla amb aquestes pedres es impresionant.
Salutacions.
Cesc Noguera.
desde d'Arbùcies.
Celebro que t'agradi Andreu i espero veure't de nou per aquí.
ResponEliminaSi Cesc, es el que busquem tots, però precisament l'objectiu del article d'avui era poder fer veure que de vegades es poden obviar i no passa res, una bona llum o uns colors tardencs poden donar el complement just també.
Salut!