Un lloc de culte

Un lloc de culte per els fotògrafs de natura sens dubte és San Juan de Gaztelugache i els seus voltants, un indret paradisíac prop de Bakio a Biscaia.

En el meu darrer viatge vaig tenir la sort de poder-hi anar un parell de vegades, només arribar va coincidir amb la posta de sol i just el darrer dia, amb nit de lluna plena, i vaig poder veure com aquesta es posava dins el Cantàbric mentre la marea anava deixant pas a una gran quantitat de roques que al arribar estaven submergides.
Un espectacle molt recomanable, tant si ets un obsés de la fotografia com si ets un enamorat de la natura, dos característiques amb les que em sento identificat.
La part no "visible" d'aquesta sessió fotogràfica es que, evidentment ets tens que llevar a unes hores intempestives, has de fer un bon trajecte a les fosques i desprès de tot, al arribar has d'esperar que amb la baixada de la marea, sorgeixi un camí que no veus i que et doni pas a la localització que tenies prevista, immersa sota les aigües quan vaig arribar, amb el que representa caminar per unes roques llises que rellisquen com el glaç i que posen en perill la teva integritat i la de tot l'equip que portes, per sort aquest cop la cosa va acabar be i us puc mostrar una de les imatges que em vaig emportar i que reflexen part dels moments intensos que vaig viure i  que em quedaran per sempre gravats a la memòria.

Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF 24-105mm f/4L USM, a 105mm. 3,2 segons a f/8 ISO 200 i trípode i filtre degradat neutre.

Comentaris

  1. Al transmetre tant bé les vivències viscudes, al mirar la foto, certament la roca de l'esquerra cobra vida i un pot apreciar en la forma de la roca, la d'un esser que es desvetlla i sorgeix de les profunditats del mar, amb els seus grans braços, desvetllant-se d'un somni pesat!
    Tècnicament preciosa!
    Gràcies per compartir de nou!

    ResponElimina
  2. No et deixaré cap comentari perquè me'n vaig a mirar-la de nou, ho necessite...

    ResponElimina
  3. I saps que Montse, si et fixes detalladament, aquesta mateixa roca ... es una cara ;)
    Gràcies a tu per passar!

    Ok Pepet!
    Ens veiem!

    ResponElimina
  4. Pere, ja ho diu el refranyer castellà:
    i es que, encara que ens mullem, rellisquem, haguem d'aguantar humitat,fred,neu,calor, matinades i comentaris com "a on vas boig/a".
    "Sarna con gusto....."
    Fins aviat,un petó.

    ResponElimina
  5. si si, ... no pica!!
    Fins aviat Esther!
    Un petó.

    ResponElimina
  6. Hi ha llocsi moments màgics...i màgic es poder-ho traspassar a una imatge i compartir-ho!.

    ResponElimina
  7. Realment es un lloc especial, moltes gràcies per compartir-lo.

    ResponElimina
  8. I que la gent ho sàpiga apreciar Miquel, gràcies per passar.

    Estem d'acord Jordi.
    Ens veiem!

    ResponElimina
  9. Doncs no ho dubtis que va valdre la pena, la espera, la foscor, el trajecte, i tot plegat! Quina fotassa!

    ResponElimina
  10. pos sí Pere!!!! una cara de nou!!! ja em començo a preocupar!!! ;-)

    ResponElimina
  11. Roser, la resta que no surt aquí t'ho he acabat de respondre al teu comentari a flickr, de vegades les coses son tan reals com la vida mateixa ;)
    Gràcies per tots els teus comentaris i per passar.

    Montse, ja tenim un repte per les nocturnes de la propera sortida :))
    Mira que darrerament només surten que cares a les fotos de natura... i jo que em pensava que estava sol..jajaja.

    ResponElimina
  12. Com et deia abans, quan t'has adonat que pots veure una nova dimensió a la natura, en aquest cas un personatge fantàstic sorgint de l'aigua sota la llum màgica de la lluna, ja no pots tornar a veure solament unes roques dins una composició i una escena única.
    Felicitats per aquesta imatge tan especial i gràcies per compartir-la amb nosaltres !
    un petó

    ResponElimina
  13. Es el que em va passar a mi Mercè, quan ho vaig descobrir, vaig passar de veure unes roques a veure aquesta cara i braç emergint de l'aigua i gairebé la veig en les demés fotos que tinc d'aquest lloc i fetes a la mateixa hora... un fet ben curiós ;-)
    Gràcies per passar!
    Un petó.

    ResponElimina
  14. Pels volts de nadal tinc pensat apropar-m'hi, a veure si tinc sort i aconsegueixo alguna cosa la meitat de de ben feta que la teva foto! jajaja

    ResponElimina
  15. El que aconsegueixis segur que serà bo, el lloc s'ho val, només cal veure una mica mes enllà ;)
    Sort i bones fotos Daniel!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab