Cobrar o no cobrar?

Aquesta es una qüestió que planeja a tots els que ens dediquem a la fotografia, mes o menys intensament, mes o menys obsesivament, la foto d'avui, va estar motiu d'aquest debat intern que vaig tenir fa poc.
Una coneguda publicació catalana, feia un reportatge sobre la comarca del Collsacabra i va veure aquesta foto que tenia publicada en una altra web, em va enviar un correu demanant permís per publicar-la i on em deia també que em citarien el nom, però que no podien pagar res. La meva resposta va estar que per fer-me propaganda gratuïta ja tenia el meu bloc i la meva pàgina a flick.Varen passar uns dies i ja quan ni em recordava del tema, rebo un segon correu on deia que "havien decidit" publicar la meva foto i que la necessitaven amb mes resol·lució... Com podeu comprendre, jo estava al·lucinant!!!
Potser no m'havia explicat be???
M'havien pres per "el pitu del sereno? o quelcom semblant...i a sobres la volien amb mes píxels!!!!

Finalment, tinc que dir que l'imatge NO es va publicar, tampoc tinc clar que hagués fet en aquell hipotètic cas, però avui, llegint un article en el bloc de la Mª Rosa Vila, cap de fotografia de Descobrir Catalunya, m'ha vingut un altre cop a la memòria aquell fet i he decidit dedicar-li íntegrament aquest post.
L'altre aspecte, cales a banda, es el que hi ha "darrera" d'aquesta fotografia i moltes mes...
Aquesta foto, feta al Cabrerés, per poder-la aconseguir vaig tenir que anar-hi un parell de cops, dons allò d'arribar i moldre...poques vegades es dona i en una primera visita vaig tenir clar el que volia fer, en una segona estava allà per no hi havia "chicha" i a la tercera, vaig aconseguir una de les imatges desitjades, junt amb una impressionant posta de sol amb boira, que en cap cas m'esperava.
Espero que aquesta entrada serveixi per treure algun dels dubtes sobre aquest tema que a molta gent li passen per el cap quan es troben en una situació similar.

Comentaris

  1. Quins penques... A sobre, o no es llegeixen els mails o fan cas omís... Molt guapa la foto, ja em diràs on la ves fer, tinc curiositat.

    ResponElimina
  2. Has fet molt be, Pere. Si tothom fes igual com tu les revistes s'acostumarien a pagar pel contigut.

    ResponElimina
  3. creo que tomaste la decisión correcta. Muchas publicaciones tratan de aprovecharse de la buena voluntad de algunos de nosotros con situaciones de este tipo... Todos deberíamos seguir tu ejemplo. Saludos desde Bizkaia!

    ResponElimina
  4. O directament ens prenen per res...
    Sergi, es al Cabrerés, en un dels cims que venen desprès del Santuari de Cabrera.
    Salut!

    ResponElimina
  5. Si Jordi, però la tentació de veure quelcom teu publicat, sobretot quan tens poc nom es molt forta...d'això es valen...
    Salut!

    ResponElimina
  6. Hola Andoni, precisamente por si puedo ayudar a tomar una decisión, es por lo que he publicado este post.
    Tu sabes muy bien, lo que hay la mayoría de las veces detrás de fotos como esta.
    Un abrazo!!

    ResponElimina
  7. No només repetir el lloc, en aquest cas pujar un munt d'escales ;)
    Estic amb tu i amb la M. Rosa.

    Salut!

    ResponElimina
  8. Sí senyor!!! Ben fet!!!! Cal que tots fem el mateix i es valori el nostre treball!!!!!!
    Salut Pere.

    ResponElimina
  9. Molt interessant la reflexió que ens planteges. Jo estic d'acord amb el que ens has explicat. Una cosa es el dilema de cobrar o no cobrar?. Jo diria, res de regalar! Que així anem i només cal llegir moltes de les entrades de la Maria Rosa Vila per veure que hi ha gent que es pensa que aquestes fotografies no costen esforç ni diners o altres recursos als fotògrafs (siguin professionals o no).

    Si el dilema fos: vendre o no vendre? La resposta es clara, si pots ven! Mai se sap quina part de l'equip et pot ajudar a pagar o quines vacances poden ser més esplendides.

    Salutacions.

    ResponElimina
  10. Com he dit, de vegades costa Joan, però a la llarga es el millor per tots.
    Salut!

    ResponElimina
  11. Cel·lebro que ho trobis interessant Daniel, per mi ho es i molt.
    Per això i desprès de veure l'entrada de la Mª Rosa, he pensat... i l'esforç??? es que sembla molt fàcil fer fotos de natura amb les millors llums des d'un despatx justament això!
    Gràcies per passar Daniel.
    Salut!

    ResponElimina
  12. Si el que et demana la foto hi treurà profit econòmic d'aquesta, pense que cal dir ben poca cosa. S'ha de cobrar una part d'aquest benefici. ¿no?

    ResponElimina
  13. Molt ben fet Pere, tot i que és fàcil caure en la tentació de dir si i és que a tothom li fa il.lusio veure una imatge seva publicada.
    Salut

    ResponElimina
  14. Pues has hecho muy bien ;-)
    Es un trabajo que ha de ser pagado.
    Saludos

    ResponElimina
  15. Justa la fusta Dr, ells treuen benefici, però no volen compensar la "materia prima"...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. La primera o les primeres si que fa il·lusió Jordi, però desprès t'agrada mes que se't valori a que te la publiquin.
    Salut!

    ResponElimina
  17. Hola Hana, que sorpresa e ilusión tu visita :)
    Espero verte mas por aquí.
    Saludos.

    ResponElimina
  18. Penso exactament igual que en Pepet.
    Si tothom, regala,les seves fotos,tot aquest mon es desvalora,igualment que els que venen les seves fotografies a preus,reventats.
    I tot l'esforç,no serveis de res.
    Un petó,Pere.

    ResponElimina
  19. Totalment d'acord amb els diversos comentaris sobre la valoració del esforç personal i el treball creatiu. Crec que la facilitat a veure i utilitzar qualsevol material fotogràfic falseja la consideració de que la publicació té un preu, tant si parlem d'un article periodístic, un reportatge escrit o fotogràfic. En tot cas ha de ser el autor qui pugui desitjar regalar un seu treball per les circumstancies que sigui.
    Pere m'agrada poder tornar a veure aquesta foto tan bonica, aquest escenari i els colors son espectaculars!
    Un petó

    ResponElimina
  20. Esperem que no es desvalori gaire Ester, dons tu hi tens futur...
    Un petó!

    ResponElimina
  21. Si Mercè, al final l'he penjat, a mi també m'agrada, es una foto que feia dies la vaig "veure" mentre feia un trecking i amb va quedar gravada, no vaig para fins aconseguir-la :)
    Un petó!

    ResponElimina
  22. Ui,gràcies mestre.
    Tú que em veus amb bons ulls!!!
    Salut!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab