Pueblo Viejo de Belchite

Belchite, un lloc ple d'història, de llegendes i de.. ruïnes!!
Per els fotògrafs te un encant especial, no sabria com dir-ho, te interès de dia, te una bona situació tant per sortida com per posta de sol. Tenia previstes un parell de fotos del lloc amb mes personalitat, que per mi es l'església de San Martin de Tours, un lloc que amb determinades llums donava la sensació d'estar al mig d'una pel·licula de terror, la seva silueta, la col·locació dels diferents elements feia que esperessis que d'un moment a l'altre sortís d'alguna de les obertures una bruixa volant damunt la seva escombra màgica.
Vaig esperar cap als voltants de la posta de sol per captar aquesta imatge, volia un contrallum que dones força a la silueta, però que no fos molt contrastat, que el primer pla tingués una mica de vida i que els negres no arribessin a ser negre total, no comptava amb la sort de que alguns raigs de sol es filtressin e il·luminessin unes herbes seques que tenia al davant, donant equilibri compositiu i una nota de color al mig de l'ombra.
Vaig tenir que recórrer al polaritzador i a un filtre degradat per poder-ho aconseguir i que la diferencia bestial de llum no cremes ni deixes cap secció en el negre absolut.

A la porta d'aquesta esglesia hi ha una inscripció que diu:

"PUEBLO VIEJO
DE BELCHITE
YA NO TE RONDAN
ZAGALES
YA NO SE OIRÁN
LAS JOTAS QUE
CANTABAN NUESTROS
PADRES"

Amb aquestes paraules ja entres de ple en l'ambient llegendari del poble, et venen les batalles que s'hi varen lliurar i també reportatges vistos a la TV que parlaven de psicofonies, la NIT ja tardava en arribat, l'esperàvem...
Vàrem donar una volta per tot el poble buscant localitzacions, racons amb interes, però al final vàrem acabar un altre cop en aquest lloc i es que, com he dit abans la força i atracció que te es bestial, ens superava...
A l'hora blava i abans de la sortida de la lluna, vaig poder fer aquesta foto, amb els núvols pintats per la contaminació lumínica, que n'hi ha i molta en aquest lloc, dons el poble nou està a menys de 500 metres.

Bon cap de setmana!!!

Comentaris

  1. Hola Pere,
    racó mític (jo encara no hi he anat amb la càmera..) i com sempre has sabut treure-li la punta.
    Magnífiques totes dues fots.
    Ànims! a fer una bona recuperació.

    ResponElimina
  2. Tinc pendent anar-hi,amb el meu germà.Deu ser un lloc,d'aquells,on la història, esta a flor de pell i et fa recordar,el nostre passat,un lloc per respectar.
    Felicitats per las fotografies, quina llum!!!
    Molta salut,un petó.

    ResponElimina
  3. La clau Albert: no tenir presa i encara que el cap et digui: avui amb aquest cel....saber esperar... ;)
    Gràcies, ens veiem!

    ResponElimina
  4. Us agradarà Esther, segur, i li sabràs treure l'essència, un lloc amb molta molta força!
    Un petó.

    ResponElimina
  5. No coneixia aquest lloc, sembla fotogràficament molt interessant

    ResponElimina
  6. Sens dubte, un dels llocs amb mes "personalitat" històrica d'Espanya Jordi, te'l recomano!
    Salut!

    ResponElimina
  7. Jo hi vaig estar fa uns quants anys...realment és un lloc que impacta!
    T'han quedat dues imatges impactants...
    La de la posta la trobo particularment bonica!

    ResponElimina
  8. Penso que en aquest lloc costa ben poc fer una imatge impactant Montse, encara que el cel no acompanyi massa, però sempre te personalitat, a qualsevol hora.
    Benvinguda de nou!

    ResponElimina
  9. Hola Pere, precisament dissabte vaig estar a Belchite impresionant, llastima que veniem de les bardenas reales i estavem cansats, varem fer alguna foto nocturna, però grec que i tornare, i no tardare molt.
    Cesc Noguera

    ResponElimina
  10. genials aquestes dues, sobretot la primera... realment esperar el moment oportú dóna els seus fruits! Salut company!

    ResponElimina
  11. Hola Cesc!
    Ja he vist les fotos, el que no deixa es posar un comentari, no se si es problema meu o del teu bloc...
    La de Castilditierra es molt maca, a la nocturna li falta una mica d'exposició.
    Gràcies per passar!

    ResponElimina
  12. Bones Joan, saber esperar el moment i tenir sort, es el que faig des de fa temps, encara que de vegades, no pots estar-hi el temps que voldries.
    Salut!!!

    ResponElimina
  13. Hola Pere, gràcies per passar. i per avisarme, tenia una cosa malament i no deixava posar comentaris.
    Salutacions

    ResponElimina
  14. Hola Pere,
    No hi he estat mai i té tota la pinta de ser un lloc molt fotogènic, al menys les teves fotos fan l'escenari molt atractiu.

    Salutacions.

    ResponElimina
  15. Hola Daniel,
    Ja tardes en anar-hi, ho gaudiràs, segur!
    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab