Pinzellades de llum
Una de les obsessions del fotògraf de paisatge es poder arribar un dia a la localització triada i trobar-se amb aquella llum desitjada.
Partint d'aquesta base, aquesta entrada i la propera les dedicaré a mostrar aquests moments de llum "especials" de dos maneres diferents, amb resultats molt engrescadors i plens de color.
Les dos estan fetes a la mateixa localització, enquadres diferents i mes o menys amb el decalatge de una hora entre una i l'altre.
Aquí desprès de triar les roques que servirien de base compositiva, sense tenir cap presa, vaig esperar a que el sol s'amagués del tot a l'horitzó, esperant que els darrers rajos il·luminessin la franja de núvols que formaven varies línies diagonals.
Vaig tenir premi a l'espera i el decorat poc a poc s'anava tornant del color que buscava, un toc de taronja càlid en mig de la fredor del blau, sensació de fredor reforçada per les pinzellades blanques de les onades difuminades per la llarga exposició escollida.
Com a particularitats tècniques cal dir que vaig fer servir un balanç de blancs manual, un tele curt, un degradat neutre de dos passos, trípode i cable disparador.
Bona Setmana Santa!
Partint d'aquesta base, aquesta entrada i la propera les dedicaré a mostrar aquests moments de llum "especials" de dos maneres diferents, amb resultats molt engrescadors i plens de color.
Les dos estan fetes a la mateixa localització, enquadres diferents i mes o menys amb el decalatge de una hora entre una i l'altre.
Aquí desprès de triar les roques que servirien de base compositiva, sense tenir cap presa, vaig esperar a que el sol s'amagués del tot a l'horitzó, esperant que els darrers rajos il·luminessin la franja de núvols que formaven varies línies diagonals.
Vaig tenir premi a l'espera i el decorat poc a poc s'anava tornant del color que buscava, un toc de taronja càlid en mig de la fredor del blau, sensació de fredor reforçada per les pinzellades blanques de les onades difuminades per la llarga exposició escollida.
Com a particularitats tècniques cal dir que vaig fer servir un balanç de blancs manual, un tele curt, un degradat neutre de dos passos, trípode i cable disparador.
Bona Setmana Santa!
Espectacular !! con una encudre perfectamente realizado compositivamente y unas luces de lujo,buen trebajo Pere !!
ResponEliminaUn abrazo amigo...
Un autentico espectáculo, menudas luces!
ResponEliminaMe encanta!
Un beso!
Molt be, Pere! Els freds amb els càlids funcionen fantàsticament.
ResponEliminaEspectacular Pere, com de costum, uns tons preciosos.
ResponEliminaSalut!!
Hola Raimon, gràcies per passar.
ResponEliminaUna abraçada!
Me alegro Eva, me alegro. ;)
ResponEliminaUn beso!
Hola Jordi, gràcies per la visita ;)
ResponEliminaSalut!
Gràcies Jordi, ens veiem!
ResponEliminaSalut!
Preciosa foto Pere!! Disfruta de la semana santa
ResponEliminaUna abraçada!
Gracias David, eso intentaremos!!!
ResponEliminaUn abrazo!
Una imatge molt agradable. El que espera sol tenir recompensa si sap el que espera ;-)
ResponEliminaLa primera frase del teu comentari té un punt en que coincideixo plenament i és el "trobar-se amb aquella llum desitjada". Quantes vegades tens la localització desitjada però no encertes la llum, ni trobes aquella situació que somniaves intentar captar.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta foto, a part de la bellesa i la perfecció técnica m'ha cridat l'atenció la força que per mi tenen les pinzellades del cel contrastant amb les pinzellades sutils de les onades difuminades.
Ja espero la següent.
un petó Pere
Pere!!!
ResponEliminaNomés veure-la m'ha vingut a la ment una paraula: Subtil.
Espero la segona i crec adivinar,que serà més espectacular,encara.
Feliç setmana santa,un petó!
Claro, cuando lo cuentas parece tan sencillo!!! Pero cuando uno lo quiere repetir resulta tan difícil...
ResponEliminaDa gusto morir de envidia contigo, por lo menos, siempre será con lugares de ensueño y maravillosos colores, con todo lo que uno desearía poder capturar en una toma.
Un besote transoceánico!!!
Tens raó Pepet, l'important no es esperar...sinó saber el que esperes ;)
ResponEliminaSalut!!
Mercè, tens molta raó, aquesta està feta aquí, però quantes vegades passa el que dius quan estàs de viatge, llavors es fa molt mes dificil tornar a la localització.
ResponEliminaEt recomano que no te la perdis ;)
Un petó!
No vas gens desencaminada Esther;)
ResponEliminaAprofita aquests dies, tens una oportunitat única!
Un petó!
Es sencillo Mónica, si estàs dispuesto a estarte mucho tiempo cerca de 0º con un temporal de levante impresionante y arriesgando algo mas de lo necesario para pasar a la localización, las olas, aun siendo en el Mediterraneo eran bastante amenazadoras, pero, a que parecen bonitas en la foto?
ResponEliminaGracias por tu visita, me ha sorprendido muy agradablemente!!!
Otro besote transoceanico para ti!!
Com sempre, molt bona, cada cop et superes...
ResponEliminaEspero la pròxima.
Arribarà Esteve...arribarà...
ResponEliminaGràcies per passar.
Salut!
Pere, es sencillo, es sencillo, siempre me dices lo mismo!!! Yo aguanto los 0º sin drama (tengo mi propio aislante térmico), el temporal no me "levantaría" porque tengo un buen peso..., los riesgos no me asustan porque además de osada soy un poco inconsciente, pero ni con todo eso...consigo una toma decente. Y me encanta pasar porque me gusta entender un poco más allá de la foto, ya sea lo que buscabas, lo que encontraste, lo que sentiste, lo que penaste y lo que disfrutaste. Es como estar un poquito más cerca. Ya que no puedo compartir kdd... me quedan los recuerdos y tus fotos. Otro besote!!!
ResponEliminaCuando venga a la Patagonia (pronto) nos iremos a hacer unas puestitas de sol, verás como es sencillo :))
ResponEliminaMe gusta como te expresas Mónica, estás tan lejos y te noto tan cerca...
Un besote!!
Hola Pere,
ResponEliminaEspectacular tons i molt bona composició la que ens mostres en aquesta entrada. Llegint entre línies dedueixo que tot i que la fotografía és molt maca ens estan dient que encara tens millors tresors guardats.
En quant al que dius del moment sommiat pels fotògrafs ho corroboro, sempre esperes que "aquell" sigui el dia (tot i que segurament després no es complirà i ho saps, però és el que et motiva a aixecarte a les 5 i fer 1 hora de cotxe fins a la localització que tenies en ment. Després, la sort (per tot allò que no es pot controlar) i la pericia técnica del fotògraf faran (o desfaran) la resta.
Una abraçada!
Llegeixes be Dani, tot i que va a gustos, quan les vaig retirar m'agradava mes la que vindrà, ara passats uns dies no n'estic tant segur, en qualsevol cas, penso que son dos fotos irrepetibles, no tant per el resultat, si perquè vaig arriscar-me mes de lo permès...i no se si ara ho tornaria a fer...
ResponEliminaEn quan a lo del moment, una sortida de sol sol ser el que tu dius, una posta ja està mes controlada ;)
Bona Festes!!!
Pere,
ResponEliminaja fa dies que les miro, MAGNÍFIQUES!
Però a mi m'agrada més aquesta. Només és una sensació (no hi entenc gaire i potser m'equivoqui) però hi trobo una harmonia en la gamma cromàtica que no té l'altra. Malgrat aquella capta unes llums espectaculars.
Res, que m'agraden molt, felicitats!
Totes les opinions son interessants Albert, vinguin de qui vinguin, aquesta es mes senzilla tècnicament i compositivament, algun dia en parlarem, per això jo valorava mes l'altre.
ResponEliminaGràcies i salut.