Fins que la llum s'apagui
Aquesta es una de les tres fotografies que vaig poder fer amb aquesta llum i ambient, estava amb el 70-200mm muntat al trípode i encarat cap a l'horitzó, esperant que el sol acabes de baixar i li dones un toc de color als núvols que hi havia a la llunyania... va estar girar-me i veure el que tenia al darrera, per adonar-me de que l'autentic espectacle el tenia al darrera meu i no al davant com havia previst...
... i es que durant un breu instant, la boira que ens havia envaït durant bona part de la tarda, va deixar un forat i el darrer raig de sol va entrar per ell, il·luminant aquesta aresta del Moixeró, ensenyant-me una vegada mes que no et pots relaxar fins que la llum s'apagui.
Com a aspecte tècnic, dir que aquest gairebé em perdo aquest moment, dons tenia posat el porta-filtres i el vaig tenir que treure ràpidament per posar-hi el polaritzador i aconseguir mes contrast i una llum de mes qualitat, també tenia activat l'aixecament de mirall i el balanç de blancs manual.
Bueno, bueno... Hay que tener visión panorámica!!!
ResponEliminaSiempre hay que estar dispuesto a apreciar lo inesperado, aparezca por donde aparezca...
Puedo imaginarte con manos mágicas cambiando filtros y corrigiendo los valores de la cámara y no puedo dejar de sonreír.
Lo importante, siempre hay sorpresas, a veces muy gratas como la que muestras y lograste capturar. Es cuestión de adaptarse con facilidad. Y siempre eres un maestro para ello, en todos los aspectos.
La imagen tiene un impacto visual intenso. Acojonante como dicen por allí. Y me imagino que todo el lugar debe ser maravilloso. Lo agendaré para la próxima.
Un besote inmenso, siempre transoceánico!!!
Pues una fotografia impactante,realmente las luces que has conseguido son espectaculares y ademas plasmadas con maestria, ya que me imagino que no durarón mucho tiempo,me quito el sombrero Pere !!
ResponEliminaUn abrazo amigo...
Muy buena a foto Pere, y muy bien pillado el momento. A mi también me pasó alguna vez lo de mirar hacia atras y darme cuenta de que el espectáculo me lo estaba perdiendo.
ResponEliminauna abraçada
Us heu de passar a la fotografia de floretes, jeje, és una mica menys estressada...
ResponElimina:-)
I es que,pots estar tot el dia,fotografiant, per que les condicions canvien constantment....
ResponEliminaa qui li he dit,jo això fa molt poc???
Felicitats, per la foto, i es que hem de fer rodar el cap,com la noia del exorcista, per no perdre detall!! :)
Un peto!
que no s'apagui...que no s'apagui!!!!
ResponEliminai tu que hi siguis per captar-ho!!!
La foto pot estar on menys t'ho esperes i el fet de tenir una idea preconcebuda no vol dir que sigui la millor a vegades obtens sorpreses com la que ens ensenyes.
ResponEliminaAquesta llum daurada mostrant la muntanya i la seva textura gràcies a la boira que s'havia retirat momentaniament y en contrast amb la foscor del cel no és una cosa que es pugui portar planificada ni molt menys.
Un bon regal el que et vas emportar aquell dia.
Salut!
Cuanto sabes de "la vida" Mónica :)
ResponEliminaQue podriamos hacer con tu "fluidez expresiva" y mis fotos??? Algo grande, seguro!
Para la "proxima" te hago de guia, ok?
Besote transoceanico!
Hola Raimon, duraron el tiempo de canviar de filtro, medir la luz y hacer tres encuadres, nada mas.
ResponEliminaA ver si coincidimos algun dia :)
Una abraçada!
Hay que estar en todas David, supongo que algunas nos hemos perdido, algunas de buenas, aunque posiblemente nunca lo sabremos ;)
ResponEliminaUn abrazo!
Bufff!!! Si ara em tingués que dedicar a les floretes, segur que SI seria estressant, algunes orquídies son a llocs molt inaccessibles :)
ResponEliminaGràcies per la visita Susss!
:)
No ho se Esther, a qui??? :))
ResponEliminaRecordes aquell dia??? vosaltres dos estàveu al costat :P
Un petó!
I tu per veure-ho Montse, va estar aquell diumenge a Vallcebre que vosaltres ja havíeu recollit els trastos, que feia bastant de fred i ja teníem tots ganes d'anar cap a casa :)
ResponEliminaUn petó!
Si Daniel, un regal inesperat, jo havia calculat que la "bona llum" la tindria al davant i mira per on, surt per darrera... la sort va estar quan em vaig girar, sinó el moment hi hagués estat igual, però cap de nosaltres l'hagués vist.
ResponEliminaSalut!!!
El secret d'una bona foto és ser al lloc adequat en el moment precís i llògicament, tenir una vista i reflexos com els teus.
ResponEliminaPuc imaginar-me la teva satisfacció.
Enhorabona, Pere.
Caram quin MOMENT de llum, a aquest lloc li tinc moltes ganes.
ResponEliminaUna vegada un company hem va dir, vigila no embaladir-te mirant endavant perque moltes vegades la foto és al darrera teu, i la veritat es qeu moltes vegades m' ha passat, per aixó sempre miro al darrera de tant en tant.
Salut!
Boniques llums. Et veig una mica ennuvolat darrerament...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pere,
ResponEliminabonica foto...
I amb "moraleja": cal mirar enrera.
Això ja et va passar al Montseny (que sigui públic) i segur que algun cop més.
I una pregunta tècnica: filtre DN?, polaritzador?
Salut!
Mai hem d'oblidar allò que passa a les nostres esquenes!!! Quina fotografia més bonica has captat, la llum és espectacular i el paisatge ja ni t'ho explico...
ResponEliminaSalut i fotografia Pere!
:))
ResponEliminaVa estar el colofó a un gran cap de setmana fotogràfic Esther.
Gràcies per la visita!
Bon consell et va donar aquest companys Esteve.
ResponEliminaEns queda una mica lluny, però el lloc i voltants tenen molta foto, sobretot amb llums extremes ;)
Salut!
Hi viuria constantment Dr!!! Ben emboirat!!!
ResponElimina;)
Si Albert, ejem... penso que li vaig dir a "algú" fa poquet... si no pots tirar endavant, mira al darrera ;)
ResponEliminaPorta un GND de O,3 o 0,6 no et podria assegurar del cert quin, però si que era només un.
Salut!!
Ei Alba, celebro que t'agradin els cims emboirats!! jeje
ResponEliminaSi hagués durat una mica mes aquesta llum... però no es pot tenir tot..
Gràcies per la visita!
Salut!
Hola Pere !
ResponEliminaQuines dues imatges tan boniques d'aquest indret meravellós, tenen aquella magia especial que pots trobar a la muntanya quan canvia l'atmosfera, la llum, el temps i tot es va transformant.
Un petó
Celebro que t'agradin Mercè, aquests moments em poden...son dificil de "trobar" però es una bona recompensa quan ho fas ;)
ResponEliminaUn petó!
Doncs encara sort, hagués sigut una pena que no haguesis capturat i a la vegada compartit amb nosaltres.
ResponEliminaSalut!!
Per poc Jordi, per poc...
ResponEliminaFins aviat!
Genial la sensibilitat en saber mirar i veure les coses.
ResponEliminaMolta gent mirem i no veiem.
Molta gent sentim i no escoltem
....
Jordi, per uns moments et vares perdre aquesta llum, em sap greu, dons va estar un molt bon cap de setmana i tu un fenomenal guia.
ResponEliminaJa tenim una excusa per la tardor ;)
Salut!