Un Mon ideal

Un Mon on no hi hagués guerres, ni rancúnies, ni malalties....un mon on predomines la bellesa per sobre l'enveja, de l'hipocresia, de la maldat....un mon on no tingués cabuda la crisis, ni el càncer ni el terrorisme, en definitiva un mon com el que vaig veure quan feia aquesta foto.
La tecnologia actual ens permet preveure la majoria de fenòmens i esdeveniments naturals amb bastant encert, la resta li podem posar cada un de nosaltres amb les nostres experiències. Predir on sortirà la lluna i a quina hora, amb quina inclinació..etc...etc... es relativament senzill amb el The Potographer Ephimeris, un programa gratuït molt útil per els fotògrafs de natura, amb un altre, l'Stellarium podem saber si coincidirà amb la Via Làctia, veure quines estrelles seran visibles i per on...etc...etc...
Aquesta foto dons, està feta amb tota aquesta tecnologia, sabia del cert que no tindria lluna, on estaria la Via Làctia i fins i tot que faria bon temps...
La composició ja l'havia "clavada" la tarda abans i tot va estar qüestió d'esperar al moment just, amb el trípode ben ferm, utilitzar l'escala hiperfocal adequadament i pintar amb un cop de llanterna l'arbre del centre, on comença la Via Làctia, d'aquesta manera es converteix en el punt de mes interès i, a mena de metàfora, en el punt que absorbeix tota la llum celístia d'aquest Mon ideal.

Dedicada especialment al Jordi Amela i a l'Enrique Mariscal.

Comentaris

  1. Pues te ha quedado de cuento. Me gusta la imagen y la descripción que haces de los preparativos. Desde luego, cuando veía nocturnas no me imaginaba todo el trabajo previo que llevaban las fotos.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Realment és de conte. I el món
    ideal sí existeix, és aquest, el teu!
    El gaudeixes tu i ens el fas gaudir a nosaltres!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  3. Caram Pere! ets el pistoler més ràpid del nostre país.
    Aquesta no era la que tocaba no?
    Ara fora conyes, t'ha quedat espectacular, sembla que la Via Làctia il.lumini l'arbre.
    Llàstima que la lluna no ens dones més temps per treballar més i millor la Via Làctia.
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Una imatge preciosa. Com diu la Montse, el mon ideal existeix, només cal mirar-lo amb bons ulls...
    i fer-lo possible en la mesura de les nostres possiblitats, en el nostre micro-cosmos!.

    Salut!

    ResponElimina
  5. Espectacular!
    Veig que vareu tenir millor temps que jo per a les fotografies.
    Felicitats!

    ResponElimina
  6. Només puc dir que ets un "crack" per la visió que tens de la natura.
    I les reflexions que fas conviden a pensar en una forma diferent de veure la fotografía

    ResponElimina
  7. Cara'm Pere i tant que la foto fa pensar en un mon ideal!
    Quan he vist aquesta imatge la primera impressió ha sigut que es tractava d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, més concretament em recorda a la zona propera al refugi d'Amitges (però no ben bé els llacs d'Amitges). Vaig gaire errat?

    La segona qüestió que em meravella és la iluminació de l'arbre del fons. Suposo que devíeu anar dos i mentres un (suposo que tu) disparava a ISO's altres i poca velocitat d'obturació per intentar congelar els estels algú altre amagat darrera d'alguna roca devia anar iluminant l'arbre. Oi?

    Una altra excelent imatge fruit de la teva experiència i habilitat en fotografia.

    Et vigilo, ja ho saps! ;)

    ResponElimina
  8. Quan ets perdut en un indret com aquests (i agafant uns paraules meves d'una entrada al meu bloc) es quan penses, veus no calen possessions ni posicions, ni tenir tant, amb molt poc es pot ser feliç.
    Es clar, que sense iphone...;)
    Preciosa fotografia,com sempre,amb "savoir-faire".
    Un petó,Pere.

    ResponElimina
  9. Buenas Pere, yo todavía no puedo procesar, tengo la mano izquierda inutilizada, jajajaja...
    La verdad es que el día acompañó. Hasta la foto que quería yo me pude traer, aunque no tal y como la quería... pero bueno, creo que no será la última vez que vaya... espero que en algo de tiempo, pero volver... volveré, ese rincón me tira mucho...
    La foto tremenda, todo pensado, sí... pero hay que imaginarlo y saber plasmarlo. Ninguna de las dos cosas, nada fácil.
    Un saludete... y ya repetiremos aventuras.
    P.D.- Me he quitado el compeed, para poner gasas y que se ventile... el agujerito no está nada mal, jejeje... pero conservaré el dedo, jajajaja...

    ResponElimina
  10. Hola Pere, quin cel, canalla...
    Molt bona imatge.
    Salut!

    ResponElimina
  11. Alfredo, hay algunas que te las encuentras y no necesitan de mucha parafernalia, pero tambien hay las que tienes en mente y buscas "conjuntar" todos los elementos para que la toma sea lo mejor posible.
    Celebro que te guste.
    Un saludo.

    ResponElimina
  12. De conte, si, el lloc es únic e irrepetible i te quelcom especial que enganxa i de nit aquesta sensació es magnifica Montse.
    Un petó.

    ResponElimina
  13. Cert Jordi, "no tocava"... hi ha hagut canvi de plans ;)

    Estic molt content de les nocturnes, i ...de les diürnes...ni te cuento..jaaaaa!

    Fins aviat!!

    ResponElimina
  14. Miquel, quan vas a un lloc, sempre hi ha una imatge que has vist abans, i sols anar amb una idea prefixada...però de la mateixa manera hi pots trobar el teu micro-cosmos, aquest es el meu.
    Gràcies Miquel.

    ResponElimina
  15. Si Esteve, ho sento...jajaja...
    Però en cada una de les sessions, vàrem poder fer el que hi havia previst ;)

    Fins aviat!

    ResponElimina
  16. Hola Arnau, suposo que el que hagis vist, fet i sentit aquest cap de setmana anterior també te bastant a veure amb el que dius...
    La natura sempre està allà i lo mes maco es que en gaudim i la veiem de maneres diferents, això la fa tant atractiva.
    Ens veiem!

    ResponElimina
  17. Daniel, vas "per bon camí", l'únic es que en aquest cas, era jo qui il·luminava l'arbre, tal com he dit amb la llanterna, per el que la llum es frontal, evidentment m'hagués agradat encara mes zenital, però no teníem un helicòpter a ma ;)

    Jo també et vigilo! :))

    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Touche Esther, sense Iphone...segurament aquesta foto no la tindria, dons bona part es deu a la planificació que vaig poder fer amb ell (tindré que demanar comissió a Apple...)
    Celebro que t'agradi.
    Un petó.

    ResponElimina
  19. Enrique, me alegra oir que no vas a perder el dedo.... creo que lo "enbolicamos" bien como para no hacerlo...jajajaj...

    Ese rincon tiene algo, a mi me ha pillado también...me he traido lo que queria y mas, este es un ejemplo del mas...buscava algo diferente a lo visto de alli y creo que lo he conseguido.

    Un abrazo!

    ResponElimina
  20. Dr, tenim una cita!!
    Només espero que "el cel ens acompanyi" com ho ha fet aquests dies ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Bfff, Pere, vaya pasada!!! apetece marcharse y quedarse ahi para siempre.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  22. Seguro David y sin pensarlo demasiado ;)
    Conoces el lugar?

    Una abraçada!

    ResponElimina
  23. Si, tot el que has dit es veritat, però falta afegir un altre factor, la sensibilitat. Sense la idea prèvia i la imatge creada en el nostre cervell no es possible realitzar-la. Felicitats !!!!

    ResponElimina
  24. Si Jordi, tens raó, però també s'ha de dir que en un lloc com aquest, costa poc emocionar-te i deixar fluir la teva sensibilitat, sincerament, el que em va costar mes va estar tornar a casa.
    Gràcies per la visita.

    ResponElimina
  25. Realmente una fotografia realizada con maestria y buen hacer,enhorabuena campeón !!

    Un abrazo Pere !!

    P.D. haber si algun dia quedamos y montamos un finde fotografico...

    ResponElimina
  26. Gràcies per la visita Raimon.

    Terns raó, ja fa massa temps que no quedem, tenim que posar-hi remei ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  27. Una fotografía maravillosa, parece sacada de un cuento. Enhorabuena porque este tipo de fotos son dificiles de sacar resultados como los que tu sacas, Moltes Felicitats!!

    ResponElimina
  28. Gràcies Ricardo!
    L'idea "original" era fer "una foto de conte", crec que la primera impressió que dona al veure-la es aquesta.
    Salut!!

    ResponElimina
  29. Tot i que me la imaginava, veure la foto m'ha impactat. Aquest cel m'entusiasme, els estels, el blau acaronat amb els tons de les boires i aquest taronja del núvols i el fons son magnífics. La composició és molt bonica,la perspectiva de l'arbre justa perquè quedi sobre la línia de les muntanyes i les pedres del costat del estany una mica il·luminades que porten en diagonal cal a l'arbre.
    Potser si que destaca massa, de fet el verd clar i intens és la única cosa que converteix la imatge en part d'un mon ideal. Si no hi fos em faria pensar en una nit fabulosa contemplant les darreres llums però també m'hagués perdut el caliu del reflex a l'aigua.
    Felicitats Pere, és un bon premi pel bon treball de preparació!
    un petó

    ResponElimina
  30. És un plaer gaudir d'aquestes imatges!!! El món es veu totalment diferent a través de la teva cámera!!!
    Felicitats i enhorabona!!!
    Com sempre un gran treball!

    ResponElimina
  31. Justa la fusta Mercè, aquesta foto també la vaig fer igual, però sense llum... i es el que dius, no hagués pogut estar un mon ideal o "irreal", dons a les fosques canvia i molt i el pren el protagonisme llavors es el cel i aquesta no era la meva intenció.
    Gràcies!
    Un petó!

    ResponElimina
  32. Celebro que t'agradi Joan!!
    Gràcies per la visita!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab