Godafoss - La cascada dels Deus

Islàndia es un país de salts d'aigua, no, millor dit, de cascades, dons la dimensió de la majoria es mes que un simple salt... i, entre totes elles, que ni han moltes i de totes formes i mides, la que em va impactar mes va estar Godafoss, que traduït vol dir "La Cascada dels Deus".
Aquella tarda la llum no era cap virgueria, però a mida que s'anava fent mes fosc aquell lloc adquiria una màgia especial, una llum que em va permetre fer molt llargues exposicions i captar el "sentiment" que em produïa veure aquell espectacle de la natura, de fet, durant molts de dies, quan algú m'ha preguntat per la que creia la millor foto del viatge...deia sens dubte, una de Godafoss... (que ara mateix no puc publicar perquè està "esperant noticies" ;)...), però us deixo aquesta, on hi ha el Jordi G. amb el trípode plantat, per captar tota la magnitud des del cim.
Molt a prop d'aquest lloc hi ha el trencant per anar cap a la zona de Askja, una zona que molt be podríem anomenar el centre de l'illa i que te diferents àrees on no hi ha res mes que camps de lava, colades joves, algun riu que s'ha de creuar amb molt de compte i finalment el Volcà, com a destí final.
D'aquest trajecte, TOTS el meus records es resumeixen en un sol lloc: el volcà Herðubreið mes conegut com  Lady of Iceland.
Aquest volcà s'alça majestuós al centre d'un immens desert, la majoria de vegades amb núvols que impedeixen veure el seu característic cim nevat, però que li donen una força i  un atractiu que a mi em va captivar i que avui comparteixo amb vosaltres amb aquesta foto del camí a Askja i la visió que ens va acompanyar durant la major part del trajecte d'anada i de tornada.

Comentaris

  1. Pere, estas fotos de Islandia son una maravilla. Cada vez tengo más ganas de visitar ese hermoso país.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Bones Pere! Molt guapa la de Godafoss, jo quan hi vaig ser-hi vaig treballar l'altra vora, no sabia que es podia arribar aquí. Realment la compo surt més rodona desde la teva localització, pots tancar el primer pla cosa que a l'altra banda l'has de deixar obert. A veure quan ens pots ensenyar la foto que comentes! ja tenim ganes!

    ResponElimina
  3. Collons Pere!!
    Quina passada la CASCADA, quines dimensions!!!
    Amb quina optica la vas fer?
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Només pot esser dels deus aquesta cascada!!! Els núvols del volcà " espaterrants" !!!
    magnifiques totes dues!

    ResponElimina
  5. bon dia Pere,
    gràcies un altra cop per permetre'm gaudir de l'espectacle de la natura que em vaig perdre al vostre costat...
    rés a dir de les fotos, o potser molt; com sempre transmets alló que sents, llàstima de no poder-les gaudir en mida "panoràmica"... potser algun dia?
    s@lut!

    ResponElimina
  6. Gracias Alfredo, de verdad que te lo recomiendo, sea en verano o en invierno, seguro que no te defrauda!
    Un abrazo!

    ResponElimina
  7. Hola Gorka, Benvingut al bloc!!
    Saps??, nosaltres no vàrem anar al altre costat, si que vàrem baixar a ran d'aigua, on vaig fer "la foto" jejeje...però primer vaig preferir veure-ho des de dalt i les fotos que en vaig treure no em desagraden pas, totes son fetes a hores intempestives, no se com seria amb llum diürna "normal"...
    No se com seria des de l'altre costat tampoc, però la veritat es que en algun dels llocs et vaig tenir com a referent ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Jordi, es el 24-105 a 24mm, es "la cascada"... la que em va agradar mes de totes les que vaig veure!!!
    Fins aviat!!

    ResponElimina
  9. Gràcies Montse, a mi també m'agrada la segona...jejeje...però d'aquest volcà en vaig fer ....unes 50.... i clar...trien una!!! difícil!!!
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Ric@rd, suposo que la mida panoràmica que dius, vol dir "in situ", Ja saps el que penso...es un lloc que realment val la pena, estiu o hivern...de fet, ja estic planejant un viatge a l'hivern, mes curt i mes amb el punt de mira de les llums del nord ;)
    Una abrac@da!!!

    ResponElimina
  11. 24mm deu mi do, doncs si que la tenieu ben aprop, deu ser impressionant.

    ResponElimina
  12. Impressionant es poc Jordi, i quan vàrem baixar ....ja ni t'ho puc explicar...
    Et sens petit....petit......petit.....
    ;)

    ResponElimina
  13. S'ha m'han acabat les crispetes!!!
    Haure d'anar a comprar més, per que no crec que aquestes, preciositats, acabin, aquí.
    Segueixo, embadalida,mirant la pantalla.
    Un petó!

    ResponElimina
  14. La cascada és espectacular, m'agrada la composició que has fet, però avui em motiva encara més la perspectiva d'aquesta imatge de Lady of Iceland, sembla inabastable, em suggereix aquestes sensacions que tens prop de la natura quan et sents integrat amb ella.
    És un plaer gaudir de la seqüència que comparteixes amb nosaltres de la teva Islàndia.
    Un petó Pere!

    ResponElimina
  15. Ja en queden poques Esther, es la primera vegada que faig entrades a modo de reportatge, però no serà la darrera ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  16. A mi també Mercè, però ha passat mes desapercebuda, et puc dir que en gran es molt dramàtica i la llum que incideix al cim mig amagat del volcà li dona un aire...be, no se la paraula ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  17. Ufff!!! quin viatget, he disfrutat molt amb els teus treballs realitsats a Islàndia, gràcies per comparti'ls

    Salut!!

    ResponElimina
  18. Benvingut Bernat!
    I gràcies a tu per les visites!
    Salut!!

    ResponElimina
  19. Pere, ets un exagerat, tampoc és tan gran... El salt del meu poble ho és més ;-)
    Molt bones totes dues. La primera hipnòtica, la segona grandiosa.
    Salut :-)

    ResponElimina
  20. Hola Pere,
    M'agrada la primera. Jo també tinc fotos d'aquí amb un día molt gris i ennuvolat però els meus coneixements d'aquells llavors no em van permetre treure-li tot el suc. De fet no vaig saber trobar un enquadrament com el teu que em permetés captar-la en tota la seva majestuositat.

    Nosaltres també planificavem fer Aurores Boreals aquest estiu. Estavem entre una escapa de pocs dies a Islàndia per nadal o a Tromso (Noruega). Diuen que aquest 2012 hi haurà fins i tot més activitat solar que el 2011 (que va ser molt bó). Ara no recordo pero potser que les millors dates fossin entre febrer i març.

    En quant a la foto que "espera noticies", que hi hagi molta sort!

    ResponElimina
  21. Ok Dr.! Deixem-ho en: No es tant gran :) però continuo pensant que em va impressionar i molt...i ja portava unes quantes cascades vistes.
    Salut!

    ResponElimina
  22. Hola Daniel,
    No se com serà amb llum "diürna" però estic content de com la vàrem poder veure amb llum "nocturna" ;)

    Jo també ho he llegit, penso que la millor època serà a finals de febrer, principis de març, veurem com queda al final...

    S@lut i sort!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab