Fotografia de natura, millor sol o en companyia?

Aquesta es una pregunta que segurament ens hem fet tots els que ens dediquem a recorre les costes, les muntanyes i els boscos...normalment en hores intempestives...
Dons Jo no tinc la resposta, us posaré uns quants exemples de fotografies de natura, on hi ha presencia humana, companys d'afició i amics amb qui he compartit molts bons moments.
Us toca a vosaltres decidir si aquest tipus de fotografia us agrada o fent una simulació mental, us imagineu el mateix lloc sense la figura humana, i si aquesta us agrada mes.

Sortida de sol al Cap de Creus, primer lloc d'Espanya on es pot veure.
(Jordi Garcia)
Sortida de sol a S'Aguia, un lloc tan maco, com dificil de fotografiar.
(Jordi Amela)
Llargues exposicions a La Foradada, amb bon caudal desprès de les pluges de la primavera passada.
(Neus de Saavedra)
Damunt el "Morro de l'abella" fotografiant el salt de Tirabous, al Cabrerés.
(Sergi Monsergur)
Captant la tardor en una fageda, al Berguedà.
(Esher Bahí)
 En un estany a 2.300m al Pirineu i a -3º
(Jordi Soler)
Sota la neu i la boira al Montseny
(Jordi Amela)
o, fent un "clàssic" amb boira al Montseny.
(Jaime Gambero)
 Posta de sol al Cap de Creus
(Esteve Garriga)
Feia dies que tenia al cap aquesta entrada i m'agradaria que tothom hi digués la seva. Un dels motius a favor d'anar sol, es l'exclusivitat, ja que si comparteixes la sortida es possible que algun altre company tingui la mateixa foto o una molt semblant, per altra banda, si hagués anat sol, cap d'aquestes fotografies seria al mateix, i per descomptat no hagués tingut els bons moments viscuts i el risc de patir un contratemps es molt mes gran.

Comentaris

  1. bon dia Pere,
    com sempre, "furgant"...
    be, difícil decidir, anar sol et permet gaudir de temps i espais sense limitacions
    anar en companyia et permet compartir-ho tot, sensacions, vivències, sentiments...
    és el mateix que anar a muntanya, no sols es parla de la activitat, ja saps: vida, expectatives, esperances, desigs... política, mística, existencialisme, filosofia...
    be, imagino que quan comparteixes aquestes coses es fan amb amics o companys amb qui hi ha un vincle més enllà de la mera fotografia, segurament si no fos així, no series en alguns llocs amb segons qui, a no ser de manera accidental... ja saps de què parlo
    malgrat tot, algun cop, anar sol, és la escusa per "estar" sol, i no és precisament la fotografia per ella mateixa la que t'ho demana...
    s@lut, que la sort potser ja la tenim

    ResponElimina
  2. Sol o acompanyat?

    Jo em decanto pel millor sol que mal acompanyat. M'explico: la companyia ha de tenir en compte el que representa ja que captar qualsevol moment té un temps i una "litúrgia" tant li fa si és de natura i paisatge o de reportatge.

    És com anar a pescar amb canya... qui no hi participa s'avorreix, o almenys així em passava a mi.

    Potser per això les persones que hi han en les imatges son d'altres fotògrafs.

    ResponElimina
  3. Jo penso que cal fer-ho proporcionalment. Unes quantes vegades sol per a cada vegada acompanyat. Pero toooota la vida sól és molt trist, i toooota la vida acompanyat és agobiant.
    Oi?

    pd: aviam si algun dia surto jo en aquesta llista :-)

    ResponElimina
  4. Bon dia Ric@rd!!
    "Furgant"???
    No, tenia aquesta entrada feta de feia dies...de fet l'idea era mes aviat si compartir localitzacions arran d'un post que vaig veure en un altre bloc i on hi havia gent que defensava enèrgicament les dos posicions.
    Se de que parles, també es un dels rerefons d'aquesta entrada.
    Pot estar interessant copsar les opinions dels companys i de la resta de visitants clar!!
    Salut!!

    ResponElimina
  5. Jordi, la frase "millor sol que mal acompanyat" es definitiva, es una de les postures mes clares i una que ja me l'esperava.
    Està clar que les persones que hi surten son tots companys d'afició.
    Gràcies per la visita i l'opinió.

    ResponElimina
  6. Hola Sussss!
    Tens raó, que trist seria tota la vida sol, però també hi ha moments com algun que ara em ve al cap, sol al cim d'algun pic del Pirineu, prop de fer-se fosc del tot, es una experiència total, te la recomano...et trobes a tu mateix!!!

    P.D. Tindrem que posar-hi remei.... ;)

    ResponElimina
  7. A mi m'agrada anar acompanyat però reconec que no m'agrada que em plantin el trípode en l'enquadrament triat i això és un dels problemes (per a mi menors) que hi pot haver. Bàsicament perquè excepte que busqui sensació d'escala no m'agrada que hi surti la figura humana.

    Jo busco companyonia, ajuda, algú amb qui parlar, preguntar (anar a esmorzar després si cal fins i tot.

    No m'agrada la gent que queda però que després es incapaç de fer res en grup. No m'agraden els que són capaços de passar per sobre de qui fos (problemes de salut, contratemps varis, que camini i vagi més lent, s'hagi fet mal al peu al caminar...) per obtenir la seva foto.

    Si un fotògraf es dels que volen l'exclusivitat, que no es posin on ell vol estar, no vol compartir ni ensenyar i la gent li fa "nosa" més val que surti sol.

    Això em fa pensar en un tema que ja va encetar el company Esteve Garriga respecte a ser tant tancat amb el tema de les localitzacions (no dic esbombar-ho als quatre vents però hi ha gent que ni que els facis la pregunta directament i en privat).

    Curiosament si us fixeu els primers que en general no comparteixen aquesta infromació són els catalans (n'hi ha de tot evidentment) i en canvi els vascos en els seus blocs sempre et posen el lloc (platja, poble, llac, nom de muntanya)i fins i tot els filtres que ha usat per fer la foto.

    No deixa de resultar-me peculiar i a més no comparteixo el no ajudar un company que demana informació. No veuria bé fer-hi una KDD (d'aqueestes de moda a internet) amb 50 fotògrafs però per anar dos o fins i tot l'altre sol, no li veig el problema.

    Déu ser que sóc dels que pensa que la natura es per a tots (s'ha de conservar però també disfrutar i suposadament els fotògrafs de natura som gent sensible al tema)i no combrego amb el no donar informació o l'exclusivitat de les imatges.

    Bon debat Pere! Has obert la capsa dels trons.

    ResponElimina
  8. Bona replica Daniel, et podria dir que comparteixo gairebé la totalitat del que dius, però no el tema de com enfoques el compartir localitzacions, ni tampoc la referència que en fas dels fotògrafs bascos... fes una prova, pregunta'ls per les fagedes i salts d'aigua, no per Otzarreta precisament...i veuràs la resposta, ells les localitzacions de costa les tenen mes a l'abast que nosaltres, son mes "publiques" i mes accesibles...es molt diferent.
    No m'imagino alguns racons de la nostra costa, entre Tossa i Blanes amb 10 o 15 cotxes aparcats, seria el començament de la fi a aquests accessos, a molt llocs i cap un o dos cotxes, en canvi a Azkorri, Barika o Gaztelugache hi han un aparcaments on caben desenes de cotxes.
    Un altre tema es la porqueria que hi deixen alguns, no tots, però per desgràcia n'he vist de tots colors :(
    A part, que se sobreentén que si fotografies "amb companyia" ja comparteixes la localització...
    Espero que sigui un debat constructiu i no la caixa dels trons!!
    Bon cap de setmana Daniel!

    ResponElimina
  9. En cap moment he insinuat que sigui un debat destructiu ;)

    El que si dic es que una cosa es preservar el medi ambient i amb aquesta finalitat minimitzar l'impacte i per això no fer pública en obert la localització i una altra cosa es que tu preguntis en quina cala s'ha fet la foto per missatge privat i et donin llargues o t'engeguin directament amb totes les lletres en el mateix missatge (i per si hi ha algun despistat o despistada no estic fent referència a en Pere Soler ni molt menys).

    En quant als accesos de la Costa Basca et dono tota la raó però no per això em deixa de tenir captivat. Això si, com va dir una vegada l'Esteve, es veritat que nosaltres per fer cales ens hem de llevar molt d'hora i ells segurament queden a mitja tarda per fer el café i la cervesa i després van a fer la posta de sol.

    De lo de les localitzacions també et dic que n'hi ha de tot aquí i allà. I segur que se n'amaguen les localitzacions però no crec que sigui algo tan generlaitzat (si ets professional i en guanyes calers suposo que si que te les guardaras).

    En quant al tema porquería i basura en general, tornes a tenir la raó. No acabo d'entendre aquesta gent que es diu fotografa aficionada o no de natura o enamorada d'ella i desp´res la desprecien i no la cuiden (eps tothom pot tenir un descuit i que el vent li voli un toalló peò d'això a deixar les llaunes o altres restes de brossa...).

    Bon cap de setmana Pere!

    ResponElimina
  10. Sol i acompanyat, m'agrada anar amb algú a fer fotografia, però un cop allà, cadascú a lo seu, jeje

    Salutacions!

    ResponElimina
  11. Jejeje..Daniel, sabia que aquest tema et motivaria especialment :)

    En una de les teves frases ho resumeixes perfectament, es troben, fan una cerveseta i cap a fotografiar, no tenen tanta pressió i a mes aparcant molt a la vora...no es el mateix anar a Barrika que anar a S'Aguia, que amb molta sort pots aparcar-hi un cotxe...i a la localització de la cara nord hi cap una, màxim dos persones...

    Pensa que l'any passat, a un lloc on m'agrada perdre'm-hi sol, per el diumenge següent al Montphoto hi havien 23 persones!!! no recordo si hi han tantes roques... en canvi un dia d'aquella mateixa setmana vaig estar-hi amb un temporal de llevant i vaig conèixer-hi al Daniel Jara, un bon fotògraf de Madrid i varem parlar de localitzacions i demés, res a amagar, ara davant 23 persones em tornaria mut!

    Potser un altre tema que hi pot haver "darrera" es amb qui comparteixes... un dia em va passar que vaig portar a un noi a un parell de llocs on no havia estat mai...vàrem fer una sessió i un bon dia en una reunió amb altre gent...li varen preguntar per una foto d'aquell dia i la similitud amb una meva i la seva resposta va estar: "En Pere me l'ha copiat" ... ja et pots imaginar el que seguiré compartint amb aquest noi, no??? ;)
    No es que m'impedeixi dormir aquest comentari, però ara ja se com es ell. Hauràs vist darrerament que quan sortim amb l'Esteve o amb el Jordi, inclús amb l'Enrique...mai ningú ha parlat de plagiar enquadres i la gent que ha sortit amb nosaltres ho te clar...però imaginat tu amb gent "no del ram.." que en devien pensar. :))
    Be, això es va enriquint.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Ups, el lloc on m'agrada perdrem es Cala Frares, m'he oblidat de posar el lloc ... es la costum....jajajaj

    ;-)

    ResponElimina
  13. També es una bona postura Manel :)
    Salut i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  14. Has donat al clau Pere!

    Saber amb qui compartir la informació i qui és de fiar i responsable és la clau.
    Aquest comentari de la "foto-plagi" ja me l'havies explicat en viu i en directe quan estavem a Cadaqués al curs de l'Oriol (que per cert no se si tinc alguna foto teva en acció ;) ).

    Per part d'aquell individu ho trobo de desagraït i de molt mal gust. Aquestes coses són d'aquells codis ètics no escrits que els verdaders amants de la fotografia de natura que realment hi disfrutem complim.

    A m'agrada aprendre dels companys, millorar i sobretot disfrutar però no tinc cap interés en perjudicar ni "putejar" als amics i companys d'afició.

    Evidentement, estic amb tú, a aquell personatge ni aigua!

    Una abraçada!

    PD: M'agrada quan treus aquests temes. crec que són molt enriquidors, com tu dius em motiven especialment. De ben segur peco de "romàntic" i innocent en la nostra passió fotogràfica però jo sóc així i a vegades m'oblido que hi ha gent amb més mala baba com el noi aquest que posaves d'exemple.

    ResponElimina
  15. Bones
    Pere ahir mateix vaig estar a cala frares doncs tenia que anar a Blanes per feina... i quedaries parat!
    Tot de rusos banyant-se i pujant a les roques per saltar a l' aigua, mentres les dones feien el berenar amb sangria, fent-se fotos i demès... i la basura la van deixar allà mateix... i jo preguntant-me amb "lomaco" que deu ser Sibèria perque no si queden per allà... en comptes de venir per aqui.

    ResponElimina
  16. Respecte al tema de l' entrada, estic d' acord amb laguns punts, compartir es enriquidor tant tècnicament com personalment però sempre tenint amb compte amb qui comparteixes, i sinó de segur que no hi tornes a quedar amb segons qui. Però sol també reconec que es enriquidor, potser personalment hem concentro millor i tinc més possibilitats d'exit però si tens un ambient dels que ens agraden d' espectaculars també és un bon moment per compratir-lo encara que sigui amb el "fragor" de la batalla amb la camera, desprès ho disfrutes comentant-ho.

    ResponElimina
  17. Daniel, com ja t'he dit alguna vegada, ojalà tothom penses com tu, però malauradament no es així...i ens hem d'adaptar a les circumstancies.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Hola Esteve, em sap greu escoltar això dels russos, una llàstima!!!
    Però darrerament també hi he vist families amb mainada deixant porqueria sense cap mena de mirament... :((
    El problema es que vindrà una llevantada i la portarà a un altre racó igual de maco, verge i fotogènic com aquest, a un altre racó "nostre" ...
    Estem d'acord, ja ho hem parlat alguna vegada i el temps t'acaba donant la raó.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  19. Si és una persona compatible, mejor és ir acompañado pero a la hora de hacer las fotos cada uno a su aire pués a veces la "agonía" de uno puede fastidiar al otro y hay fotos que tienen su momento o ya no se pueden hacer. Seguramente los fotógraf@s de Naturaleza somos un poco "perros verdes" y alguna véz podemos salir "rana" ... hay sitios que és mejor que no se conozcan demasiado por su fragilidad y no és bueno ponerlos al alcance de cualquier persona que piense en primer lugar en la imagen que pueda conseguir sin importarle que pueda suceder después a lo que fotografía .
    Hasta aquí puedo parecer algo ágrio con mis palabras pero lo cierto és que cuando llevo a alguien de mi confianza a fotografiar algo que yo conozco, me satisface que pueda obetener imágenes de su agrado tanto o más que si las consigo yo .
    Buenas imágenes Pere y buena entrada .
    Un abrazo.

    ResponElimina
  20. Se me olvidó decir que las veces que consigo hacer alguna foto que me guste, és porque he ido solo ... parece ser que no me concentro lo suficiente cuando voy acompañado ....

    ResponElimina
  21. Hola Amadeo!
    No creo que suene ágrio y mucho menos con el tipo de fotografia que tan bien dominas, no "veo" 10 hides rodeando una pareja de abejarucos...jejeje, creo que en este punto coincidimos la mayoria de los que nos conocemos y compartimos salidas...aunque te doy la razón en que en un porcentaje muy alto las mejores fotos las hacemos en solitario.

    Un abrazo!!

    ResponElimina
  22. Si un vol la foto exclusiva,a d’anar sol,
    i representa un risc, sobretot en muntanya,que te remei donant avís a coneguts o als guardes forestals.

    Els moments viscuts amb bona companyia,no tenen,preu, almenys per mi. Potser no siguin fotogràficament,èxitosos,però fer petar la xerradeta,compartir una estona aquesta afició amb algú i després poder-lo tornar a reviure, en el bloc i comentar l’experiència.
    Trobo que es enriquidor, però tots plegats.


    Jo responc, de vegades sol/a,de vegades acompanyat/da.

    Ah!! compartir moments i xerrades,locaalitzacions amb la teva companyia, que he de dir? tot un plaer.
    Un petó!

    ResponElimina
  23. Esther, hi ha una reflexió mes encara, si sempre anéssim sols en busca de la foto exclusiva, la majoria de nosaltres no ens haguéssim conegut mai.
    El primer contacte ha estat una sortida fotogràfica conjunta, una kedada.
    Per mi també ho es Esther, com diu l'Esteve una mica mes amunt... sinó no ho tornes a repetir ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  24. Ui! que tard he arribat a aquesta discussió, ja està tot dit...
    Algú pot posar les coordenades de aquesta Cala Frares? És que no sé on és...
    Una abaraçada per tothom :-)

    ResponElimina
  25. Dr, li envio un privat amb les coordenades!!
    No les divulgui!!!
    Ens veiem!!

    ResponElimina
  26. Crec que hi ha dies per tot. Anar sol i disfrutar de l'entorn, poder concentrar-te amb el que fas i buscar alló que fa tans de dies que vas detras.
    Però també per anar acompanyat, per poder aprendre uns dels altres i estar alerta del company ja que anem per penyasegats, roquers i tota classe de llocs on poder pendre mal.
    Per compartir l'esmorçar i la xarradeta de despres.
    Quan surtim acompanyats tenim que respectar-mos, fent-ho així no hi ha d'haver cap problema.
    Per localitzacions no hi ha res millor que el google maps i els GR

    Salut!!

    ResponElimina
  27. Hola Bernat!
    Desprès de llegir amb mes calma totes les repliques, estic amb tu, hi ha una ocasió per cada situació, unes vegades millor sol i altres millor acompanyat, el que si ha quedat clar es el tema de les localitzacions, cal compartir-les SI, però amb gent de fiar i amb respecte per la natura.

    Salut!!

    ResponElimina
  28. Hola Pere;

    Bona pregunta, jo he fet moltes fotos sol, però et puc garantir que si les hagués fet acompanyat, possiblement en tindria un record molt millor, no de la fotografia, sinó dels moments compartits.

    Jo sóc dolent i afeccionat a les fotos, les faig pel plaer d'anar a un lloc i gaudir-ne, pel plaer de cercar alguna cosa que encara no se què és; tècnica segur que no, captar moments concrets tampoc, conèixer el meu país potser seria un dels motius que em farien moure més.

    Però he explicat a molts amics i amigues, que moltes de les meves fotos (crec que més del 80%), mai les he vist. Les faig com una rutina d'allò que em ve de gust (llevar-me d'hora, passejar, caminar, parlar, descansar, i especialment compartir amb algú aquell moment, etc.).

    Per altra part sóc poruc i per exemple fer fotos de nit sol en un bosc em faria molta por, resum que acompanyat moriré igual, però més recorfortat.... ;-))


    Així doncs la resposta meva és; sempre millor acompanyat tot i que algunes de les que més m'agraden també les he fet ben sol. ;-)).

    ResponElimina
  29. Hola Jordi!
    Ostres, em sembla que he vist totes les fotos que he fet, en faig poques...ara m'ha sorprès el teu comentari, no ho havia escoltat mai.
    Entenc perfectament el que dius, de fet, un dels millors caps de setmana que he passat fent fotos a la tardor va estar en companyia teva :)
    Segueix així, que ets un crack!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  30. Una cosa és plantejar-se la sortida fotogràfica amb companyia, compartir l'excursió i dubtes, dificultats, ho tinc clar, no recordo haver fet cap sortida fotogràfica sola, deixant a banda quan fas exercicis macro a casa, habitualment és també una experiència intensa i interessant.
    L'altre tema és la fotografia mateixa, que hi hagi el nostre company, la presencia humana. Crec que hi ha imatges que guanyen amb aquesta presencia i unes altres on més aviat farien nosa.
    un petó Pere!

    ResponElimina
  31. Hola Mercè,
    Aquesta entrada al bloc ha donat un ventall d'opinions i vivències ben diferents i tu hi aportes el teu granet de sorra també, dons fins ara ningú havia manifestat obertament que no recordava haver sortit sol a fer fotos, cada un te les seves circumstancies, però t'animo a que un dia ho facis, saben com es estar a la muntanya acompanyat, tenir l'experiència d'estar-hi un dia sol i mes si es de nit...com a mínim te ganxo i et fa pujar l'adrenalina :)
    Gràcies per la teva opinió.
    Un petó!

    ResponElimina
  32. Bé...això ja semblen els debats de la 2! ;-)
    Penso que cada moment té el seu moment.
    Sola, m'agrada fer els macros....hi necessito un silenci i una concentració que amb companyia em costaria.
    Quan surto a fer altres fotos m'agrada anar-hi amb companyia.
    Potser he tingut la sort de que les persones amb qui he compartit no han posat el trípode a sobre el meu i jo no els hi he posat el meu a sobre el seu....;-)
    Moltes vegades amb companyia hi ha hagut la mateixa solitud que anant-hi sol , ja que cadascú ha agafat el seu espai i només ens hem comunicat amb la mirada i un somriure...
    Altres, amb aquesta companyia, he compartit coneixements, compartit objectius.....somriures...mira cap allà...darrera teu....
    Però un cop acabes les fotos, hi ha hagut un bon esmorzar...o una gran dinar...o un parell de birres....i mira...em quedo amb això!
    Com t'he dit al començament...hi ha un moment per cada moment...lo important és saber-los gaudir tots! Per que ens hem de quedar amb el blanc i el negre si hi ha un gran ventall de grisos???? :-)
    Bona setmana!!!

    ResponElimina
  33. Hola Montse!!
    Tens raó, ho semblen!! Però també m'agrada que tothom hi pugui dir la seva...
    Això del trípode en mig...em sona...em sona...jejeje...
    N'estic segur que tu saps gaudir aquests moments amb bona companyia...i davant un bon apat ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  34. Hola Pere,

    A mí no m'importa que un altre faci la mateixa foto que jo: encara que jo hi vagi sól, qualsevol la pot fer en qualsevol moment. Això sí, fer que hi apareguin persones a les fotos dels paisatges tal com has fet tú, ajuda a donar dimensió als paisatges, i vulguis o no també captes el moment de fascinació que està vivint aquella persona en aquell moment.

    Per cert, ja som a la tardor.

    Una salutació.

    ResponElimina
  35. Hola Santi!

    També tens la teva raó, el cert es que cada cop mes m'agrada incloure una figureta humana en els paisatges, per donar dimensió unes vegades i vida en altres...

    Ja la tenim aquí... :)))

    Salut!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab