Islàndia - Epitafi
Totes les histories tenen un començament i un final i com a tal, aquest viatge a Islàndia, amb aquesta entrada donaré per acabat el relat en forma d'etapes que he anat fen darrerament.
Però no us volia deixar sense dos del objectius que em varen portar a conèixer l'illa i que m'hagués sentit molt frustrat de no poder-los veure, dons feia molt de temps que els anava al darrera, us podria dir mesos, però no, anys!!!
Potser quan llegeixin això els companys de viatge entendran part de la meva "obsessió", potser no, però aquí sintetitzo la culminació d'un somni, estar davant llocs que tenia al cap, en hores i amb llums fora de lo normal per una persona que va de viatge, de vegades això pot ser dur, pot portar a equívocs i malentesos...
Abans de tirar mes avall, volia demanar disculpes a tots ells/elles per tenir que "aguantar-me" durant aquests moments.... molt importants per mi, potser no tant per ells/elles, amb uns objectius totalment diferents.
En aquest epitafi no podia faltar el Kirkjufell, la muntanya perfecte (volcà), un lloc que es va convertir en el meu objectiu fotogràfic a l'any 2009 quan en vaig veure una serie de fotos d'un aficionat islandès, que a dia d'avui ja és professional d'aquest mon. Per fer aquesta foto vaig voltar amunt i avall fins trobar un petit racó al mig d'un riu on unes pedres resguardaven les onades i el vent que feia... i vaig poder fer unes quantes fotos amb reflexos, no des de l'estany que hi ha a la dreta com hagués volgut, però ja m'està be així... i a mes, tinc motiu per tornar-hi ;)
Mirava als companys i somreia sols de pensar que els voltaria pel cap de veure'm allà baix, estirat al terra... amb el trípode a ras d'aigua i sense adonar-me que m'estava mullant...però tenia el que buscava. :)
L'altre, era evidentment, el Hvitserkur, la "p... pedra" com va quedar batejada, dons aquí vaig perdre la noció del temps, hi vàrem arribar amb marea baixa i sol i vàrem marxar amb marea alta i lluna i si tinc que dir la veritat, quan vaig arribar al cotxe passada la mitja nit, no recordava quan m'havia posat res dins la boca per darrera vegada, però hagués menjat quelcom anecdòtic i hagués tornat a baixar per fer la sortida de sol amb la "vaca" a contrallum....
I es que quan em connecto, m'és igual la son, la gana, si estic amb els peus dintre l'aigua...etc...etc...només se que estic connectat :)
Però no us volia deixar sense dos del objectius que em varen portar a conèixer l'illa i que m'hagués sentit molt frustrat de no poder-los veure, dons feia molt de temps que els anava al darrera, us podria dir mesos, però no, anys!!!
Potser quan llegeixin això els companys de viatge entendran part de la meva "obsessió", potser no, però aquí sintetitzo la culminació d'un somni, estar davant llocs que tenia al cap, en hores i amb llums fora de lo normal per una persona que va de viatge, de vegades això pot ser dur, pot portar a equívocs i malentesos...
Abans de tirar mes avall, volia demanar disculpes a tots ells/elles per tenir que "aguantar-me" durant aquests moments.... molt importants per mi, potser no tant per ells/elles, amb uns objectius totalment diferents.
En aquest epitafi no podia faltar el Kirkjufell, la muntanya perfecte (volcà), un lloc que es va convertir en el meu objectiu fotogràfic a l'any 2009 quan en vaig veure una serie de fotos d'un aficionat islandès, que a dia d'avui ja és professional d'aquest mon. Per fer aquesta foto vaig voltar amunt i avall fins trobar un petit racó al mig d'un riu on unes pedres resguardaven les onades i el vent que feia... i vaig poder fer unes quantes fotos amb reflexos, no des de l'estany que hi ha a la dreta com hagués volgut, però ja m'està be així... i a mes, tinc motiu per tornar-hi ;)
Mirava als companys i somreia sols de pensar que els voltaria pel cap de veure'm allà baix, estirat al terra... amb el trípode a ras d'aigua i sense adonar-me que m'estava mullant...però tenia el que buscava. :)
L'altre, era evidentment, el Hvitserkur, la "p... pedra" com va quedar batejada, dons aquí vaig perdre la noció del temps, hi vàrem arribar amb marea baixa i sol i vàrem marxar amb marea alta i lluna i si tinc que dir la veritat, quan vaig arribar al cotxe passada la mitja nit, no recordava quan m'havia posat res dins la boca per darrera vegada, però hagués menjat quelcom anecdòtic i hagués tornat a baixar per fer la sortida de sol amb la "vaca" a contrallum....
I es que quan em connecto, m'és igual la son, la gana, si estic amb els peus dintre l'aigua...etc...etc...només se que estic connectat :)
Un buen epitafio para un excelente reportaje. Desde luego has conseguido que me plantee seriamente la visita a ese país.
ResponEliminaUn saludo
Hi han coses que valen la pena.
ResponEliminaUna abraçada.
Quin greu que ja sigui l'epitafi, jo en voldria més de Islàndia. A banda d'això cal reconèixer que son dues imatges dignes de tal objectiu doncs hi ha dificultats i molt bon treball darrera, va bé saber lo difícil que va ser poder captar el Kirkjufell amb el reflex per valorar-ne l'excepcionalitat.
ResponEliminaLa composició del Hvitserkur i els tons m'han impactat, és preciosa.
Ara tinc moltes ganes de poder veure al natural aquests indrets que no vaig poder descobrir en el meu primer viatge a aquesta illa extraordinària.
Felicitats i gràcies per compartir-les amb nosaltres.
Unpetó Pere!
Estic d'acord amb la Mercè! Una llàstima que aquest reportatge s'acabi, malgrat no dubtem que en vindran d'altres! :-)
ResponEliminaTambé estic d'acord amb tu..."que et connectes". Sense aquesta connexió les fotos no serien tal com son....hi deixes l'ànima!
m'agraden molt totes dues, però especialment la p..pedra!!!...és perfecte!!!!
Un petó...i au...a esperar a veure amb què ens sorprens ara....que has posat el llisto molt alt!!!!
Montse ( és que tinc problemes d'Internet i veig que surt anònim!
Molt bon final de viatge, llàstima que s'acabi. La foto del kikjufell té molta força, no sabia de l'existencia d'aquest lloc.
ResponEliminaM'alegra que hagis aconseguit els teus objectius del viatge. Els teus companys suposo que ho entenen, si no a la llarga ho entendran (sinó és que miren el teu blog...)
ResponEliminaMagnífiques les fotos que en vas fer. Com que t'has quedat amb les ganes de fer algunes fotos o ara tens idees diferents potser algun dia hi tornaràs i ens hi portaràs :D
Ya sabes Alfredo, te lo recomiendo ;)
ResponEliminaGràcias por la visita!
Tens tota la raó Santi
ResponElimina;)
Mercè, qui sap...potser ho veuràs amb tons blancs ;)
ResponEliminaDe totes maneres, ja portava masses entrades seguides amb aquest tema i encara que tinc molt de material, he decidit posar-hi fi.
Espero sorprendre't amb una nova entrada...
Un petó!
Montse, tu em coneixes molt be :))
ResponEliminaMoltes gràcies per el teu suport i per la "propaganda" al teu flickr ;)
Un petó!
Gorka, tu en part tens la culpa de l'estona que em vaig passar abaix amb la vaca...tu en tens una que em va captivar...i motivar!!!
ResponEliminaDel Kirkjufell en tenia varis enquadraments previstos, però no comptava amb el vent i amb el que la majoria, es a dir tots menys jo volien anar a fer una posta a la part mes oest de la península d'Snaefelsnes, que al final no va estar tant espectacular com ho hagués estat en aquest lloc per la posició del sol i reflexes.
Salut!
Gràcies Laia, algun dia...segur qui hi anem...algun dia, de nou :-)
ResponEliminaUn petó!
Enhorabona per aconseguir un dels reptes que tenies pendens, ara a pels altres. Magnifiques fotos
ResponEliminaSalut!!
És un lloc per tornar-hi amb calma i només pensant en les fotos. Ja vam parlar del tema autocaravana. Buscant les llums i esperant el que calgués tot intentant aconseguir "les fotos" somniades, o si més no quelcom que s'assembli.
ResponEliminaIslàndia es un lloc molt segur que no cal anar amb grup ni guia. Això si cal conèixer els punts bons, tenir algú que et guii en les localitzacions (millor si es d'allà) o haver vist fotos seves. I ja per acabar, no tenir presa i intentar que no hi hagi problemes de diners (que no surti molt car per poder estirar més els dies, per això lo de l'autocaravana: dormir al lloc o als campings, poder dutxar-te i tenir lavabo i cuineta, comprar als supers dels pobles per on passis i oblidar-te del mon aquells dies...).
La limitació sempre es la mateixa... diners, maleïts diners...
En quant a les fotos m'agraden molt. En alguna hi ha llarga exposició?
I per cert, tu que ets el rei de les nocturnes, ja tens localitzacions per tornar algun hivern?
Salut!
Ohh!! Ja s'ha acabat??? Encara em queden crispetes!!
ResponEliminaCrec entendre,quan dius que "connectes", es un estat, únic.
Per mi, es "desconnectar" el temps s'atura, no s'hi veu res més, que el que tens en els teus ulls, no sento, ni fred ni calor, ni les veus dels companys, estàs tu i l'entorn, fins que en un moment, hi ha un "clic" que et desperta,et torna a situar on ets. Llavors sospires i dius, ohh!
Almenys es el que jo sento.
Les imatges,(el viatge) un luxe i més sabent el que han estat, per tu.
Un petó!
Hola Pere!
ResponEliminaA Flickr t'he posat alguna cosa com "Ara ho entenc tot i sense haver llegit el teu últim post". I després d'haver-lo llegit i sobretetot, mirat la foto del oso hormiguero (per a mi ho semblava més que una vaca), encara entenc més la teva obsessió! Realment has fet un bon treball! Espectacular!!!
Enhorabona!
Una abraçada,
Lourdes
hola Pere,
ResponEliminatu tens una escusa per tornar-hi...
jo per acompanyar-te i poder aprofitar el teu coneixement del terreny
les fotos, com sempre, amb "ànima" i com dius, la "p... pedra" la trobo encissadora
com em va dir Nani, tot plegat una passada, i sé que va pensar amb mi a cada lloc que vau ser
s@lut, la resta ja vindrà!
Gràcies Bernat!!
ResponEliminaJa estic "immers" en un nou projecte ;)
Salut!
Totalment d'acord Daniel!
ResponEliminaSi, les dos son llargues exposicions, per tal de minimitzar l'efecte del vent en la primera i les onades a la segona :))
Salut!
Ahh!!! Si es dones el cas, si que tinc localitzacions per l'hivern ;)
ResponEliminaMes o menys es això Esther, recordo que durant la sessió de Hvitserkur algú em va dir: Ei Pere, que t'estàs mullant....
ResponEliminaNo m'havia adonat...només buscava un enquadre mes proper....
Parlo d'aquesta connexió... :)
Guarda crispetes, que començara una nova aventura!!
Un petó!
Hola Lourdes, tal com dic en el post, de vegades es difícil aguantar-me, ho se, però sinó fos així... moltes entrades que hi han en aquest bloc no existirien...
ResponEliminaGràcies!
Una abraçada!
Hola Ric@rd!
ResponEliminaPotser hi hagi una oportunitat molt propera... hi ha un petit percentatge de possibilitats que hi torni aquest hivern....
Com ho veus?
Salut!
Caram Pere quina força en el text acompanyat de les fotografies.
ResponEliminaLA segona es brutal!
Jo en vull més!!!
ResponEliminaLa primera ja l'havia vist d'un fotògraf Islandès, suposo que estava feta desde l'altre costat.
La segona, la roca aquesta en forma d'elefant és molt guapa.
Salut!!
Bo, Pere, que dir-te, que molt bé tota la sèrie d'Islandia que has anat pujant. Aquest pedrot és el que a València diem "la traca final". Enhorabona.
ResponEliminaPD.- Si més no, hem vist unes quantes més que de Madagascar ;-)
Vols dir Esteve???
ResponEliminaNo hi vares estar en aquests llocs???
Salut!!
Si, Jordi, crec que la que vols dir estava feta des de l'estany i no pas el riu, es molt mes dificil amb l'aigua corrent, però no hi havia opció del reflex a l'estany...
ResponEliminaGràcies!
Ens veiem!
Dr., crec que ja li vaig comentar que Madagascar va estar un bon viatge "social", "cultural" etc... però penso que fotogràficament no va estar el que m'esperava...no ho se, a lo millor d'aquí uns mesos veig aquelles fotos amb uns altres ulls, ara mateix ho dubto.
ResponEliminaSalut i gràcies per la visita!
Pere...!
ResponEliminaHi tornaras a l'hivern... wow!!!! Aurores.. o el que ja deus tenir pensat! i Fantastic!!!! Jo també hi tornaré! Vaig deixar moltes coses pendents a Islandia (i no em refereixo a les ovelles negres ni a les casetes de colors.. jjeejjj!)
Una abraçada!
Es una remota possibilitat Lourdes... no hi ha res tancat encara, però s'està cuinant... :)
ResponEliminaDe totes maneres, aquest cop SI passarem de llarg de les finestretes, casetes i ovelles :P
Si es fa, serà un viatge moooolt mes DUR!
Una abraçada!
Si algú dubtava d'Islàndia tu i la qualitat de les teves fotos han fet possible que molta gent en porti un bocí al "racó dels seus somnis"....
ResponEliminaMot bones.
ResponEliminaQuè enveja sana (o no tant), jeje.
Salut.
Jordi, desitjo que aquests "somnis" es facin realitat per tots :)
ResponEliminaSalut!
Benvingut Vicente!
ResponEliminaEnveja de que???
Tu tens uns ocells de somni!!!
Salut!!