Paisatge efímer

Recordo vagament que la meva avia em parlava de les nevades fora de temporada a la Garrotxa, també recordo haver-ne viscut alguna fa uns anys al març però feia molt de temps que no n'hi havia cap a l'Abril i la nit del divendres de la setmana passada va haver-ni una de bastant important.
El dissabte al matí, quan agafava el cotxe no tenia ni idea del que la natura ens havia regalat, de fet no tenia cap intenció fotogràfica, només anar a explorar una fageda que vaig descobrir fa poc, amb les bories que havien anunciat en la predicció meteorològica.
Només sortir d'Olot ja vaig veure el Puigsacalm ben blanc amb les primeres llums que deixaven passar les boires enganxades a les seves parets. Uns kilòmetres més endavant i ja molt a prop de la fageda on volia anar, canvi radical de temps, boira densa densa, neu i fred, molt de fred, el termòmetre del cotxe marcava -5º al mes d'Abril!!
Va estar qüestió d'instants aparcar el cotxe i saltar amb el trípode i la càmera muntada, a uns metres ja vaig poder fer aquesta primera foto, amb ambient i neu verge
Evidentment, no anava preparat per aguantar aquelles inclemències però com sempre la il·lusió i les ganes varen poder més, una samarreta, una jaqueta polar, les mans glaçades (no portava guants) i amb els peus insensibles (anava amb les botes d'aigua de quan vaig a la costa), la tarja s'anava omplint de fotos inèdites, fotos que sabia que no podria repetir en molt de temps i que si escampava la boira i el sol feia acte de presència ja no podria fer.
Poc a poc vaig arribar fins el cim de turó, no sabia quin paisatge era el més maco, estava desbordat per la blancor, per el fred i tots els racons em semblaven màgics
Finalment, al cap de unes tres hores llargues va sortir el sol, el paisatge és va transformar, no estan exempt d'encant el to blau cel que anava agafant i el contrast amb la neu super blanca.
En una hora ja no quedava res d'aquell paisatge efímer, blanc i màgic que havia pogut viure instants abans, en el record queda i en les fotos que vaig poder fer.

Comentaris

  1. Ep Pere!! Quin contrast, el cap de setmana passat, advecció freda del NE, fred i ruixats, i avui dorsal anticiclònica del sud, caloreta i sol, la sort del clima mediterrani, contratos que donen bones fotografies com les teves.

    Salut, Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc, tens raó, és el clima mediterrani i aquest dies ens ha ensenyat el seu màxim contrast.
      Salut!

      Elimina
  2. Aquests arbres no són plens de fulles, ja? Quin contrast més propi de la primavera.
    M'agraden les perspectives que has pres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena,
      Hi havia que encara no les tenien però si la majoria, moltes branques esclafades per el pes de la neu...
      Gràcies.

      Elimina
  3. Hola Pere, me gustan mucho la primera y la tercera. Por aquí también ha pasado algo parecido con estas nevadas tan tardias. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José,
      Celebro que te gusten. Tu tierra ya de por si está llena de contastes.
      Un abrazo

      Elimina
  4. Vius en un indret privilegiat. I bé que ho aprofites, canalla ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest cop va estar sort, no estava en el "programa" ;-)

      Elimina
  5. D'acord amb en Jose la primera i la tercera son les que m'es m'agraden...Lloc privilegiat el que vius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Esteve, i que ho diguis tu?? jeje jo puc dir el mateix, tenir la costa a 10 minuts.. ;-)

      Elimina
  6. Una nevada de les que es recordaran. Has sabut aprofitar el moment, amb una varietat i qualitat d'imatges remarcable. Es fa difícil triar, totes tenen el seu encant.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, tu i jo si la recordarem aquesta, crec que molta gent del voltant ni la va veure ;-)
      Salut!

      Elimina
  7. HOLA PERE

    UNS RACONS I ENCUADRES INTERESANTS...

    SALUT
    JOAN

    ResponElimina
  8. El paisatge serà efimer però les preses no, són brutals.

    ResponElimina
  9. el temps està ben revolucionat!!!! Totes son magnífiques!!!!

    ResponElimina
  10. Caram Pere, quin ritme de publicacions que portes!

    Aquestes fotos son ja de "per se" unes fotos fantàstiques pel que representen, nevades foroa de temporades que molt probablememt les faran úniques. Si a això li sumes la teva tècnica i la teva visió (o el teu ull, diga-li com vulguis) fotogràfica... la mel es torna or.

    La segona i la tercera són les meves preferides, com veus per a gustos els colors jajajaja (com se sol dir) ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      Et diré una confidència, la primera foto és la que m'ha motivat a fer l'entrada, com dius n'hi ha per tots els gustos ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  11. Sense menys prear la resta m'agraden molt la primera i la última. Quina bona primavera i hivern!
    Que bonic quan la natura ens ofereix aquests regals!!
    i els sabem gaudir i aprofitar.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, coincideixo amb tu, que bonic quan la natura ens fa petits "regals" inesperats i els podem viure.
      Un petó.

      Elimina
  12. Que guapes.
    Has sabut aprofitar molt bé les circunstáncies.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç,
      Aquest cop, les circumstàncies ens varen sorprendre.
      Gràcies per la visita.
      Salut

      Elimina
  13. Quina meravella d'imatges, a mi també m'agraden molt la primera i la tercera.
    Tal i com t'ha dit en Pepet i t'he dit més d'un cop que vius en un indret priviliejat, però no no n'hi prou amb aixó tens la virtut de preveure les situacions i estar sempre en el lloc indicat en el moment precís.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Com he dit, de preveure res de res, aquest cop sort pura i dura ;)
      I no era qüestió de desaprofitar el moment ;-)
      Salut!

      Elimina
  14. buena entrada Pere, me quedo con la tercera
    Saludos

    ResponElimina
  15. La natura te aquestes sorpreses i regals, de totes maneras cal buscar-los i aquí en tens la recompensa company! Són molt guapes totes quatre però la segona em desperta una sensació hivernal diferent i per això m'agrada més i la última amb aquesta mica de cel blau i l'inclinació òptica dels àrbres també la tobo molt interessant!
    Bona sortida :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Fran, amb el teu comentari ja puc dir: tants caps tants barrets i veig que amb la tria que he fet n'hi ha per satisfer tots els gustos.
      Si, tens molta raó, aquestes sorpreses que ens fa de vegades... però que si no estàs al camp no en pilles ni una ;-)
      Salut!!

      Elimina
  16. Quatre imatges precioses d'un dia excepcional, quina sort poder estar allà després d'una nevada especial en uns dies que esperàvem més aviat colors de primavera.
    En aquestes ocasions em fas pensar en la importància de poder gaudir del moment, de poder escollir on anem i què fem sense haver programat l'activitat amb massa temps, dos dies abans o tres dies després aquest escenari no hauria existit.
    Si n'hagués d'escollir una, tot i que costa, potser em quedaria amb la tercera.
    Un petó Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Aquest mes d'Abril ha estat ben atípic i ens ha regalat algunes escenes gens habituals a la nostra comarca, fins i tot costa veure-les a l'hivern i per sort era allà per poder-ho gaudir ;-)
      Un petó.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab