Un camí marcat per les estrelles

Fa poc parlava amb un amic sobre la temàtica de la fotografia de natura que és fa darrerament per una gran majoria, la anomenada conceptual o artística s'ha convertit en una obsessió per aquesta majoria i realment hi han autors que fan autentiques meravelles i en canvi d'altres es queden en el camí, un cop més confonen ser "original" o "creatiu" amb "tot si val" si és diferent.
És un mon que també m'agrada però amb mesura, no per bolcar-hi totes les energies ja que et podria portar a un pou de frustració en el moment que t'adonis que allò que fas no t'omple i et trobes buit d'inspiració o senzillament que el "foton" que acabes de fer, fa temps que l'ha fet un altre i el pitjor de tot, la seva foto et sembla millor...
Per això avui m'he decidit a pujar aquesta foto, tot el contrari del que deia al començament, una fotografia de paisatge astronòmic amb la que vaig gaudir molt fent-la, que no necessita gaires explicacions i està a l'abast de la gran majoria fer-ne una de similar.
Sabeu de la meva debilitat per els cels nets i estrellats, el Parque Nacional de Las Cañadas del Teide potser és un dels llocs on he vist el cel més net fins ara i aquella nit vaig voler senyalar a Antares com la meva guia, la guia per un camí marcat per les estrelles, un camí ple de il·lusió  i motivació per el que faig, sigui al costat de casa o a milers de kilòmetres, emplenant les tarjes de memòria o simplement contemplant el paisatge sense treure la càmera de la motxilla però això si, sentint que estic viu i amb ganes de més...
Ubicació: Las Cañadas del Teide, Santa Cruz de Tenerife, Espanya

Comentaris

  1. Eduard Marquès1 de febrer del 2014, a les 18:49

    Ufff! aquesta VL és tridimensional, Fantàstica!. Tinc una neboda estudiant per aquelles terres i em fas venir ganes d'anar a veure-la ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler2 de febrer del 2014, a les 9:28

      Hola Eduard, en aquest cas, t'ho recomano, la diferència amb el que tenim aquí és bestial.
      Salut!

      Elimina
  2. Jordi Amela1 de febrer del 2014, a les 19:03

    Quin cel, buff!!
    Molt bona pensada la compo, amb el rei de la nit compartint protagonisme amb el camí de les estrelles.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler2 de febrer del 2014, a les 9:29

      Hola Jordi, ja n'em parlat unes quantes vegades d'aquest cel.... caldrà tornar-hi, oi?
      Salut!

      Elimina
  3. Alba1 de febrer del 2014, a les 20:04

    Tothom està a l'abast de fer-ho, potser sí, però no tothom ho sap fer!

    és preciosa Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler2 de febrer del 2014, a les 9:30

      Hola Alba, crec que amb la tecnologia actual no és gens difícil i amb cels així... ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  4. Unknown1 de febrer del 2014, a les 22:54

    Excelente imagen Pere, la silueta es realmente bella toda ella. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler2 de febrer del 2014, a les 9:32

      Hola José, se veiean tantas siluetas que no sabias donde escoger... un lujo.
      Un abrazo

      Elimina
  5. Daniel Arenas2 de febrer del 2014, a les 1:08

    Una imatge molt ben buscada i m'atreviria a buscar el simbolisme que té: "allà on vol arribar l'ésser humà algun dia" jajajaja

    Respecte al que dius al principi, tothom ha de buscar el seu camí o bé allò que vol intentar. En el món hiperconnectat en el que vivim és molt fàcil adonar-te que no estas sol, que hi ha més gent intentat el mateix o bé un de similar camí que tu però això tampoc t'ha de desmoralitzar per deixar d'intentar-ho. Sempre trobaràs que hi ha gent que ho fa millor que tu. A vegades, perquè exageradament no ens agraden les nostres pròpies fotos. D'altres simplement perquè no estem a la mateixa alçada del camí de l'aprenentatge i qui sap, potser algún dia serem nosaltres els que estem per davant d'aquella persona.

    Sempre he pensat que la'prenentatge en la fotografia és una carrera de fons (i moltes vegades d'obstacles també). S'ha de perseverar i prendre-s'ho seriosament. Si es fa així, crec que tard o d'hora arribaran el resultats. I sobretot viure la fotografia i disfrutar-la.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler2 de febrer del 2014, a les 9:37

      Hola Dani,
      Certament estem en un mon hiperconnectat, aquesta és la paraula... per això és fàcil que gent amb gran creativitat es vegin abatuts o superats quan veuen que altres ja havien fet el que ell es pensava que havia descobert.
      La fotografia és una cursa de fons... no, unes escales... on cada graó costa molt de superar i el més frustrant i gratificant a la vegada és que no veus on acaba l'escala ;-)

      L'important és gaudir de cada pas o de cada graó i viure'l amb il·lusió i ganes ;-)

      Salut!

      Elimina
  6. Josep Balaguer (Pepet)2 de febrer del 2014, a les 13:40

    Guai, em recorda a una foto de Menorca...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler2 de febrer del 2014, a les 15:48

      Un altre lloc amb molt de potencial, com a punt diferent, la humitat que hi ha a nivell de mar que provoca una franja de to verdós...que a les "alçades" desapareix... ;-)

      Elimina
  7. Chabier Lozano2 de febrer del 2014, a les 20:28

    No tinc el cap per a reflexions filosòfiques, que avui he dormit molt poc i malament, però la foto és una passada pel cel que s'hi pot veure.
    La Via Làctea és una passada, i suposo que també la tendràs sense la figura :-D
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler4 de febrer del 2014, a les 19:36

      Hola Chabier, espero que ja hagis pogut dormir tot lo que tocava ;-)
      Si clar amb la figura (jo) assentada, de cares, de perfil i evidentment sense figura,
      Salut!

      Elimina
  8. vipuchol2 de febrer del 2014, a les 21:41

    Molt guapa.
    Salut.

    ResponElimina
  9. Xavier Hita5 de febrer del 2014, a les 2:40

    Un cel natural, un bé preuat que costa de veure. Preciosa Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler5 de febrer del 2014, a les 21:47

      I tant que costa Xavi però per sort encara queden lloc aprop on es pot veure ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  10. Esther Bahi f o t o g r a f i a9 de febrer del 2014, a les 5:20

    Molt bona incloure la figura humana dins la compo.
    Penso que fa molt més inmensa la grandaria de la via làctea.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 de febrer del 2014, a les 11:45

      Esther, aquesta imatge podria resumir el meu darrer viatge a Tenerife, sol amb les estrelles a més de 2.000 metres, que més es pot demanar?? ;-)
      Un petó

      Elimina
  11. Nuria B. Arenas10 de febrer del 2014, a les 18:47

    Feia temps que no mirava el teu espai, i aquesta foto, que te màgia, m'ha fet entrar a llegir. M'ha agradat, com totes les vegades que he llegit pensaments teus.
    Gràcies per compartir-los Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 de febrer del 2014, a les 11:49

      Hola Núria, celebro que la foto t'agradi, a mi també (cosa estranya jeje) i vaig gaudir molt fent-la i sobretot amb la tant famosa connexió còsmica que alguna gent experimentem en aquell indret. A nivell particular penso que em va canviar fins i tot, fixat si va ser fort... Et recomano l'experiència.
      Gràcies a tu Núria.

      Elimina
  12. Mercè12 de febrer del 2014, a les 19:36

    M'agrada llegir els pensaments que comparteixes amb nosaltres i m'agrada molt la fotografia- Tinc els meus dubtes de que sigui realment fàcil de realitzar però vaja, sigui com sigui, gaudeixo de la imatge que tu vas fer gaudint d'aquest meravellós cel.
    Em quedo amb "un camí marcat per les estrelles....." no deixis de seguir-lo, aquesta il.lusió és el motor pel camí que vas fent i pel que vas aconseguint.
    Un petó pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 de febrer del 2014, a les 7:09

      Ja en pots estar segura de que és fàcil, no és cap fal·làcia...
      Ja saps que no el penso deixar, fa temps vaig fer una entrada que vaig titular: "Camins que has de fer sol..." i aquesta en podria ser la continuació, un petit, molt petit graó més ;-)
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació