Fulles en suspensió

Avui tenia ganes de compartir amb tots vosaltres aquesta foto que per mi té una forta càrrega emocional al darrera, no per les vegades que ha obtingut premis, sinó perquè va ser una de les primeres fotos que vaig fer desprès de la segona operació de maluc, el primer dia que vaig sortir de casa amb la nova càmera.
Recordo molt be aquell dia a la Fageda de Milany, estava sol, plovia, feia fred i havia fracassat en l'intent de fotografiar una tardor que ja no hi era, s'havia passat i prou feines quedaven unes poques fulles en algun arbust i va ser quan ja tornava al cotxe quan em vaig parar en un torrent on entrava la boira, una breu inspecció visual va servir per confirmar que no hi havia cap faig amb fulles.
Però el destí em va fer caure una gota d'aigua bastant gran al cap quan ja donava la sessió per perduda i al mirar cap al cel vaig veure el que us mostro a la foto.
Espero que us agradi.

Comentaris

  1. Oriol Alamany Sesé6 d’abril del 2014, a les 16:01

    Les fotografies de boscos enquadrant en contrapicat cap al cel són força habituals, però recordo quan vaig veure aquesta per primera vegada (potser a la expo del Asferico 2013?) que em va agradar molt. El fet de posar les fulles en primer plà i, evidentment, la boira, l'hi donen un punt de vista totalment diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler6 d’abril del 2014, a les 19:59

      Crec que si que a Asferico va ser on va veure la "llum" per primera vegada.Normalment no solo mirar gaire cap al cel però per sort aquell dia si ho vaig fer. :-)

      Elimina
  2. Vicente (Beni) Benedito6 d’abril del 2014, a les 16:14

    Compartixc l'impressió d'Oriol: Les fulles del primer plá i els troncs perdent·se entre la boira cap al cel conformen una imatge evocadora i subtil. Enhorabona, Pere.

    ResponElimina
  3. Esther Bahi f o t o g r a f i a6 d’abril del 2014, a les 17:24

    Fa poc vaig fer una molt semblant a la teva,sabia que no seria original,pero li vaig voler decicar a un company de la feina.
    Les teves imatges tenen sempre un toc de diferència que les fa destacar i es e teu saber fer ,la teva essència.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler6 d’abril del 2014, a les 20:01

      Crec que son dos fotos molt diferents Esther, no cal comparar-les, son dos maneres de veure un moment, amb una mica de sort per part meva aquest cop, res més.
      Un petó

      Elimina
  4. Xavier Hita6 d’abril del 2014, a les 18:02

    M'agrada molt la sensació que em transmet la foto, una barreja entre oníric i pictòric. Quan es produeixen aquests moments en que vas a buscar una foto i de sobte apareix una altra que no havies planificat o pensat abans, és meravellós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler6 d’abril del 2014, a les 20:02

      I tant que ho és Xavi i si a més és el primer dia que surts en mesos... imaginat!! ;-)

      Elimina
  5. Eduard Marquès6 d’abril del 2014, a les 18:40

    La boira i els boscos els hem vist però, aquestes fulles suspeses, quasi levitant són el punt diferenciador que la fa especial. Un plaer pels sentits. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler6 d’abril del 2014, a les 20:03

      Celebro que t'agradi Eduard, quan la vaig "veure", abans de fer-la ja preveia que podria ser quelcom diferent ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  6. Unknown6 d’abril del 2014, a les 19:03

    Que buena Pere!!!. Un abrazo

    ResponElimina
  7. Josep M. Coll6 d’abril del 2014, a les 21:17

    Aquesta fotografía es preciosa. El primer pla amb aquestes fulles verdes i el fons enboirat es impresionant. Els dies que tornes amb un regal del cel son els dies que mes m'agraden. Molt ben vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2014, a les 8:29

      Tens raó Josep Mª, aquests dies et deixen un bon gust a la boca ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  8. vipuchol6 d’abril del 2014, a les 21:19

    Molt maca.
    Em recorda molt una foto recent de l'amiga Esther Bahí.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2014, a les 8:29

      Com li he dit a l'Esther son dos fotos molt diferents Vicenç o al menys així ho veig jo.
      Salutacions

      Elimina
  9. Anònim7 d’abril del 2014, a les 12:01

    Tampoc es pot dir que aquest anés precisament sobrat de fulles :P

    ResponElimina
  10. jcarles8 d’abril del 2014, a les 9:44

    Per mi és una magnífica. Potser l'atractiu rau en la senzillesa però sens dubte és molt atractiva. Bravo per aprofitar els recursos a l'avast!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler8 d’abril del 2014, a les 15:08

      Jo també crec que prima la senzillesa, pocs elements i ben col·locats és el secret, aquest cop, gràcies a "l'ull de la Natura"
      Gràcies Jcarles!

      Elimina
  11. Josep Balaguer (Pepet)8 d’abril del 2014, a les 19:29

    Jo només entraré per afegir un altre qualificatiu: Hipnòtica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

Imatge
Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:
Més informació

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Imatge
El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar " IMATGES QUE INSPIREN " on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes. Una de les imatges que vaig incloure a la presentació Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides. Amb el Paco Membrives fent la presentació Amb la companyia de Santi Escartín , director de Xatrac i part del seu equip, ( Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives , director de Montphoto , vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men
Més informació