L'Imperi dels Sentits

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge.
Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales.
Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte...
Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

Comentaris

  1. Aguna vegada he conectat així amb la natura, tot i que era en indrets no tan remots i es una experiencia necesaria que tenim que sentir de tant en tant.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar Jordi, de vegades el lloc no importa, el moment si i aquests moments son els que cal aprofitar ;-)
      Salut!!

      Elimina
  2. Preciosas luces y muy guapo el recorrido que hace esa pequeña cascada, compositivamente le da un plus a la foto. Pues nada Pere vente por aqui que rápidamente recobras la salud. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jejeje, seguro José, solo pensar en esos acantilados se me hace la boca agua ;-)
      En ese sitio podia hacer una panorámica de 360º y toda la toma tendria su que.
      Un abrazo

      Elimina
  3. Aixo de un "silenci absolut només trencat pel moviment de l'aigua" NO TE PREU !
    No cal que et digui que m'encanta el lloc...gracies per ensenyar-lo ...doncs no crec que el pugui veure mai en directa...aixo si ....altres indrets de Islàndia si !! :-)

    Un peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que diguis això Carmina, segur que hi tornes i llavors podràs fer les teves versions... jo crec que ni volent trobaria aquest indret.. jeje
      Un petó

      Elimina
  4. Bona imatge, Pere. Per sentir aquesta connexió que esmentes trobe que hi ha dos factors importants: Silenci i solitud. Aquest lloc és un indret llunyà, sense nom, possiblement mai abans l'havia fotografiat ningú. Aprop de casa nostra és difícil trovar la solitud i el silenci, però de vegades només cal sortir-se'n uns centenars de metres de les "rutes habituals" per trovar-los. És una reflexió :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Pepet, ho pots trobar prop de casa encara que és més difícil doncs per aquí està tot molt massificat i llocs "íntims" amb internet ho deixen de ser però si, existeixen!!!

      Elimina
  5. M'imagino com et devies sentir doncs més aprop, quan estic dalt una muntanya, en boscos o racons solitaris, escoltant l'aigua d'un torrent o el so d'algun ocell, sentir cridories ni sorolls d'humanitat, em sento plena i nova. Si a més hi afeixeges aquesta bellesa i t'ho saps emportar a casa, que t'he de dir. ...no hi ha paraules!
    Quan marxes de nou?
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, sabia que tu també connectes en aquestes situacions.
      Descomptant els dies estic Mercè... apart del que et vaig comentar potser entremig hi haurà una segona sortideta... s'està gestant ;-)
      Un petó

      Elimina
  6. Conec aquestes sensacions i per sort la natura és sorprenent tant aqui com a reu.Cal saber apreciar i valorar el moment i l'indret.
    Aquest riuet m'aporta molta calma.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest riuet era el "desaigua" de una gran zona de llacunes, a quina més guapa... llàstima de no tenir unes botes d'aigua altes allà ;-)
      Un petó.

      Elimina
  7. Deu ser un lloc increïble.
    Pura enveja.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte Vicenç, aquests i molts i ja no et dic per fer nocturnes... la civilització a ... ni idea de quants... molts kms...
      Salut!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab