El racó dels meus somnis

Porto uns dies una mica allunyat de les xarxes socials, de tant en tant va bé desconnectar i tornar a gaudir de la fotografia i de la natura. Tenia uns dies de festa i ho he aprofitat per apropar-me a Astúries, concretament a la part occidental, per mi el lloc on hi ha la millor costa que he vist mai. Portaven dies amb vents del sud, fet que va potenciar la perillositat dels focs que alguns brètols havien provocat intencionadament i els feia més difícils d'apagar però que fotogràficament eren una garantia de tenir bons cels. Un fet contradictori com molts dels que ens amaga la natura. Han estat uns dies intensos, amb tres i quatres sessions diàries però que els podíem gaudir ja que les condicions ens donaven l'empenta necessària per poder-ho aguantar. Hem descobert llocs nous, llocs increïbles on feia molt de temps que volia estar i aquesta vegada per fi ho he aconseguit, altres ja coneguts, com aquesta foto que comparteixo avui, el Sablón de Bayas però on no havia tingut ...

És el temps dels bons desitjos i de passar balanç al any que s'acaba i per mi aquest 2015, tant a nivell personal com fotogràfic serà un any difícil d'oblidar i sota aquesta us vull desitjar: Molt Bones Festes i un 2016 ple de joia, alegries i salut!! No acostumo a passar balanç però aquest final d'any em venia molt de gust relacionar els premis aconseguits durant 2015: - 1er Premi a la categoria " Harmony of Life " al concurs Golden Turtle (Rússia) - Medalla d'Or FZS a la categoria " Nature " al concurs NARAVA (Eslovènia) amb la foto guanyadora a la portada del llibre commemoratiu. - Menció d'Honor FD a la categoria " Wildlife " al concurs NARAVA (Eslovènia) - 1er Premi a la categoria " Arte y Naturaleza " al concurs Pixall-Nature (Madrid) - Winner a la categoria " From the Sky " al concurs Wildlife Photographer of the Year (Londres) - Highly Commended a la categoria " Birds " al Festiva...

Un dels llocs que m'han sorprès més en la primera visita ha estat Bardenas Reales de Navarra, la primera vegada que hi vaig estar va ser fa més de 30 anys, fent el servei militar les vàrem vorejar quan anàvem de "maniobres", aquell petit contacte em va servir per veure que aquella terra desèrtica tenia una forta personalitat i em va deixar moltes ganes de tornar-hi tranquil·lament per fer-hi una visita com cal. No va ser fins a principis d'estiu del 2.001 quan hi vaig tornar, aquest cop amb BTT per fer la dura "Extreme-Bardenas", fet que vaig repetir tres vegades més. A la memòria m'hi quedaven molts racons però un en especial, el Castildetierra , la icona de Les Bardenas Reales de Navarra, peculiar, inconfusible i amb una potència espectacular va ser el meu objectiu durant moltes escapades, molts viatges al nord (Astúries, Cantàbria, Pais Basc) acabaven en aquest lloc, de matí, de tarda, de nit... sempre se m'ha resistit, no he tingut la sort de...

Avui només us volia compartir la entrevista que em varen fer des del programa Mac Exprés de Olot TV, comença a partir del minut 5:05 i fins el 16:15 aproximadament. Estic especialment content de poder promocionar la Fotografia de Natura a la meva comarca on és clarament el germà pobre al costat de altres disciplines de la fotografia i de l'art. Espero que us agradi...

Un dels objectius de la darrera escapada als Alps era veure i fotografiar el Matterhorn (4.478 m.) que al meu parer és potser la muntanya més emblemàtica de Europa, per la seva forma i singularitat, per el lloc on està enclavada i perquè hi accedíem des de Zermatt, Suïssa, un lloc paradisíac on ni tant sols hi circulen cotxes. Portàvem uns dies per la zona de Chamonix i jo anava consultant les previsions meteorològiques ja que uns amics hi havien estat quinze dies abans i ni tant sols l'havien arribat a intuir i no volia que ens passes el mateix. Aquestes no eren gaire bones, pluja, neu i fred pels dies que hi estaríem, unes condicions que podien no deixar-nos veure'l amb tota la seva magnitud però que no ens varen fer desistir de pujar-hi. La primera posta de sol va ser clavada a les prediccions... neu, fred i núvols que finalment no ens varen deixar veure la muntanya... al dia següent tres quarts del mateix i ja només ens quedava la sortida de sol del darrer dia, érem con...

Desprès d'uns dies una mica alterats pels fets de Londres aquest bloc i jo tornem a la "normalitat", com si no hagués passat res i amb una entrada que simbolitza els dies passats per Escòcia, presidits per els colors de tardor, la pluja persistent i el fort vent que contrastaven fortament amb el viatge de l'any passat on el "bon temps" relatiu va ser la tònica habitual del dia a dia. He estat buscant una de les tantes fotos que vaig fer i que simbolitzes perfectament l'ambient que vàrem tenir i al final m'he decantat per aquesta, feta aprop de Kinlochleven, plovent com era d'esperar, a mà alçada i amb paraigües, temperatura rondant els 6-7º i una sensació de fred important, incrementada per la humitat. Varen ser uns dies de desconnexió, de reflexió, de tranquil·litat, d'exploració, de passejades i de degustació com haureu pogut anar veient pel facebook de tant en tant i és que amb aquest temps que feia que menys que un bon "Full Br...

De vegades la gent em pregunta el perquè del títol d'aquest bloc pensant principalment amb fotografia i natura. Doncs és fàcil, el títol ve dels somnis aconseguits que vaig compartint, com estar de nit amb els baobabs a Madagascar, la meva primera aurora o la meva primera menció en un concurs important. Avui és una entrada molt especial per mi ja que us vull intentar compartir les sensacions i emocions viscudes al Natural History Museum de Londres a l'entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015, el concurs de Fotografia de Natura més prestigiós del mon, on vaig ser guanyador de la categoria aèria, "From the Sky" que diuen ells, amb la foto "L'Art de les Algues", un fet que apart de ser un somni (evidentment), era assolir un objectiu, el que em va fer decidir per la Fotografia de Natura ara ja fa molts anys, va ser arrel de veure una exposició d'aquest concurs amb la família, allà vaig quedar meravellat per les fotografies, eren d...

Permeteu-me la llicència de posar el títol en castellà avui i és que la famosa frase del Piqué anava perfecte per aquesta entrada. Feia dies que l'anava preparant però per un motiu o altre no trobava mai el moment d'acabar-la i publicar-la fins que aquest passat cap de setmana mentre estava a la Gala d'entrega de premis de Montphoto-2015 vaig decidir que a la tornada ho faria, primer com una mica de resum "des de fora"... aquest any per primer cop des de 2011 i com a espectador des de.... ja he perdut el compte de les gales/jornades/veredictes als que he assistit. He volgut il·lustrar l'entrada amb una foto, per dir-ho així, en realitat un foto-muntatge que vaig presentar l'any passat a la categoria de "Inspirats per la Natura" i que com podeu veure en la segona imatge no va passar ni la preselecció inicial, perquè la poso?? Primer per ensenyar a molts, sobretot els que comencen que si fas un tipus d'edició o fotomuntatge com aquest ho has ...

Fa uns quants anys que visc la fotografia d'una manera especial, m'he adonat que en el dia a dia miro, penso i faig com si estigués darrera una càmera, això em permet veure més enllà del que pròpiament veuen els meus ulls, un fet ni bo ni dolent, simplement diferent i que aplicat al nostre mon et dona uns segons d'avantatge respecte als que no ho viuen així, sincerament crec que això no s'aprèn, ni s'entrena, crec que simplement s'adopta i prou. Sé que molta gent no ho entendrà, potser avui no però d'aquí uns anys potser si, sobretot els que ara comencen en aquest mon o hi porten poc temps. Moltes vegades meu sentit dir que tots hem de trobar el nostre camí per poder progressar i fer-nos un espai propi dins aquesta marabunta en que s'ha convertit la fotografia avui dia, això que sembla tan senzill, en realitat no ho és tant. Arribar a un lloc on no has estat mai i "veure" la foto o una composició que més o menys funcioni et dona molt més tem...

Recent arribat d'un curt viatge per els Alps Francesos i Suïssos on han predominat les grans passejades a les sessions eminentment fotogràfiques, m'han vingut ganes de fer una entrada parlant de com transportar l'equip de forma més o menys ordenada i sobretot còmode i és que amb tantes estones amb la motxilla a l'esquena he tingut temps de pensar, meditar... tornar a pensar i tornar a meditar (no patiu que de moment no em recluiré...) Aquesta foto és un clar exemple que a vegades has de caminar una bona estona, amb desnivells importants i potser hi has de fer nit i tot, si dones importància a les bones llums i als moments èpics que es puguin produir no pots estar pendent de si tens la suficient roba, menjar, etc. Per poder salvar una sessió que d'altra manera hauries de deixar a mitges. La foto d'avui en concret està feta prop del capvespre i amb una mica de mala sort es va acabar de tapar del tot, sinó l'idea era de perllongar-ho amb nocturnes etc. Aques...

Darrers dies per acabar d'enllestir una nova escapada als Alps, aquesta vegada amb més dies, més alçada, més trekkings i més ganes... moltes més ganes. El que semblava tant llunya en el temps, s'ha apropat d'una manera molt ràpida, un mes de setembre que semblava que no arribaria mai i ja el tenim a tocar, ara tot son presses, mals de cap, planificacions i dubtes. Un cop definides les destinacions, s'han hagut de triar les localitzacions, les millors hores per fotografia, els llocs on dormir, equip fotogràfic i roba d'abric, si d'abric... aquí ens estem fregint de calor tot l'estiu i allà on vaig, ara mateix (17:05) estan a 5º, està clar que l'alçada és un factor determinant però aquest seguiment que li faig a les temperatures del lloc on dormirem em porta molts dubtes a l'hora d'escollir la roba, al no poder portar una maleta i tenir que utilitzar una motxilla tant per l'equip, roba i accessoris, cal optimitzar molt bé l'espai i el q...

L'entrada d'avui correspon a una de les visites que vàrem fer la setmana passada al Torcal de Antequera (Malaga), un lloc del que no tenia cap foto que em cridés l'atenció, ni de nit ni de dia i que vaig escollir especialment com a cloenda del nostre viatge per Andalusia ja que anteriorment no m'havia deixat mai indiferent personalment però si fotogràficament. Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent. La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model impr...

Darrera entrada abans de començar unes curtes vacances d'estiu, volia posar una foto que representés algun dels bons moments viscuts en el que va de 2015 i m'he recordat d'aquesta posta de sol èpica a les Illes Canàries que ens va sorprendre gratament camí de tornada per sopar. Quan estava esperant que el sol s'acabes d'amagar per l'horitzó m'imaginava aquest lloc a l'època de la seva formació, fa milers d'anys, potser amb animals ja desapareguts o potser amb els nostres avantpassats lluitant per una peça de terra. Bones vacances als que en feu i fins a la tornada!!

L'entrada d'avui només és per comunicar-vos que des del passat cap de setmana soc membre del col·lectiu "Portfolio Natural", un grup de destacats Fotògrafs que mostren la Natura des d'un punt de vista més intim i personal, primant la busca del art i la foto d'autor per sobre del document gràfic en si. Em fa molta il·lusió estar-hi doncs hi han o hi han estat grans referents fotogràfics que he tingut durant aquests any, també gent a la que admiro per el seu treball i la seva manera de veure la fotografia i sobretot, la Natura i per descomptat alguns amics i coneguts. Aquesta és la meva galeria , amb una selecció de 25 fotos que com totes les dels altres autors, es poden comprar directament a la web, amb una qualitat d'impressió i presentació molt altes i amb un certificat d'autenticitat i de sèrie limitada que acredita les copies que s'en faran de cada una d'elles. I aquí podeu veure tots els companys del col·lectiu , no cal fer presentac...

Fa pocs mesos vaig publicar dos entrades sota els títols: I Tu, perquè fotografies? I Tu, per qui fotografies? que varen provocar cert debat, tant sols fa mig any i aquesta setmana, parlant amb un company de feina, les he repassat, la sorpresa ha estat gran!! Perquè? Doncs curiosament ja no penso igual que quan les vaig escriure, no sé el perquè ni com ha passat però si que m'he adonat que quelcom dintre de mi ha tornat a canviar una vegada més... RioTinto - abstracció feta amb el 70-200mm No sé si us ha passat quelcom similar en espais tan curts en el temps però us puc assegurar que m'he llegit les dues entrades i tots i cada un dels comentaris i respostes i no puc dir que avui escriuria el mateix. És una sensació rara, fa poc creia estar en la certesa de que el que feia era el correcte i que NO hi havia cap més variant possible, avui no ho tinc tant clar, m'agrada el que faig i molt però contemplo la possibilitat de que els altres puguin fer coses diferents, si...

Avui  tenim finalment les interpretacions associades a cada autor, hi han detalls bastant curiosos com que només dos han voltejat la foto, que les dos fotos amb els tons més freds corresponen a dos companys que viuen en la mateixa província, només un s'ha decidit per el BW, etc, etc... però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos. Aquesta vegada he decidit no "traduir" els textos que m'han enviat, així n'hi hauran en català i en castellà per respectar totalment el que cada un ha dit, com ja he comentat més d'una vegada, NO es tracta de cap competició ni res pel estil sinó una manera d'aprendre tots. Veure com a partir d'un RAW cada un li dona "forma" segons les experiències i vivències que ha tingut i així es reflecteix en la varietat dels resultats. 1 - Javier Alonso  (Foto sense retallar) Cabrito, la próxima mándanos algo con mas chicha, jeje.  No es por fastidiar, te mando dos opciones, una sin recortar y otra recortada. En el...

Ja fa gairebé dos anys d'aquesta entrada: Interpretar un RAW i per commemorar-ho he tornat ha demanar l'ajuda d'un grup de bons fotògrafs, molt destacats dins aquest mon de la fotografia de Natura, per poder fer la versió 2.0 d'aquella entrada. Aquest cop els hi he posat una mica més difícil encara, interpretar una fotografia aèria feta al nord d'Islàndia a partir d'un RAW complicat per dir-ho de manera suau, amb poc contrast i molt planer, fruit de la posició de l'avioneta en vers el punt de llum, la coincidència de un moment on el sol estava tapat per els núvols i l'utilització errònia o no d'un polaritzador, tot això aguantant la càmera fora la finestra contra la força que provoca una avioneta a 120 kms/h. raw inicial A partir d'aquest RAW, vaig deixar lliure interpretació en tots els conceptes, posant com a límit el que permeten la majoria de concursos importants, dels que demanen els RAWs per comprovar que no hagis fet cap malife...

Aquestes darreres setmanes està plovent més del compte per la zona on visc, algunes de les tempestes han estat èpiques com la de fa dos setmanes, assolin la quantitat de 72 litres en 25 minuts, aquesta setmana tampoc ha estat exempta d'aquestes tempestes de tarda, els dos darrers dies ha caigut una bona quantitat de pluja, perquè dic tot això? doncs perquè tenia aquesta setmana "marcada" per anar a veure unes floretes molt preuades que surten en el nostre Pirineu. Aquest matí a punta de clar ja estava al lloc amb l'il·lusió d'un nen petit però quan he anat per creuar el riu des seguida m'he adonat que no podria passar, el cabdal s'havia multiplicat i feia una missió molt arriscada intentar anar a l'altre costat, he tornat dos vegades al cotxe i altres dos he reculat per tornar a intentar-ho fins que he acabat amb les botes plenes d'aigua. Cachis! he perdut el matí, he pensat... però ja dins el cotxe he decidit agafar el famós pla B i aprofitant q...

La petita Edelweiss (Leontopodium alpinum), que en alemany significa "Blanc Pur" i més coneguda a Catalunya com a Flor de Neu, ha estat la protagonista i model de la sessió d'avui en bona companyia. Hem tingut bastanta sort de que el vent ens ha respectat i ens ha deixat un parell d'hores per poder treure-li el suc a aquesta bonica flor ja que cap a les 10 del matí ha començat a bufar fort i era impossible fer quelcom "decent". No vull deixar escapar l'oportunitat de dir que és una especie protegida i en greu perill d'extinció , al menys a la nostra terra i que malgrat la llegenda popular parla de que antany per demostrar l'amor a la seva estimada els homes regalaven aquesta flor, motiu per el qual cada any pujava a més alçada per evitar que fos trobada, crec que val la pena respectar-la i admirar-la perquè a hores d'ara és un patrimoni ben preuat i molt escàs i cal tenir en compte que a la península ibèrica només es troba al Pirineu i al...