Universos a mida

Aquest hivern s'ha posat de moda definitivament els detalls de gel, fa dies que veig la xarxa plena d'aquest tipus de fotos i això que de moment no esta fen fred de veritat, suposo que els continus anuncis en programes del temps també han contribuït a que es popularitzi aquest tipus de fotografia.
Avui des d'aquest bloc vull posar-hi el meu granet de sorra... o tindria que dir de gel? ;-)
F/11 15 seg ISO 200 i trípode
Universos a mida, un detall de unes bombolles atrapades en el gel magnificades amb el Canon 100mm f/2.8 macro i una lent Raynox DCR-250 que he tingut que "rescatar" sota una tona de pols... ja que pel cap baix feia uns 5 anys que no utilitzava.
Espero que us agradi

Comentaris

  1. Puff, después de ver el enlace en FB me acordé que tenía pendiente pasar por tu blog, aún no he leído la anterior. Vaya casualidades, justo ayer estaba enredando con el 100mm macro después de mucho tiempo, pero no 5 años, jaja. Se ve que los gustos o las preferencias cambian y hay objetivos que acaban criando polvo (literalmente), me pasa también con un 50mm. Los detalles de hielo creo que ya despuntaban el año pasado (Montphoto 2013).

    De la foto, el matiz grisáceo-azulado del hielo me gusta. Además la burbuja más grande tiene sorpresa: dos temáticas en una sola foto ;-)

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antonio,
      El 100 macro lo utilizo bastante a menudo, era la lente Raynox la que no utilizaba, de hecho no tenia ni idea de donde la dejé hasta que ese dia me decidi a ponerla en la mochila ;-)
      Esas sesiones se alargan y alargan hasta que la espalda dice basta jeje
      Un saludo

      Elimina
  2. Molt maca, Pere: "El ojo del gran hermano".
    Jo em vaig vendre el macro fa un parell d'anys perquè no tinc paciencia pels bitxos i, de tant en tant, em ve al cap la possibilitat de recuperar-lo.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fixat que fa poc parlava amb un amic de recomprar el 180mm macro... vaig començar a fotografiar per el macro y encara que no el faci servir segur que mai deixaré de tenir-lo, els micro-mons son fascinants ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  3. Bella imagen del microcosmos Pere. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahí abajo habia un mundo José, separar, alinear, darle sentido es lo que cuesta...
      Un abrazo

      Elimina
  4. Difícil dir que ja en tens prou o anar cap a casa. Per sort, les obligacions familiars manen i quan ja tinc 40 o 50 fotos plego he he. Jo també tenia una lent (un cul de botella) que em van regalar quan vaig començar amb la fotografia, no sé ón és...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier,
      En aquest lloc va ser fàcil, l'arribada de la llum directe del sol et fa marxar, cap pola treu els reflexes que s'hi fan, l'única manera és anar-hi aviat i marxar quan toca el sol ;-)
      La Raynox en altres temps era una lent d'aproximació de categoria...
      Ara amb les dobles expos i demés ha perdut part del seu encant.
      Salut!

      Elimina
    2. No havia pensat en aixó, com a Pineta no hi entra el sol en tot el día...

      Elimina
    3. Si, ja m'ho penso, allò és el paradís per fer textures de gel ;-)

      Elimina
  5. Jejeje jo sempre faig tard... serà moda no ho sé jo no m'he dedicat encara a buscar aquests detalls al gel. Per això dic que faig tard , però que "sigui moda" no necessàriament té connotacions negatives. Hi ha fotos, com aquesta meravella que ens mostres que són molt plàstiques i elegants.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dani és que al Empordà el fred hi passa de llarg ;-)
      Puja cap aquí dalt i tindràs més oportunitats de fer aquests tipus de fotografia
      Merci,
      Salut!

      Elimina
  6. No sé si estan de moda les fotos de detalls en el gel, en tot cas una aproximació sempre ens pot descobrir paisatges insospitats i preciosos com aquest i celebro que el comparteixis. Jo encara no n'he vist de prop de gel aquest hivern.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Per aquí hi han hagut alguns dies, però el fred de veritat no ha arribat encara...
      Fins aviat!!
      Un petó

      Elimina
  7. Pere et felicito, unes fotografies excelents...amb il lusio i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Daniel, ja et tinc "fitxat", una bona matina avui ;-)
      I benvingut!!

      Elimina
  8. Bones Pere, normalment les modes no m'agraden pero amb aquesta no em faria res afeigir-me, llastima que el gel va car aquest any.

    ResponElimina
  9. Bones Josep M., sembla que per finals de setmana pot tornar a les muntanyes, és una modalitat molt agraïda però compte que la "invasió" ha arribat també a les rieres glaçades.... :-))

    ResponElimina
  10. Es impresionante que un espacio tan reducido pueda dar semejantes maravillas (y quebraderos de cabeza), eh?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y tanto Iker, este en concreto era muy muy pequeño, con el 100mm + 10 aumentos + posturas raras y también los quebraderos de cabeza jeje pero a veces en estas sesiones encuentras sorpresas ;-)

      Elimina
  11. HAY OTROS MUNDOS..PERO ESTAN EN ESTE.....Crec que ho va dir Paul Èluard.

    I es ven cert !
    M'agrada...ja saps que em poden els detalls..:-)

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,
      Les formes rodones sempre donen un punt de dificultat a l'hora de composar i el resultats poden diferir bastant del que es vol fer en un principi... ;-)
      Un petó

      Elimina
  12. Molt maca, m'agrada!!!

    És curiós la quantitat de formes que adopta el gel. Pots passar hores fotografiant-los i fent volar la imaginació.

    M'has tret la entrada!!! Va de bombolles.jajaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no puc passar-hi hores, la meva esquena en pot donar fe ;-)
      Noooo, ja he vist que la tens publicada...
      Un petó

      Elimina
  13. Hola Pere, molt guapes aquestes voluptuositats. Les modes també s'han de seguir ;-)
    És possible que surti l'objectiu reflectit en el centre de la bombolla grossa i l'altra del seu costat dret?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard,
      Si, tens raó i en alguna més i apart del objectiu... un servidor i les potes del trípode jeje
      Al principi era controlable però un cop la llum directe va fer acte de presència va ser molt més complicat, bona vista!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab