El racó dels meus somnis

Ser creatiu? Ser original? Ser innovador? Aquestes preguntes volen per la xarxa, tothom vol posar-se alguna d'aquestes etiquetes o totes a la vegada (jo m'hi incloc) però realment tots ho tenim al nostre abast?? He fet sortides i viatges amb fotògrafs molt diversos, darrerament tots busquen "la foto" i emmarcada a la categoria d'art o abstracte, és factible sortir a buscar quelcom innovador amb una idea prefixada?? Si, moltes preguntes i cap resposta en concret. Avui fent el passeig de rigor dels divendres i ja de tornada m'he aturat a veure unes textures en un arbre i li he comentat al company: No hi veus una foto molt potent?? M'ha mirat i m'ha dit: Buenoooo ;-) (per dir quelcom...) La veritat que per fer aquest tipus de fotografia tens que estar amb pau amb tu mateix, sense cap mena de pressió i sobretot somniar en abstracte Bon cap de setmana!

Breu entrada sobre una curta escapada a la illa de La Gomera en busca d'una mica de pau, tranquil·litat i desconnexió de la feina i estres dels darrers mesos, feia temps que en parlàvem i cada cop em feia més il·lusió aquest viatge. Com la majoria de viatges que he fet darrerament, no tenia cap objectiu en concret, bé, un si, perdrem hores en boscos de laurisilva i a poder ser amb boires denses però sempre amb el rerefons de la desconnexió del mon "real" del meu dia a dia. Aquestes illes petites conserven un encant natural increïble i també els seus habitants, la majoria no tenen cap mena de presa per res, fins i tot els operaris de gasolineres, que obren quan volen i serveixen quan els hi ve de gust... formant llargues cues on la gent nativa espera estoicament per la desesperació dels que venim de fora, siguin peninsulars o estrangers. Crec que aquesta imatge feta el segon dia de la nostra estada, reflexa com et pot arribar a sorprendre un lloc si hi vas amb la ment ...

En el Pais Basc, prop de la frontera amb França hi ha un lloc que sembla tret d'un compte de fades, Labetxu o La Vall dels Colors, a la muntanya de Jaizkibel, un lloc on els fotògrafs podem expremer les poques neurones que ens funcionen i buscar combinacions de formes i colors cada cop més arriscades, deixant volar la nostra imaginació i deixant-nos portar per el misticisme del lloc podem passar-hi hores i hores en comunió amb la natura, només interromputs per el batec de les onades del Cantàbric contra les roques del litoral. Us deixo amb una de les típiques, feta en una petita "cova" on deuen fer nit les cabres, doncs el fort olor i els rastres d'excrements així ho delataven. Imatge tal qual surt de la càmera, de fet no admeten gaire processat ja que per poc que li donis, el resultat es veu irreal, només vaig tenir en compte que el sol no hi donés directament, cal dir que en aquest lloc s'han d'extremar les precaucions a l'hora d'exposar, ja que ...

Al ritme que avança la fotografia i la tecnologia és difícil poder sorprendre amb imatges, molts tenim "cliches" o patrons establerts prèviament, altres ens guiem per gent que ens ha inspirat o simplement intentem copiar idees que ja em vist abans, aquesta imatge podria servir d'exemple, una foto aèria de un dels nombrosos rius de Islàndia, si no n'hagués vist abans de similars a la galeria del Hans Strand segurament mai se m'hagués ocorregut fer quelcom similar, evidentment la foto no és copiada però si la idea (ja que gairebé és impossible repetir una foto aèria). Darrerament he vist algunes fotos publicades a les xarxes on és lloava la seva "creativitat i originalitat" quan només eren simples còpies de fotos fetes ja fa més de 30 anys (algunes) i els seus autors defensaven calorosament la propietat de la idea, no puc entendre el rerefons que hi ha, segurament un tema econòmic o de reconeixement social, efímer, com tot avui dia i és que fer una fot...