La Vall dels Colors

En el Pais Basc, prop de la frontera amb França hi ha un lloc que sembla tret d'un compte de fades, Labetxu o La Vall dels Colors, a la muntanya de Jaizkibel, un lloc on els fotògrafs podem expremer les poques neurones que ens funcionen i buscar combinacions de formes i colors cada cop més arriscades, deixant volar la nostra imaginació i deixant-nos portar per el misticisme del lloc podem passar-hi hores i hores en comunió amb la natura, només interromputs per el batec de les onades del Cantàbric contra les roques del litoral.
Us deixo amb una de les típiques, feta en una petita "cova" on deuen fer nit les cabres, doncs el fort olor i els rastres d'excrements així ho delataven.
Imatge tal qual surt de la càmera, de fet no admeten gaire processat ja que per poc que li donis, el resultat es veu irreal, només vaig tenir en compte que el sol no hi donés directament, cal dir que en aquest lloc s'han d'extremar les precaucions a l'hora d'exposar, ja que els vermells es cremen fàcilment i recomano mirar les captures utilitzant l'histograma amb els tres colors bàsics.
Ubicació: Sant Sebastià, Guipúscoa, Espanya

Comentaris

  1. Eduard Marquès13 de maig del 2015, a les 20:01

    Molt guapa Pere, un lloc icònic que algun dia caldrà anar-hi. Gràcies pels consells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 de maig del 2015, a les 21:58

      Hola Eduard, crec que una visita s'ho val, més potser no però només és la meva opinió.
      Salut!

      Elimina
  2. Josep Balaguer (Pepet)13 de maig del 2015, a les 20:11

    Bona captura i bon consell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 de maig del 2015, a les 21:58

      Si Josep, a tenir en compte si no vols sorpreses al arribar a casa ;-)

      Elimina
  3. Esther Bahi f o t o g r a f i a13 de maig del 2015, a les 21:59

    Xula! Demostres que amb petits detalls també hi han bones fotos, cal tenir bon ull.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 de maig del 2015, a les 22:01

      Esther, el lloc requereix de bona forma física, sobretot per tenir la claredat mental per fer quelcom original, evidentment aquesta foto no ho és però pot ser un incentiu perquè algu si en faci alguna de bona.
      Salut!

      Elimina
  4. Toni Fernandez13 de maig del 2015, a les 23:02

    Hola Pere, haurem de buscar-hi un forat a l'agenda per anar-hi més tard o més d'hora. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 de maig del 2015, a les 23:13

      T'ho recomano Toni, que tu si que estàs en forma ;-)
      Salut!

      Elimina
  5. vipuchol14 de maig del 2015, a les 10:44

    Bon encuadre i molt bonics els colors.
    Minimalista.
    Un lloc per a anotarlo a l´agenda.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Daniel Arenas14 de maig del 2015, a les 11:59

    Una bona visió de fotògraf. Aquest tipus de fotos amb formes geomètriques i linies tenen molta força visual.
    Molt bon ull.

    No ho coneixia la veritat. M'ho apunto per fer una escapada quan vagi a visitar les meves amistats d'allà.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler14 de maig del 2015, a les 22:47

      Hola Dani,
      M'alegra que el trobis interessant, crec que una visita al menys s'ho val. T'ho recomano sense presses i sobretot amb aigua i quelcom de menjar.
      Salut!

      Elimina
  7. Jordi Amela15 de maig del 2015, a les 14:11

    Pere "tengui"
    Suposo que tots el que hem visitat aquest indret la tenim.
    Un indret dur de visitar pero amb petits tresors amagats en forma de recompensa.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler15 de maig del 2015, a les 16:42

      Hola Jordi,
      Ja ho he comentat, és le preu d'estar al costat del camí i veig inevitable passar de llarg d'aquest lloc.
      Dur a l'estiu i a l'hivern...
      Salut!

      Elimina
  8. Mercè21 de maig del 2015, a les 20:27

    Quin lloc tan especial que deu ser.
    La composició i tons de la foto m'agraden molt!
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler21 de maig del 2015, a les 21:26

      Ho és Mercè, igual que dur d'arribar-hi, la baixada és bestial per els genolls i la pujada per la resta de físic... La foto és una de les típiques que pots fer al costat del camí, no té gaire mèrit ;)
      Un peto

      Elimina
  9. Anònim31 de maig del 2015, a les 13:42

    http://www.elpaisajeperfecto.com/2015/04/jaizkibel.html

    ResponElimina
  10. Amaia6 de març del 2018, a les 9:22

    Hola,
    Desde que vi el vídeo tan precioso que hiciste de Siberia suelo darme alguna vuelta por aquí y hoy he terminado en esta página antigua.
    Soy de la zona de Jaizkibel y cada vez voy a poder decir menos eso de que es un tesoro escondido...
    Quería señalar que aparte de su importancia geológica es una zona extremadamente frágil con plantas endémicas que solo se localizan en unos pocos enclaves, que desde hace pocos años hay una de las poquísimas colonias de buitres que miran al mar, anidan alimoche, culebrera, moñudos etc etc. Y todo ello pegado a donde estan esas formaciones tan golosas para los fotografos.
    Sigo a la colonia recién formada de buitres y he visto como personas se meten por cualquier sitio a hacer fotos..
    Un problema.
    Me gustaría que, por ejemplo en época de cría,los fotografos , ellos mismos, se autocensuraran y no fueran por todos los rincones a hacer la foto mas guapa, difícil y original. Muchas veces hacemos mal sin querer, por desconocimiento. Que al menos no sea así.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler6 de març del 2018, a les 19:49

      Hola Amaia,
      Te entiendo perfectamente, ha llovido mucho desde que publiqué esta entrada, casi tres años, en los que he conocido gente muy vinculada con la conservación del lugar, como José Manuel Cortizo, que nos dió una charla en el Congreso de Aefona en Calamocha y con quien pude hablar después largo y tendido sobre Jaizkibel. Conozco la colonia de buitres y vi algo parecido a lo que cuentas, la lástima és que la ruta de los flysch pasa muy cerca de ahí y eso se llena de gente la mayoria de dias.
      Tengo una entrada en facebook donde ya mandaba el mensaje de sobre la fragilidad del entorno y que debiamos cuidarlo y conservarlo a toda costa, a veces parece que no hacemos ruido pero estoy seguro que les llega a la gente, otra cosa son las actitudes incivicas o simplemente, las gamberradas, pero eso esta en todos los colectivos, no es patrimonio único de los fotografos y menos de los que yo pueda representar que nos distinguimos mas bien por todo lo contrario ;-)

      Muchas gracias por "hacerte visible"... a ver si entre todos...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació