La Gomera, entre brumes i boscos mil·lenaris

Breu entrada sobre una curta escapada a la illa de La Gomera en busca d'una mica de pau, tranquil·litat i desconnexió de la feina i estres dels darrers mesos, feia temps que en parlàvem i cada cop em feia més il·lusió aquest viatge. Com la majoria de viatges que he fet darrerament, no tenia cap objectiu en concret, bé, un si, perdrem hores en boscos de laurisilva i a poder ser amb boires denses però sempre amb el rerefons de la desconnexió del mon "real" del meu dia a dia.
Aquestes illes petites conserven un encant natural increïble i també els seus habitants, la majoria no tenen cap mena de presa per res, fins i tot els operaris de gasolineres, que obren quan volen i serveixen quan els hi ve de gust... formant llargues cues on la gent nativa espera estoicament per la desesperació dels que venim de fora, siguin peninsulars o estrangers.
Crec que aquesta imatge feta el segon dia de la nostra estada, reflexa com et pot arribar a sorprendre un lloc si hi vas amb la ment oberta, està feta des d'un mirador de ferro on tens una bona visió dels roques, Agando inclòs, però mirant una mica a l'esquerra vaig poder captar aquest petit mar de núvols pentinant les muntanyes de sota amb els Gigantes (Tenerife) observant l'escena.
Potser properament posi alguna dels boscos de laurisilva, autèntics fòssils vivents i que em tenen el cor robat.
No voldria acabar l'entrada sense dedicar-lis aquesta foto i donar-lis les gràcies als amics del Restaurante Victoria a El Cercado (Gomera) on vàrem menjar molt bé i ens varen fer sentir part de la família i això que el primer dia algú de nosaltres va dir una frase que es va fer celebre: "Solo queremos un bocata..." i per poc acaba amb les existencies de postres de "tres leches" de la casa...
Ubicació: 38869 El Cercado, Santa Cruz de Tenerife, Espanya

Comentaris

  1. Marta Breto23 de maig del 2015, a les 13:04

    Una foto molt maca. També guardo molt bon record de la zona (l'any passat vaig visitar Tenerife), i això que dius de la calma és tal qual. La gent molt amable i tranquila, els paisatges molt contrastats. Amb ganes de tornar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler23 de maig del 2015, a les 16:51

      Hola Marta,
      Si a Tenerife ho trobes calmat, no dubtis que si vas a Gomera o El Hierro, el temps sembla aturat, les preses desapareixen i la comunió amb la Natura és total, pot demanar més un fotògraf de Natura??
      Ja estic descomptant els dies per tornar-hi ;)

      Elimina
  2. Sònia Crespo23 de maig del 2015, a les 18:57

    Preciosa foto i lloc. Estaba pensant d'anar-hi uns dies a l'octubre....i llegir el blog i veure la foto m'ha donat l'última empenta per decidir-me 😃.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler23 de maig del 2015, a les 20:27

      Es un lloc que val molt la pena, no tinc controlat l'octubre per tema de laurisilva i demés però de totes maneres, si busques pau i tranquil·litat, aquest és el lloc ;)
      Gràcies!

      Elimina
    2. Sònia Crespo24 de maig del 2015, a les 2:21

      Ui jo no he mirat res. Si vull anar es pq molta gent m'ha dit que és preciós. I sí, busco pau,tranquil·litat.... i fer fotos, jejeje!! Ja miraré i m'informaré una mica abans d'anar. Merci. Salut!!

      Elimina
    3. Pere Soler24 de maig del 2015, a les 7:36

      Ben fet Sònia, segur que t'agradarà
      Salut!

      Elimina
  3. Raimon Santacatalina25 de maig del 2015, a les 9:14

    Fantastica foto amb aquet mar de nuvols i veig que va ser un fantastic viatge Pere, enhorabona !!

    Una abraçada amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler25 de maig del 2015, a les 16:35

      Anar a les illes afortunades sempre és un viatge fantàstic Raimon, gràcies!!
      Un abraçada!!

      Elimina
  4. Photo(Geo)grapher25 de maig del 2015, a les 21:06

    Lovely photo!

    ResponElimina
  5. Esther Bahi f o t o g r a f i a25 de maig del 2015, a les 22:53

    Garajonay, és com entrar en un conte de fades.
    I tenen una gastronomia particular :)

    Bonics núvols que em transmeten el que em transmet aquesta illa; misteri.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler26 de maig del 2015, a les 7:21

      I tant Esther, si hi has estat ja saps de que parlo ;-)
      Moltes gràcies!
      Salut!

      Elimina
  6. Josep Balaguer (Pepet)25 de maig del 2015, a les 23:49

    La foto de l'entrada és maca, però la nova capçalera la trobe brutal.
    Jo sempre he fet servir la fotografía com una eina de desconnexió. No vull estar sotmés a cap pressió en aquest món. El que faig ho faig perquè em ve de gust i prou. Si algún dia això canviés potser em buscaría alguna altra cosa a fer en el meu temps lliure ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler26 de maig del 2015, a les 7:24

      Hola Pepet,
      Cel·lebro que t'agradi la capçalera, ha estat presentada a un piló de concursos i mai ha aconseguit res destacable, a mi també m'agrada.
      Cert, però crec que com tot, son etapes de la nostra "vida fotogràfica", jo mateix em reconec en altres companys perquè he fet un recorregut semblant, passant per la pressió, evidentment ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació