Dubble Bubble

Racons amagats de la Islàndia "profunda", llocs on la Natura se't menja literalment i on per poc que et descuidis pots acabar malament. Aquest pou de fang bullint n'és un exemple, tant maco i tant canviant com perillós, un petit pas en fals i ja has begut oli, potser aquest perill imminent és el que m'atreia i no em deixava parar de fer-li fotos, cada una diferent, cada una més sorprenent.
Imatges poc vistes ni han a pilons, només cal trobar-les o saber-les veure per això, tal com vaig dir ahir: La Natura és Creativitat, capturem-la sota el nostre criteri, sense afegir ni treure res, ella sola de per si ja s'ho val.
Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots els que us vareu apropar ahir al Institut d'Estudis Catalans a escoltar la nostra xarrada, ja que apart de que ens ho vàrem passar molt bé, tant el Paco com jo ens vàrem sentir molt a gust, potser ha nascut un duet... ;-)
Ubicació: Islàndia

Comentaris

  1. Carmina16 de juny del 2015, a les 21:05

    Uiii...es cert que ahir tenies una xerrada.

    Esta gravada ?. ;)
    M'hagues agradat sentir les teves aventures.

    Sento el soroll del fang bullint !

    Un peto Pere i felicitats !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler16 de juny del 2015, a les 22:19

      Hola Carmina,

      Aquest cop era una mica diferent de les altres xarrades, va estar molt focalitzat en el tema concursil i un recorregut per la meva trajectòria, no crec que estigui gravat.
      Gràcies!
      Un petó

      Elimina
  2. vipuchol16 de juny del 2015, a les 22:43

    Bonica composició i bon encuadrament.
    El lloc deu de ser fantástic.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler17 de juny del 2015, a les 7:17

      Ho és Vicenç, està a dalt una petita muntanya on tot son forats per en surten aquests fangs i amb diferents tonalitats.
      Salut!

      Elimina
  3. Josep M. Coll17 de juny del 2015, a les 10:48

    Molt bona Pere, recordo alguns racons de l'illa on et cremaven els peus però no pots para de fotografiar.
    A veure si la pròxima vegada puc escoltar una xerrada segur que son molt interessants.

    ens veiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler17 de juny del 2015, a les 17:28

      Ja m'hagués agradat saludar-te, queda pendent per la propera, teva o meva ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Xavier Hita17 de juny del 2015, a les 15:52

    Original si que ho és Pere, recorda un mapa topogràfic. La textura i la llum de les bombolles és molt guapa.
    La xerrada d'ahir va ser un gust poder sentir i compartir moltes de les reflexions. Un bon duet :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler17 de juny del 2015, a les 17:30

      Hola Xavi,
      Aquests llocs son dels que tens que para a estones perquè em saturen la mitja neurona útil que em queda i necessito desconnectar per poder-hi veure més enllà...
      Em va agradar molt veure't-hi!!
      Una abraçada

      Elimina
  5. Josep Balaguer (Pepet)17 de juny del 2015, a les 19:09

    Hola Pere. La xerrada em va agradar molt, va tenir un ritme pausat molt agradable i va tindre un to molt distés i entretingut.
    Realment la creativitat de la natura és infinita i possiblement nosaltres som els que hem de tenir ulls per saber-la captar. Aquesta idea crec que no te l'havia escoltada mai i crec que és una realitat. Potser a l'hora de fer fotos hem de confiar més en els nostres ulls i el nostre cor que en el nostre cervell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler17 de juny del 2015, a les 20:56

      Bones Josep,
      Cal tenir sempre algun "as" a la màniga... jeje que llavors tot se sap ;-)
      Moltes gràcies per les paraules i sobretot per estar allà.
      Fins aviat!

      Elimina
  6. Joan17 de juny del 2015, a les 22:41

    Una xerrada molt enriquidora !!!!

    ResponElimina
  7. Unknown18 de juny del 2015, a les 19:35

    Realmente bella y desconcertante. Un abrazo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació