Dubble Bubble

Racons amagats de la Islàndia "profunda", llocs on la Natura se't menja literalment i on per poc que et descuidis pots acabar malament. Aquest pou de fang bullint n'és un exemple, tant maco i tant canviant com perillós, un petit pas en fals i ja has begut oli, potser aquest perill imminent és el que m'atreia i no em deixava parar de fer-li fotos, cada una diferent, cada una més sorprenent.
Imatges poc vistes ni han a pilons, només cal trobar-les o saber-les veure per això, tal com vaig dir ahir: La Natura és Creativitat, capturem-la sota el nostre criteri, sense afegir ni treure res, ella sola de per si ja s'ho val.
Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots els que us vareu apropar ahir al Institut d'Estudis Catalans a escoltar la nostra xarrada, ja que apart de que ens ho vàrem passar molt bé, tant el Paco com jo ens vàrem sentir molt a gust, potser ha nascut un duet... ;-)

Comentaris

  1. Uiii...es cert que ahir tenies una xerrada.

    Esta gravada ?. ;)
    M'hagues agradat sentir les teves aventures.

    Sento el soroll del fang bullint !

    Un peto Pere i felicitats !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,

      Aquest cop era una mica diferent de les altres xarrades, va estar molt focalitzat en el tema concursil i un recorregut per la meva trajectòria, no crec que estigui gravat.
      Gràcies!
      Un petó

      Elimina
  2. Bonica composició i bon encuadrament.
    El lloc deu de ser fantástic.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és Vicenç, està a dalt una petita muntanya on tot son forats per en surten aquests fangs i amb diferents tonalitats.
      Salut!

      Elimina
  3. Molt bona Pere, recordo alguns racons de l'illa on et cremaven els peus però no pots para de fotografiar.
    A veure si la pròxima vegada puc escoltar una xerrada segur que son molt interessants.

    ens veiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'hagués agradat saludar-te, queda pendent per la propera, teva o meva ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Original si que ho és Pere, recorda un mapa topogràfic. La textura i la llum de les bombolles és molt guapa.
    La xerrada d'ahir va ser un gust poder sentir i compartir moltes de les reflexions. Un bon duet :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavi,
      Aquests llocs son dels que tens que para a estones perquè em saturen la mitja neurona útil que em queda i necessito desconnectar per poder-hi veure més enllà...
      Em va agradar molt veure't-hi!!
      Una abraçada

      Elimina
  5. Hola Pere. La xerrada em va agradar molt, va tenir un ritme pausat molt agradable i va tindre un to molt distés i entretingut.
    Realment la creativitat de la natura és infinita i possiblement nosaltres som els que hem de tenir ulls per saber-la captar. Aquesta idea crec que no te l'havia escoltada mai i crec que és una realitat. Potser a l'hora de fer fotos hem de confiar més en els nostres ulls i el nostre cor que en el nostre cervell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Josep,
      Cal tenir sempre algun "as" a la màniga... jeje que llavors tot se sap ;-)
      Moltes gràcies per les paraules i sobretot per estar allà.
      Fins aviat!

      Elimina
  6. Una xerrada molt enriquidora !!!!

    ResponElimina
  7. Realmente bella y desconcertante. Un abrazo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab