Xarxes Socials, la meva "realitat"

Fa setmanes que m'estic plantejant si mantenir el bloc que vaig iniciar ara fa 9 anys, un espai on he compartit viatges, reconeixements, il·lusions, aventures i sobretot la realització d'alguns dels meus somnis, per això el títol del bloc és el que és.
Avui tots hem pogut comprovar que no és la millor eina per compartir el nostre treball fotogràfic, fa uns anys no estava malament el flux de visites, desprès va tenir continuïtat per la empenta de facebook que donava una glopada d'aire a cada entrada al bloc compartida però ja fa mesos que això no és així, la gent prefereix la immediatesa de Instagram on amb una breu ullada es posa al dia de tot lo publicat, donant "like" al que ens agrada i fins i tot deixem algun comentari si la foto ens motiva a fer-ho.
Ara mateix és la xarxa que més em representa, ja que tot i no tenir una xifra de "influencer" si que estic content amb els prop de 4.000 seguidors i la seva resposta a les fotos penjades, fins i tot alguna ha passat dels 3.000 likes i això és totalment impensable a facebook, twitter o altres aparadors que tinc actualment (al menys per mi)
Els inicis d'aquesta xarxa (Instagram) varen ser fets pensant en fotografies fetes amb el mòbil, un lloc on compartir instants de la nostra vida, sense importar la qualitat fotogràfica ni com estaven fetes les fotos o fins i tot "retocades" (per dir-ho d'alguna manera) amb filtres i additius que inclús la pròpia aplicació porta incorporats.
Ara ja no ho tinc tant clar, doncs apart del esperit de fons amb que es va crear, serveix d'aparador a milers de fotògrafs reconeguts, on hi posen les millors fotografies que tenen, inclús ja és habitual veure-hi publicacions de National Geographic o de les principals marques del sector amb fotografies de qualitat però en el fons no deixa de ser una xarxa social i com a tal hi ha una gran massa que valora més el seguir x seguir o el like x like que el que realment veu cada dia, essent incapaç de separar el gra de la palla. Amb això no vull dir que no tinguin els mateixos drets que tothom, faltaria més, però si que contribueixen a la sobresaturació que ja porta experimentant el sector des de fa uns anys i cada cop s'infla més i més aquest globus... que no sabem si "explotarà" algun dia.

Com a regal de festes us deixo aquesta entrevista al Tino Soriano titulada "La fotografia de hoy es puro fast food", gran fotògraf i comunicador, on podeu degustar la seva sapiència durant uns 15 minuts. És de 2016 però totalment vigent avui...
Que tingueu una bona entrada d'any!!

Comentaris

  1. Hola Pere.
    Així estem els pocs que encara mantenim un bloc fotogràfic. Fa temps que ha deixat de ser una eina per interactuar, jo fa temps que també em plantejo tancar la paradeta. Però hi ha alguna cosa que m'impedeix fer-ho. No sé si és una mena de nostalgia per una tasca que estic fent des de fa anys. No sé si és la meva aversió al "fast food". No sé...
    Potser la resposta és no pensar en la seva utilitat com a aparador. Pensar en el fet de tenir una eina que mostra linealment la nostra evolució, i en la que podem expresar pensaments, idees, dubtes... Els blocs tenen una sèrie de característiques que les xarxes socials no tindran pas mai.
    Segurament dins de 5-8-10 anys (?) haurà aparegut alguna altra cosa i ja ningú pujarà res a l'instagram, com ara passa amb facebook, que com diu el meu nebot adolescent, "és una xarxa social per avis".

    Així i tot, el bloc requereix un esforç i una disciplina importants i és complicat mantenir-lo viu quan no tens un mínim feed-back. Suposo que és com tot: que el fruit et compensi l'esforç fet. Ara cadascú ha de definir quin és el fruit que espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      La època d'interactuar ja fa temps que va passar, jo mantenia un bon nivell de visites gràcies a publicitar-ho a les altres xarxes socials però ja fa uns mesos ha caigut del tot, igual que facebook, no entenc com pot haver anat tant ràpid el canvi i la davallada d'aquesta xarxa, suposo que com tot negoci, el limitar tant la visibilitat als que no volem pagar perquè ens vegin ha estat la mort de la criatura però això ho tindríem que preguntar al sr. Zuckerberg, amo de les xarxes.

      Jo hi veig una desgana global i una al·lèrgia a llegir... per això crec que funciona ara Instagram... de totes maneres, son visibles els que els sr. esmentat abans vol que ho siguin o els que paguen per ser-ho.

      El bloc ha estat sempre com la meva criatura, aquí he pogut compartir somnis d'infant i èxits personals, també el com estan fetes algunes fotos però ara com ara, aquestes entrades s'han de llegir... i això vol dir temps, temps que els "instagramers" no tenen, volen la fama o sobresortir sense esforç... i el més preocupant és que ho volen sense contingut... i això és una trampa, amb el temps es donen compte que no hi ha res i que tot el aquest temps l'han emprat per omplir una buidor de contingut, coneixement i idees sense voler aprendre de veritat ni tant sols qüestionar que les fotos es poden fer a la natura i sense utilitzar PS... però això ja sería una altra entrada....
      ;-)
      Veurem si trobo motivació per recollir el fruits que esperava d'aquest bloc... el temps ho dirà, novament serà el jutge implacable.

      Bon any Dr... i bones entrades i si més no, bones fotos!!

      Elimina
  2. Afegeixo comentari del Jaume Rigau que per alguna raó desconeguda no li surten els comentaris però el seu raonament és prou interessant.

    "Amb el vostre permís, un apunt al respecte de l'entrada de data d'avui.

    El blogs no s'han creat ni pensat per interactuar. Són per publicar opinions personals sobre la visió del món de cadascú. No s'espera necessariament un feedback (tampoc a les opinions d'un diari). No cal. En paraules del s.XX són un diari personal que es fa públic. Serveix com a columna personal periodística sense necessitat de poder dispossar d'un mitjà de prensa real els qual no són accesibles a tothom i en canvi, els blogs sí. Alhora deixen un rastre personal d'un alt valor per l'entorn real i virtual de l'autor. La dada rellevant és el nombre de lectures. I això va directament lligat a la valua del contingut del blog. Però tanmateix, com tot és relatiu, cadascú valora aquest fet i aquestes dades de formes diferents. No calen grans nombres. No cal ser cap gran escriptor. Ni cap gran opinidar. Ni cap gran estadista. Ni cap gran fotograf. Simplement és una finestra oberta al món per expressar-nos. I aquí rau el seu valor. Tan per petits entorns com per grans entorns. Tenen doncs un valor personal incalculable i tanmateix deixen emprenta global. Malauradament, mantenir un bloc vol el seu temps... però com és personal i intransferible... aquest és el seu preu. Hi ha gran blocs arreu del món. Personals i d'empresses.

    Per inteactuar es van crear les xarxes socials. N'hi ha moltes. Genèriques i específiques. Cadascú s'ubica segons interessos propis. És el fast food the tot. Inclosa la fotografia com molt bé indica el Tino Soriano al regal de Nadal. No cerquen l'avaluació meditativa ni grans pensaments. Consum instantani mitjançant clicks de diferents tipologies. Pensades pel control de la població via recollida total de dades i pel marketing immediat. Les més grans són conegudes: tweeter per opinió, instagram per imatges, facebook per contactes, whatsapp per safreig, ... tot s'hi val. Cap valor profund. Publicitat en els dos sentits. El buit absolut més enllà del que s'ofereix en uns segons: text+imatge. En ambdòs casos, el 99% inútil per millorar la humanitat però útil dins el microcosmos de cadascú (s'equivoca aquí el Tino Soriano)."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,

      Nosaltres ja hem comentat "en directe" molts punts d'aquests a les caminades que compartim, estic plenament convençut de que pensem igual en el fons encara que venim de dos mons bastant distants però ens agraden les coses amb sentit i ben fetes.

      Ja saps que discrepo amb lo de interactuar, sense anar més lluny, en el bloc he publicat entrades amb la intenció de fer participar al lector, algunes com les que interpretàvem un raw diferents fotògrafs coneguts ajudàvem al novell i servien per fer reviure la nostra manera de fer i qui sap, potser obrir els ulls a alguns fotògrafs que en aquell moment estaven una mica perduts. Potser si com dius, sense interactuar i solament llegint podies arribar al mateix però sempre he defensat i he pensat que tant important és la entrada com els comentaris, moltes vegades complementaris de la mateixa, com ara aquesta entrada que ens ocupa.

      Les xarxes socials segurament s'han fet interessadament per recollir informació gratuita i amb la propaganda de la interacció però el que està clar és que, per exemple, en el meu cas, a facebook veig un entre un 5-10 dels contactes, els altres no els veig mai i això és gràcies a alguna fosca estratègia del sr. Zuckerberg però passades unes hores el post que acabes de fer queda perdut en la immensitat de la xarxa i no torna a sortir, llavors com pots interactuar??
      La diferència amb el bloc és que fins i tot pots buscar les entrades a google i allà estaran mentre el bloc existeixi.

      Hi va haver una època daurada que per sort vaig viure (sempre parlant de fotografia) i que em va ajudar en un percentatge important amb la meva formació fotogràfica però això que jo buscava ja no és rellevant davant la "fotografia" que regne a Instagram o potser com li dic més avall a la Núria, nosaltres ja formem part dels "dinosaures" de la fotografia. Però no m'imagino revistes o webs importants on les il·lustracions provinguin de "fotògrafs o influencers" sorgits de Instagram... en fi, el temps dirà però jo penso que si això arriba serà el final d'aquestes revistes o webs, la qualitat sempre serà la qualitat encara que avui dia, com diu et Tino en la entrevista, si preguntes en una sala quants son fotògrafs professionals, el 90% aixequen la ma, clar!! tots tenen una bona càmera ;-))

      Gràcies per la teva aportació Jaume i per "interactuar" en el bloc, encara que no siguin fets per aquest menester ;-)

      Una abraçada i molt bon any!!

      Elimina
  3. Hola Pere, és curiós que avui ja he vist una reflexió que neix de la mateixa idea en el blog de l’Eduard Marquès, si no et fa res et faig el mateix comentari.

    La veritat és que m’entristeix molt l’estat d’abandó en el que han caigut molts dels blogs que segueixo (o seguia quan estaven actius) enfront d’Instagram o altres xarxes, suposo que degut en part a aquesta manca de feedback. Per la meva part et vaig seguint fidelment encara que quasi mai comenti, i m’agradaria veure que vas mantenint viu el blog... però és el teu blog, així que només tu decideixes.

    Les xarxes socials la veritat és que no em convencen massa, em molesta la gran fugacitat dels continguts. En el cas d’Instagram, fotos boníssimes que vaig veure només fa uns quants dies, ara és molt difícil de tornar-les a trobar, diluïdes en un oceà enorme de fotos. Amb Facebook passa una mica el mateix, a part això que dius que aquestes xarxes tenen algoritmes que limiten el públic que et veu. De 500px millor ni en parlem del nivell dels comentaris. Despés hi ha el tema de què volem explicar amb la foto, amb FB o Instagram em dóna la sensació que la majoria de la gent mai es llegirà el text... i al final som els mateixos fotògrafs els que acabem escrivint poc a cada publicació, retroalimentant aquesta dinàmica.

    En canvi, un blog et permet deixar el teu toc personal. A mi m’agrada molt assaborir una imatge amb calma, saber com es va fer, què sentia el fotògraf (o fotògrafa!) quan la va fer, quines anèctotes li van passar... en definitiva que l’autor m’expliqui la història que s’amaga darrere de la imatge. Això no m’ho dona Instagram, on com a molt podré posar un petit text (que diria que gairebé ningú llegirà) i les típics i tòpics hashtags de sempre. Això no vol dir que no el faci servir, però li falta alguna cosa. En canvi, al blog, mirant el llistat de blocs “amics” saps qui ha publicat alguna cosa nova i els pots anar seguint. Amb el sistema d’etiquetes, pots mirar totes les nocturnes, o marines, o macro, o... que hagi fet aquella persona.

    Una abraçada, i perdó pel totxo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel,
      Deuen ser les dates o potser el que hem escrit és un reflex de la realitat... no ho sé, d'aquí la entrada.

      A mi també m'entristeix, sobretot perquè vaig viure la època daurada dels blocs, on havien entrades interessants a diari de gent que es va convertir en referent per mi i el que és més trist encara és que alguns fins i tot han desaparegut del mon de la fotografia.

      Fa uns tres anys ja vaig publicar un post sobre les xarxes socials, ara no seria vigent del tot però ja apuntava que per tenir un "arxiu" o una manera fàcil de trobar les publicacions guanyava de carrer davant facebook i sobretot instagram, on passades unes hores el que has publicat es perd en el espai...

      Això que dius que t'agrada, jo vaig pensar el mateix i vaig afegir una secció al bloc on periòdicament publicava una imatge i sota el títol "historia d'una fotografia" explicava alguna anècdota o com estava feta...

      Mentre estic contestant aquest comentari teu, m'adono que aquesta eina no està morta del tot... tocada potser però encara no morta.

      Gràcies Miquel!!

      Bon any i una forta abraçada!!

      Elimina
  4. Tens tota la raó, tot I que pensó que, per sort... encara hi ha un grapat de persones que separa el gra de la palla, llegeix, mira i gaudeix del que te davant. En el fons pensó que siempre ha estat així. Els devoradors de tot son els bulimics d’una societat que transforma ànimes en egos del like per sentir-se top, tanto els que nomes violen likes com els que els donen perque si tal sols pel fet de contactar, agradar, etc amb gent que moltes vegades ni coneixen. Crec que siempre ha estat així, tot I que ara el ritmé social es mes rapid i els adictes també. A la web Fotonatura, fa mes de 10 anys ja va començar a ocorrer. En un inici es comenta en fotografíes, es valoraven i per molts era un espai on fins I tot apendre. Pero es va transformar en “qué foto mes xula” I prou. Jo crec que l’humà , en una quantitat important te un problema de “ego e inmediatez” producto de un buit animic. La llàstima es que no es solucioni això per la propia persona, ja que tothom te la seva propia qualitat especial que el satisfaria a ell i al mon sense haver de devorar imatges, menjar, consum, etc...
    Bé, el te Racó es un luxe, com gairebé totes les te es fotos, així que, de la manera que sigui... blog, Instagram, fb... continua 😉
    L’entrevista super!
    Molt Bon Any Pere. Petons
    N

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria,
      Jo n'estic convençut que encara som un grapat i no pas petit però fixat que som els "dinosaures" pocs joves surten del ramat i pocs s'incorporen a la nostra "secta" tot i les iniciatives que s'han provat de dur a terme des de importants entitats com Montphoto i Aefona.

      Fotonatura va tenir una època daurada fa molts anys, va estar un bon lloc d'aprenentatge, jo ho recordo així i vaig tenir sort de viure aquells temps doncs bona part del que faig o més ben dit del que NO faig va sortir d'allà, ara quan va dominar el regne de la "Melmelada" vaig deixar de publicar-hi i també de mirar les publicacions, no servia de res, l'elogi no et fa avançar, al contrari, hi ha gent que continua com fa 10 anys, amb la palla davant del ull degut a que la seva penya li continua lloant les mateixes fotografies mancades de tot de sempre...

      Està clar que estem predestinats a mostrar el nostre treball, és una bona forma de tornar a reviure les nostres experiències i emocions, també pot ajudar a algú novell a veure una mica més enllà ;-))

      Moltes gràcies Núria!!

      Molt bon anys y un petó!!

      Elimina
    2. Hola!

      Parleu a sobre Fotonatura i la melmelada, que sembla va arribar un moment donat i que això va fer fugir molt de gent d'aquesta web.

      I tu Pere ara dius que estàs pensant de tancat la paradeta del bloc perquè les visites han caigut molt i no li dones la sortida que voldries a les teves fotos. No és per la mateixa raó, perquè ja no tens la teva ració de melmelada?

      Perquè des de fora, sense que els arbres impedeixin veure el bosc, sembla el mateix.

      Amb tot el respecte t'ho dic.

      Igualment que et dic que a mi m'agrada llegir el bloc i que continuaré fent-lo si no tanca.

      Elimina
    3. Hola Anònim (m'agradaria poder-me dirigir a tu pel teu nom però tinc oberta la possibilitat d'escriure com a "anònim" i ho respecto)

      Si parlem de xarxes socials (facebook, instagram, etc) no et diria pas que no, al menys en el meu cas, però en el bloc no, sempre entenent per "melmelada" l'elogi fàcil i la majoria de vegades sense fons.
      El tema Fotonatura, com ja he dit i com jo ho recordo, era un lloc on podies aprendre fotografia, on havia participants que no tenien complexe en deixar-te verd (en varies ocasions em va passar) però que et feien pensar i moltes vegades tenien raó, això ens feia progressar o així ho veia jo.

      Aquí publico o intento publicar articles que puguin tenir cert interès, no fotos perquè em diguin si son maques o no, és un lloc on comparteixo o vull compartir vivències i de vegades en publico algun per crear certa polèmica o debat i valoro la participació i les visites, és per això que em vaig plantejar deixar-lo.
      De fet la entrada va néixer en una passejada pel Pirineu amb un company de sortides(Jaume Rigau) que he publicat el seu comentari jo perquè ell no ho aconseguia.

      Podria ser que no veiem el significat de "melmelada" de la mateixa manera??

      En tot cas agraeixo la teva participació/aportació ja que sempre és interessant tenir diferents punts de vista, per oposats que siguin.

      Salutacions

      Elimina
  5. Hola!
    Ha canviat la dinàmica de participació. Ha guanyat el fast food, però només si tu vols. És a dir, si només et fixes en estadístiques i possibles comentaris i això és el que et motiva a publicar (que no fotografiar) no fas gaire bon negoci amb un bloc.
    Ara bé si és el teu espai per reflexionar, gaudir i explicar coses als que et vulguin llegir llavors continua mantenint el sentit. Potser no rebrás 15 comentaris al dia, potser no t’estaran comentant la última entrada però segur que aniras tenint un degoteig. Per a tu n’hi ha prou? És aquesta la teva finalitat? Si la teva resposta és sí, llavors endavant. Si la teva resposta és no, llavors busca nous horitzons.
    Jo era (i lluito per continuar sent) molt assidu als blocs però la meva dinàmica ha canviat i no, no es per ser un consumidor de fast food (tot i que faig els meus tastets a instagram, i els vaig fer a diverses galeries... que he acabat deixant de seguida) en el meu cas és un tema de moment personal (o vital, diga-li com vulguis). Per temes laborals i familiars (especialment per mainada petita) el temps per dedicar a la fotografía se m’ha reduït considerablement per quedar en gairebé res i això fa que o les oportunitats siguin escasses o bé que hi hagi oportunitats que jo mateix renunciï per cansament. Espero i desitjo de tot cor que això sigui una fase meva (com si fos un pic d’atrafegament) que passarà a mesura que jo pugui ser més autònom i és precisament per això que mantinc el meu bloc tot i que jo també vaig passar de tenir 2500 visites mensuals el 2012 a no arribar a 100 al 2018. Em consta per alguna conversa que els teus números són més estratosfèrics. També et dic que estic en un altre moment en quan a la fotografia, ja no em preocupar tenir l’últim objectiu, ni estar a la última en quant a càmeres (de fet ja no segueixo ni el mercat) tinc el meu equip i faig prou amb això (al menys de moment).

    Lo dit, pensa i planteja’t per a què vols el bloc i si et compensa. Per a mi, és el meu diari on vull deixar constància del que cregui que són les meves millors fotos del moment tot i que com et deia ara per ara només el pugui alimentar en els meus periodes de vacances o quan baixa la pressió de la feina.
    Una abraçada!

    PS: El que si que opino és que els blogs fotogràfics s'han de veure amb una bona pantalla d'ordinador calibrada però fins i tot a mi m'han canviat els habits i quan m'hi puc dedicar és més fàcil que tingui una tablet a les mans o fins i tot el mòbil. No comento gaire blogs perquè no sé perquè des de l'iPad no puc comentar els blocs de blogger. Puc posar el comentari, l'envio pero torna a sortir la pantalla d'inici sense cap comentari. De fet ho acabo d'intentar 3 vegades i finalment he hagut d'agafar l'ordinador d'un familiar per contestar-te. Quan he llegit el teu blog? Quan he tiungut un moment després de la sobretaula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,

      Encantat de tornar-te a llegir, tens raó ja fa massa que no s'et veu per les xarxes o blog... son entrades/comentaris que sempre son interessants de llegir.

      Està clar que els interessos que podem tenir darrera les publicacions no son iguals per tots, en el meu cas, com ja he comentat, és un aparador i un lloc on compartir, però la primera de les opcions (aparador) ha deixat de captar la atenció de molts seguidors ja que prefereixen la immediatesa de les altres xarxes, amb preferència creixent de Instagram.

      Lo de la manca de temps correspon a etapes de la vida, aquesta ja la vaig passar fa anys i ara no m'afecta massa i més havent deixat definitivament la feina que he fet durant 40 anys, tot i que estic molt ocupat... de vegades amb plantejo com era possible que tingues temps per treballar... jejeje.

      Tu fes el teu camí, per on ara et sigui més fàcil i segur que la teva afició "hibernarà" i et tornarà quan la necessitis.
      Ànims i gràcies per la teva aportació!!

      Una abraçada

      Elimina
  6. La llàstima més gran és que els teus 4.000 seguidors d'Instagram s'estan perdent posts tan bons com aquest. I ja no diguem de veure les fotos en gran, la millor manera de gaudir-les, que no en un mòbil o en el millor dels casos en una tauleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi,

      Això no té remei, a Instagram ningú llegeix res, fins i tot em pregunten on estan fetes les fotos estan geolocalitzades i etiquetades, es perd més temps preguntant que llegint... però clar és tindria que llegir i Instagram NO és per llegir... (és broma)
      Moltes gràcies per les teves amables paraules!!

      Una abraçada

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab