La Barraca

Un dels símbols del Delta, la típica barraca, aquesta me va cridar poderosament l'atenció, desseguida vaig pensar en un B/N, dons els contrastos del cel amb el blanc de la construcció eren brutals i a mes els vaig magnificar utilitzant un polaritzador i com no, una edició a l'estil A. Adams :)

També vull destacar un lloc de molta bellesa, però que poc a poc es va convertint en una deixalleria, parlo de El Goleró, malauradament la costa d'aquest lloc està mes que bruta i he pogut veure com any rera any la brossa s'hi acumula sense que sembli importar a ningú, espero que no s'adonin compte massa tard del que hi passa i que si mes no, aquest text serveixi com a denuncia/recordatori, però us deixo una de les perles que de vegades ens regala aquest indret.
I finalment deixar constància de que havia estat tres vegades al Delta, però a principis del 2009 hi vaig anar amb la Neus i al seu costat vaig descobrir un nou delta, inclús aquest any, quan hi hem tornat amb ella i sota una fina pluja tot el cap de setmana, me va semblar preciós, com a agraïment li dedico aquestes dos fotos.

Comentaris

  1. Esther Bahi f o t o g r a f i a15 de maig del 2010, a les 22:27

    Ens delectes amb belles imatges, d'un lloc preciós.
    Gracies per compartir-les, una abraçada.

    ResponElimina
  2. Mercè17 de maig del 2010, a les 23:25

    El tractament que has fet a aquesta composició li dona una força brutal.
    Tens raó que és un indret ben especial per trobar imatges delicioses però aconseguir-les tampoc és fàcil.
    Fas venir ganes d'anar-hi !

    ResponElimina
  3. Pere Soler19 de maig del 2010, a les 19:46

    Un plaer poder-les compartir amb tot vosaltres Ester. Gràcies per les visites :)
    Un petó.

    Ho cel.lebro Mercè, amb la teva sensibilitat i les possibilitats naturals del lloc segur que en serà una bona experiència.
    Un petó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació