La Composició, aquell llarg camí...

Un bon dia, desprès de fer moltes i moltes fotos, agafes una selecció de les que creus que son les millors, les mires, les analitzes i... en totes hi veus errades, algunes de "bulto", algunes "perdonables"...algunes tècniques, altres de regles de composició...no hi eres al millor moment de llum....haguessis pogut utilitzar un filtre o has escollit un amb la graduació equivocada per el moment de llum...

Dons be, aquell dia, sense adonar-te has "crescut" fotogràficament, quan ets capàs de veure que tot el que has fet i tot el que fas es pot millorar i que simplement et queda un camí molt llarg per recorre si vols continuar avançant...que saps que el que ara et sembla bo demà et semblarà que ho podies haver fet millor...aquest dia.... estàs en el camí correcte.
Recordo el primer dia que vaig escoltar en persona a José B. Ruiz com parlava de que portava mes de 10 anys estudiant composició i no veia el final... no vaig entendre perquè ho deia, ara estic una mica mes a prop d'entendre'l, dons m'he donat compte de que es un exercici que no s'acaba mai.
Es molt freqüent escoltar: Clar amb una bona càmera.... Tingués la teva tècnica...Amb uns viatges així.... dons si et sents autor d'una d'aquestes frases...pensa millor en: Que vols transmetre???....I, si baixes el punt de vista???...I, si ets poses una mica mes a la dreta?? i tants i tants de "i sis..." com vulguis i segur que no et farà falta una càmera de molts euros, ni fer grans viatges ni tant sols tenir una tècnica molt depurada per fer unes fotos mes que decents i anar avançant pas a pas...
Les fotos d'avui en son un exemple, quan les vaig fer em varen agradar, fins i tot una la tenia guardada en una entrada que mai he acabat i que avui li he donat aquest nou punt de vista, dons hi veig tantes "errades" que les puc posar de mostra del llarg camí de la composició.
Gràcies per dir-hi la vostra!

Comentaris

  1. Esteve Garriga16 d’octubre del 2011, a les 7:40

    Ja tens raó ja.
    A mi un dia l' Eduardo Blanco hem va dir, seràs un bon fotograf quan siguis capaç de fer una bona foto d' un lloc lleig... Doncs sempre busquem llocs espectaculars, viatges... Però com molt bé dius el lloc i la camera fan pero en un percentatge petit, respecte a la composició i la tècnica.
    Són masses coses a tenir en compte i tant poc temps en la presa de desicions per aprofitar el punt de llum exacte... Aquesta és l'adrenalina que hem motiva.

    ResponElimina
  2. Daniel Arenas16 d’octubre del 2011, a les 10:06

    Totalment d'acord amb les teves paraules.

    La composició és un exercici meticulós i difícil que fins i tot toca lo personal o subjectiu de manera que es molt probable que per molt acurada que sigui la composició sempre hi trobis / trobin a faltar alguna cosa.

    Pensa que sempre hi haurà "falsos gurús" i es perillós escoltar-los a tots.

    Una cosa que aquí no s'ha parlat i que almenys a mi em passa quan viatjo a "aquests llocs macos" (molt menys del que m'agradaria) és la motivació.

    No la motivació per la fotografia sinó la capacitat de veure-ho tot amb ull de "primera vegada" molt més dificil en paisatges pels quals passem sovint.

    La idea es conseguir que totes les presses de decisión tènciques i compositives siguin innates algun dia. Ho aconseguirem? Jo penso que si, només cal entrenament i constància.

    ResponElimina
  3. Gorka16 d’octubre del 2011, a les 11:17

    De fet es aquest camí de constant millora el que tant enganxa d'aquesta forma d'art. Si existís un nivell màxim de coneixement del qual no es pogués passar de ben segur que no tindria cap gràcia...

    ResponElimina
  4. Pere Soler16 d’octubre del 2011, a les 15:28

    A tu i a tots ens motiva i ens fa moure Esteve, com molt be diu el Gorka, si hagués una escala i es pogués veure la progressió en números, perdria tota la màgia i la motivació que ens fa sortir dia a dia ;)

    ResponElimina
  5. Pere Soler16 d’octubre del 2011, a les 15:32

    Daniel, el millor "guru" que puguis escoltar ets tu mateix, tu saps quan una foto t'emplena i et fa sentir satisfet...però el que vull dir es que segur que dintre de poc o molt temps...sabràs com millorar-la, la pena es que potser aquell moment no tornarà mai mes...
    Les decisions tècniques solen ser "automàtiques" la majoria de vegades, no les compositives, aquestes varien amb l'estat d'ànim, amb el temps, es a dir, varien amb tu mateix...

    ResponElimina
  6. Pere Soler16 d’octubre del 2011, a les 15:34

    Es la resposta justa Gorka, tens tota la raó...si saps que no pots millorar una foto d'un lloc, animal o cosa, perquè tornar a fer-la??
    Definitivament es el que ens ha enganxat, tema apart es l'interpretació posterior com molt be ens mostres en el teu darrer post.
    ;)

    ResponElimina
  7. Esther Bahi f o t o g r a f i a16 d’octubre del 2011, a les 20:01

    Si, amb això de la càmera tens raó, jo he canviat el xip. NO , es la càmera que falla,si no la ma que la fa servir. Fes-m’ho recordar,si em sents dir-te, “si jo tingués...”
    Com ,l’Esteve, apunta es treure una bona foto d’un lloc lleig o amb dificultat tècnica.

    La composició es la raó de pes (per mi) en una foto. La tècnica es,més teoria s’aprèn, es més pràctica, es autocontrol. (El no, perdre els nervis)
    I si, el”guru” es el teu estat de satisfacció al veure el resultat i no els elogis dels demés (això ja t'he ho he comentat alguna vegada). Per molt que et diguin, Oh que maca!!! Tu,saps os has fallat, tu saps com la podries haver millorat. Hi ha la foto,perfecta ??? Sempre es pot millorar,sempre esta present, aquesta l’autocrítica,permanent.
    Un petó!

    ResponElimina
  8. Montse16 d’octubre del 2011, a les 20:44

    Les teves reflexions son molt encertades! Recordo una vegada que en una revista vaig veure unes fotos magnífiques, a les que els hi havien concedit un premi, i el fotògraf, un noi que estava estudiant fotografia, explicava com els seus companys se'n reien d'ell ja que tenia una càmera molt poc bona, la primera que s'havia comprat i que no pensava canviar-la.
    Darrera de la foto, a més , segurament d'una bona tècnica i un bon material, si no hi ha un artista ( en el més ampli sentit de la paraula)no hi haurà una bona foto.
    Fa temps que et conec...i les teves primeres fotos ja em semblaven genials. Però amb el pas del temps...estic d'acord amb tu...estàs en el llarg camí de la composició, però t'asseguro que n'has recorregut un bon troç, ja!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Pere Soler16 d’octubre del 2011, a les 21:39

    Esther, la foto "perfecta" es clar que no existeix, hi han fotos molt i molt bones, algunes magistrals, però m'agradaria saber que en pensa passat un temps el seu autor...
    La clau es no pensar que el camí ja està fet, que hi ha una arribada, dons llavors segur que no arribes mai.
    Autocrítica, perseverança, exigència i una mica d'obsessió.. :)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Pere Soler16 d’octubre del 2011, a les 21:44

    Montse, gairebé sempre estic d'acord amb tu, però aquest cop no ho puc estar, dons estic al primer esglaó com si d'una escala parléssim...
    Moltes vegades quan estic en un lloc fen fotos estic gaudint i m'agrada el resultat, desprès a casa, fent autocrítica...veig el que podia haver vist quan estava allà..
    L'esperit artístic es pot educar, millorar, completar de moltes maneres, una d'elles es compartir fotos amb els companys i que aquests et diguin realment el que pensen, el que es pot millorar de cada foto.
    Gràcies per el teu suport!
    Un petó!

    ResponElimina
  11. Josep Balaguer (Pepet)17 d’octubre del 2011, a les 0:05

    L'autocrítica i l'autoexigència són el que ens fan avançar en aquesta faceta fotogràfica i en tantes altres facetes de la vida. Aturar-se, de tant en tant, i valorar el que fem i com ho fem.
    Últimament estic valorant molt el moment de fer la foto. Sempre tinc uns instants per mirar el que m'envolta i no anar agobiat amb profunditats de camp, filtres ni focals. Contemplar, respirar, gaudir del moment i del lloc. Crec que la clau està en impregnar-se del lloc abans de començar a fotografiar-lo.
    I si així i tot el resultat no és l'esperat sempre ens quedarà el tampó de clonar ;-)

    ResponElimina
  12. Pere Soler17 d’octubre del 2011, a les 10:27

    Pepet, es una molt bona idea això que ens comentes, però també hi ha el moment de la sortida, on els colors canvien en segons i totes les decisions s'han de prendre amb la màxima celeritat i encert.
    Impregnar-se del lloc i sobretot buscar-li un sentit a la fotografia, un missatge o simplement una estampa bonica es l'objectiu.
    Salut!

    ResponElimina
  13. Jordi Amela17 d’octubre del 2011, a les 18:47

    Pere a mi em costa composar, sóc de disparar fàcil, és la meva manera de ser. La composició és una cosa que tindria que treballar més.
    Salut!!

    ResponElimina
  14. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 7:36

    No siguis tant modest Jordi.. ;)
    Ens veiem aviat!

    ResponElimina
  15. Victor18 d’octubre del 2011, a les 11:01

    Espectacular paistges Pere, amb el teu permís enllasso i em quedo per aquí

    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 14:06

    Benvingut Victor!

    Salut!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació