Melitaea cinxia

Les papallones son un dels insectes mes atractius del nostre planeta, des de que vaig tenir la meva primera reflex... i d'això ja fa una pila d'anys.... sempre he buscat la manera de poder captar-les amb tota la seva bellesa, a diferents hores, amb diferents sistemes, però la majoria de vegades amb resultats decebedors.
Un bon dia, vaig conèixer al Jose Manuel Sesma, un prestigiós entomòleg i un gran comunicador, que va donar una xarrada sobres macrofotografia a Castellbisbal (BCN), a partir d'aquell dia res va tornar a ser igual, i algunes de les fotos que només tenia en la meva imaginació varen començar a fer-se realitat, no tant per la tècnica, sinó per la manera de fer i afrontar una sessió de macro.


Un exemple es la foto que avui us presento, una Melitaea cinxia, un espècimen molt corrent de les nostres terres, sobretot aquí a La Garrotxa, aquesta encara te signes de la rosada de la nit anterior i fins i tot, porta un paràsit enganxat al mig de l'ala i amagat sota d'ella un possible depredador.

Canon 5D Mark II, objectiu Sigma EF180mm f/3.5L Macro USM, trípode i una obertura petita per agafar la màxima profunditat de camp.

Comentaris

  1. escribirconlacabeza24 de juny del 2010, a les 21:51

    Has sabido aunar con "genio" pasión y detalles de cirujano, ¡como si técnica y arte fueran antagónicos!. En serio, desde que conozco tus macros ésta es la sensación que tuve.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Miquel Planas26 de juny del 2010, a les 9:17

    una maravella

    ResponElimina
  3. Xavipat3 de juliol del 2010, a les 17:08

    Gràcies per 'presentar-nos'a José Manuel Sesma!!

    ResponElimina
  4. Pere Soler10 de juliol del 2010, a les 10:19

    Gràcies a tots per els comentaris i les visites.
    Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació