El racó dels meus somnis

Aquestes darreres setmanes està plovent més del compte per la zona on visc, algunes de les tempestes han estat èpiques com la de fa dos setmanes, assolin la quantitat de 72 litres en 25 minuts, aquesta setmana tampoc ha estat exempta d'aquestes tempestes de tarda, els dos darrers dies ha caigut una bona quantitat de pluja, perquè dic tot això? doncs perquè tenia aquesta setmana "marcada" per anar a veure unes floretes molt preuades que surten en el nostre Pirineu. Aquest matí a punta de clar ja estava al lloc amb l'il·lusió d'un nen petit però quan he anat per creuar el riu des seguida m'he adonat que no podria passar, el cabdal s'havia multiplicat i feia una missió molt arriscada intentar anar a l'altre costat, he tornat dos vegades al cotxe i altres dos he reculat per tornar a intentar-ho fins que he acabat amb les botes plenes d'aigua. Cachis! he perdut el matí, he pensat... però ja dins el cotxe he decidit agafar el famós pla B i aprofitant q...

La petita Edelweiss (Leontopodium alpinum), que en alemany significa "Blanc Pur" i més coneguda a Catalunya com a Flor de Neu, ha estat la protagonista i model de la sessió d'avui en bona companyia. Hem tingut bastanta sort de que el vent ens ha respectat i ens ha deixat un parell d'hores per poder treure-li el suc a aquesta bonica flor ja que cap a les 10 del matí ha començat a bufar fort i era impossible fer quelcom "decent". No vull deixar escapar l'oportunitat de dir que és una especie protegida i en greu perill d'extinció , al menys a la nostra terra i que malgrat la llegenda popular parla de que antany per demostrar l'amor a la seva estimada els homes regalaven aquesta flor, motiu per el qual cada any pujava a més alçada per evitar que fos trobada, crec que val la pena respectar-la i admirar-la perquè a hores d'ara és un patrimoni ben preuat i molt escàs i cal tenir en compte que a la península ibèrica només es troba al Pirineu i al...

Racons amagats de la Islàndia "profunda", llocs on la Natura se't menja literalment i on per poc que et descuidis pots acabar malament. Aquest pou de fang bullint n'és un exemple, tant maco i tant canviant com perillós, un petit pas en fals i ja has begut oli, potser aquest perill imminent és el que m'atreia i no em deixava parar de fer-li fotos, cada una diferent, cada una més sorprenent. Imatges poc vistes ni han a pilons, només cal trobar-les o saber-les veure per això, tal com vaig dir ahir: La Natura és Creativitat, capturem-la sota el nostre criteri, sense afegir ni treure res, ella sola de per si ja s'ho val. Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots els que us vareu apropar ahir al Institut d'Estudis Catalans a escoltar la nostra xarrada, ja que apart de que ens ho vàrem passar molt bé, tant el Paco com jo ens vàrem sentir molt a gust, potser ha nascut un duet... ;-)

Avui us deixo amb una imatge aèria d'una zona semidesèrtica on els elements han deixat la seva empremta a modo de cicatrius, potser no és una imatge estrident ni amb grans pretensions, que no les té, però si que és un tipus de fotografia que em té ben enganxat. La gràcia d'aquesta variant de la fotografia de natura és que segurament si no dic el que és la majoria dels espectadors deixarien volar la seva imaginació buscant-li un significat que a lo millor no té. Recordo unes quantes converses amb amics i coneguts del mon de la fotografia que solien dir: "Tu estàs encasellat..." i si, ho tinc que reconèixer, ho estic, ho vull i ho gaudeixo, no m'ho agafo com un comentari negatiu sinó ben al contrari. ;-) La Natura em té ben atrapat, em va costar uns quants anys descobrir-ho però ara puc afirmar que m'acompanyarà fins que el meu cos aguanti.

Aquesta entrada d'avui només és per fer-vos saber que el proper dia 15-6-2015 a les 19:00, Montphoto de la mà del seu president, Paco Membrives, em farà un entrevista sobre la meva trajectoria en el mon dels grans certàmens lligada a 10 fotos comentades que simbolitzen el camí recorregut. Hi esteu tots convidats!!

Ser creatiu? Ser original? Ser innovador? Aquestes preguntes volen per la xarxa, tothom vol posar-se alguna d'aquestes etiquetes o totes a la vegada (jo m'hi incloc) però realment tots ho tenim al nostre abast?? He fet sortides i viatges amb fotògrafs molt diversos, darrerament tots busquen "la foto" i emmarcada a la categoria d'art o abstracte, és factible sortir a buscar quelcom innovador amb una idea prefixada?? Si, moltes preguntes i cap resposta en concret. Avui fent el passeig de rigor dels divendres i ja de tornada m'he aturat a veure unes textures en un arbre i li he comentat al company: No hi veus una foto molt potent?? M'ha mirat i m'ha dit: Buenoooo ;-) (per dir quelcom...) La veritat que per fer aquest tipus de fotografia tens que estar amb pau amb tu mateix, sense cap mena de pressió i sobretot somniar en abstracte Bon cap de setmana!

Breu entrada sobre una curta escapada a la illa de La Gomera en busca d'una mica de pau, tranquil·litat i desconnexió de la feina i estres dels darrers mesos, feia temps que en parlàvem i cada cop em feia més il·lusió aquest viatge. Com la majoria de viatges que he fet darrerament, no tenia cap objectiu en concret, bé, un si, perdrem hores en boscos de laurisilva i a poder ser amb boires denses però sempre amb el rerefons de la desconnexió del mon "real" del meu dia a dia. Aquestes illes petites conserven un encant natural increïble i també els seus habitants, la majoria no tenen cap mena de presa per res, fins i tot els operaris de gasolineres, que obren quan volen i serveixen quan els hi ve de gust... formant llargues cues on la gent nativa espera estoicament per la desesperació dels que venim de fora, siguin peninsulars o estrangers. Crec que aquesta imatge feta el segon dia de la nostra estada, reflexa com et pot arribar a sorprendre un lloc si hi vas amb la ment ...