Fa uns dies vaig publicar una història a Facebook i Instagram sondejant els meus seguidors per saber si els semblava interessant. Hi vaig incloure una enquesta perquè cadascú, lliurement, pogués dir si hi estava a favor, en contra o, evidentment, no dir res —com va resultar ser el cas del percentatge més alt. Tenia un petit objectiu de mínims que vaig fixar en 50 "sí". El resultat ha estat superat amb escreix: més del triple de vots afirmatius, cap vot en contra i unes 700 abstencions, per dir-ho d’alguna manera. També ha ajudat el fet que, malgrat els sis anys sense publicar res, hi ha una activitat latent que desconeixia completament i que es tradueix en unes 15.000 visites anuals. Aleshores he tingut clar que reprendré l’activitat al blog. Encara no sé amb quina periodicitat, ni si me'n marcaré cap, però he volgut començar amb aquesta entrada i amb aquesta pregunta: "El blogger neix o es fa?" Crec que, en el meu cas, i atenent al títol d’aquest blog — El r...
El temps que està fen aquests dies no es gaire propi de l'estació que ens trobem, la temperatura es molt mes alta del que tocaria per aquestes dates. Recordo quan era petit que ja a finals d'agost sentia dir a al gent gran: "ja s'ha acabat l'estiu..." i a finals de setembre ja teníem el rebost ple de bolets, els boscos havien agafat aquells colors inequívocs de tardor i nosaltres portàvem mes roba al damunt... Segurament serà consequencia del canvi climatic o no, potser només una tardor calorosa d'aquelles que estadisticament es donen cada no se quants anys...sigui el que sigui, avui em venia de gana publicar una foto de tardor i com no? de Fageda, de la que tinc mes a prop de casa, la Fageda d'en Jordà. Aquesta foto està feta en una tarda plujosa de l'any passat en que per un moment es varen obrir els núvols i el que primer era una tímida llum en mig dels arbres, va donar pas a uns quants rajos incontrolats i a l'aparició de la boira, va e...
Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable. Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??" Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar. Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada. És normal escoltar: - Quina composició més bona!! - Enhorabona, composició mil·limètrica!! - M'encanta aquest enquadrament!! Que vol dir això? - Doncs que...
Felicitats, els macros son una de les teves debilitats, pero tal com et surten no m'extranya.
ResponEliminaFelicidades Pere!!,bien merecida esa publicación, por tu gran trabajo fotografico.
ResponEliminaEi Pere!!! Moltes felicitats! me n'alegro molt per tu! Demà mateix compraré la revista!!!
ResponEliminaGironina
M’ha fet molta il•lusió. Mereixes aquesta publicació, per aquesta foto i moltes més. Estic orgullosa del meu amic !
ResponEliminaUn petó
Si Llorenç, no ho puc evitar, encara que darrerament estic ampliant una mica mes l'horitzó fotogràfic ;-)
ResponEliminaGràcies Raimon!!
Ei Montse!!
A aquest pas es quedaran buits els kiosks ;-)
I a mi compartir-ho amb tu Mercè, gràcies per estar sempre al meu costat.
Un petó.
Felicidades Pere!
ResponEliminaLa foto estupenda, no me extraña que la publiquen!!
Un fuerte abrazo!
Moltes felicitats Pere.
ResponEliminaEnhorabona Pere! Te una pinta magnifica, a mes a doble fulla ;-)
ResponEliminaFelicidades preciosa foto.
ResponEliminaSaludos