Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable. Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??" Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar. Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada. És normal escoltar: - Quina composició més bona!! - Enhorabona, composició mil·limètrica!! - M'encanta aquest enquadrament!! Que vol dir això? - Doncs que...
Encapçalo l'entrada d'avui amb el títol de la cançó del Bruce "The Boss", m'ha semblat adient per el relat que posaré avui i que poc o res té a veure amb els que faig habitualment en el meu racó, aquest és més personal i és una vivència que volia compartir amb tots vosaltres. Com molts de vosaltres sabeu, fa anys que arrossego un problema al maluc, fruit d'un accident mentre anava amb BTT per un tram asfaltat i un cotxe se'm va endur per endavant... El 2011 escoltant promeses miraculoses d'un traumatòleg reconegut de Barcelona, em vaig fer una artroscòpia de maluc, moltes hores al quiròfan, molt de dolor, total per res, als 8-9 mesos l'artrosis seguia avançant i limitant-me més i més... mentre el Dr deia que esperés... esperar... a que??? RX desprès de l'artroscòpia El 2012 vaig provar una altra solució miraculosa, cel·lules mare mesenquimals extretes de la medula òssia en un dels centres mèdics més importants de Barcelona, segons toth...
Felicitats, els macros son una de les teves debilitats, pero tal com et surten no m'extranya.
ResponEliminaFelicidades Pere!!,bien merecida esa publicación, por tu gran trabajo fotografico.
ResponEliminaEi Pere!!! Moltes felicitats! me n'alegro molt per tu! Demà mateix compraré la revista!!!
ResponEliminaGironina
M’ha fet molta il•lusió. Mereixes aquesta publicació, per aquesta foto i moltes més. Estic orgullosa del meu amic !
ResponEliminaUn petó
Si Llorenç, no ho puc evitar, encara que darrerament estic ampliant una mica mes l'horitzó fotogràfic ;-)
ResponEliminaGràcies Raimon!!
Ei Montse!!
A aquest pas es quedaran buits els kiosks ;-)
I a mi compartir-ho amb tu Mercè, gràcies per estar sempre al meu costat.
Un petó.
Felicidades Pere!
ResponEliminaLa foto estupenda, no me extraña que la publiquen!!
Un fuerte abrazo!
Moltes felicitats Pere.
ResponEliminaEnhorabona Pere! Te una pinta magnifica, a mes a doble fulla ;-)
ResponEliminaFelicidades preciosa foto.
ResponEliminaSaludos