Capvespre "artificial"
Visc a una hora de cotxe aproximadament de la Costa Brava, això implica que el cel que "veig" a casa pot ser totalment diferent del que em trobi quan arribi a la localització, l'imatge d'avui correspon a un dia d'aquests.... núvols de tempesta acolorits a La Garrotxa, dia de festa, s'acostava el capvespre, dons cap a "marina" s'ha dit!!!
La sorpresa va estar que a pocs kilòmetres d'arribar ja vaig veure com el cel s'anava quedant vuit de núvols, planer totalment, un cel gens fotogràfic, vaja...
No obstant, continuava conduint en direcció al mar, tot i que el meu cap em deia que tornes cap a casa, que perdria el temps.
Sense gaire convenciment, agafo els estris i poso rumb cap a un dels meus llocs preferits, mentre veia com la lluna, gairebé plena, anava enlairant-se e il·luminant el meu camí.
La veritat es que al final varen sortir unes quantes fotos que em varen convèncer de que havia pres la decisió encertada.
La part mes tècnica de la foto d'avui respon a la necessitat d'encertar l'exposició per donar la visió real i creïble del moment que estava visquen, i penso que ho vaig aconseguir mesurant per la zona de contaminació lumínica, desprès, una llarga exposició de 240 segons i la lluna casi plena varen fer la resta.
Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 34mm, 240 segons a f/5.6 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador.
La sorpresa va estar que a pocs kilòmetres d'arribar ja vaig veure com el cel s'anava quedant vuit de núvols, planer totalment, un cel gens fotogràfic, vaja...
No obstant, continuava conduint en direcció al mar, tot i que el meu cap em deia que tornes cap a casa, que perdria el temps.
Sense gaire convenciment, agafo els estris i poso rumb cap a un dels meus llocs preferits, mentre veia com la lluna, gairebé plena, anava enlairant-se e il·luminant el meu camí.
La veritat es que al final varen sortir unes quantes fotos que em varen convèncer de que havia pres la decisió encertada.
La part mes tècnica de la foto d'avui respon a la necessitat d'encertar l'exposició per donar la visió real i creïble del moment que estava visquen, i penso que ho vaig aconseguir mesurant per la zona de contaminació lumínica, desprès, una llarga exposició de 240 segons i la lluna casi plena varen fer la resta.
Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 34mm, 240 segons a f/5.6 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador.
i nosaltres ens alegrem de que prenguis "decisions acertades" !!!
ResponEliminaCom diu na Montse, ens alegrem d'aquesta decisió tant acertada, la propera vegada, ni ho dubtis,per que faci el temps que faci, ens regalarás una joia.
ResponEliminaUna abaçada.
Bona decisió! T'ha quedat preciosa.
ResponEliminaMolt bones aquestes pedres...
ResponEliminaSalutacions.
HOLA
ResponEliminaUN BON DEGRADAT...
SALUT
JOAN
Potser no tenies les condicions ideals per fer l afoto del segle però no et pots pas queixar amb els tons i l'enquadrament que has obtingut.
ResponEliminaSalutacions.