Les Llàgrimes de Sant Llorenç

Any rere any, per aquestes dates, els Persèids son fidels a la cita nocturna amb tots els amants de les estrelles, esperava la data amb una il•lusió afegida, coincidia amb lluna nova, amb tot el que representava en quan a poder-ne gaudir plenament, amb tota la seva intensitat, dons no estarien “apagats” per la llum de la Lluna.
Però, a mida que s’anava acostant el dia, les previsions meteorològiques eren pitjors... fins que arriba el 12-8 i ja a mitja tarda cau una tromba d’aigua.. miraves al cel i tot gris i negre, tants mesos esperant i res... un altre cop.. em tindré que conformar sense veure, gaudir i fotografiar aquesta famosa pluja de meteorits...vaig pensar... i ja ho vaig donar per perdut...
Ja entrada la nit, al voltants de les 23:30 surto a la terrassa de casa i.... Ohhh!!!! El cel estrellat!!!!
Segur que va estar per l’emoció del moment, però em va semblar el mes maco que havia vist mai... i ja, sense perdre temps, agafo els estris de fotografia, el 4x4 i cap a buscar un lloc per veure “l’espectacle”.
Us tinc que dir, que entre boira i boira, que n’hi va haver.... vàrem poder veure una pluja d’estels amb una claredat i una llum magnifiques, hi va haver un moment, al voltants de la 1:30 que semblava que estàvem en un fi de festa major amb focs d’artifici!

I per arrodonir la nit, s’hi va “afegir” la Via Làctia, com podeu veure en la foto que acompanya aquesta entrada, amb un dels granets de sorra estel•lar del cometa 109P/Swift-Tuttle desintegrant-se al tocar la nostra atmosfera.
El toc de color taronja, respon a la contaminació lumínica provocada per les llums d’un pàrquing proper difuminat per la boira, no em va desagradar l’efecte que produïa en la imatge i ho deixo perquè jutgeu vosaltres mateixos.
Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 17mm, trípode i cable disparador.

Comentaris

  1. Montse15 d’agost del 2010, a les 10:28

    Mira que te n'he vist d'espectaculars, però per mi, en aquesta t'has superat!

    ResponElimina
  2. Esther Bahi f o t o g r a f i a15 d’agost del 2010, a les 20:52

    VEUS!!!!
    Com tenies que superar-te?
    Ja sabia jo, que ens tornaries a oferir una fotarra de gran bellesa.
    Peró ara em pregunto, quan et superis a tu mateix que faràs?? per que ja estas tocant la perfecció,noi.
    Et segueixo, fins la propera.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Josep Balaguer (Pepet)15 d’agost del 2010, a les 23:49

    Veig que t'estàs convertint en tot un expert en astronomia, allò del cometa 109P/Swift-Tuttle m'ha arribat a l'ànima.
    És una imatge impactant, com totes les que estàs pujant d'estrelles. A mi el toc taronja m'agrada...
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Jordi Busqué16 d’agost del 2010, a les 11:42

    Bona feina Pere, t'ha quedat molt bé i, com tu dius, la CL del parking tampoc molesta gaire. Fins i tot li dona un toc de color.

    ResponElimina
  5. Anònim18 d’agost del 2010, a les 11:06

    Realmente espectacular!!!,una fotografia de libro, me quito el sombrero Pere y te felicito por el gran trabajo realizado,enhorabuena.

    Un abrazo amigo...

    ResponElimina
  6. Jordi Amela19 d’agost del 2010, a les 21:51

    Sense paraules QUINA IMATGE!!!
    Realment fs unes nocturnes espectaculars.
    Salut Pere.

    ResponElimina
  7. escribirconlacabeza21 d’agost del 2010, a les 22:24

    Fascinante la inmensidad que has captado, quede boquiabierto, es preciosa. A mi, me pillo en las islas y con un cielo bien cerrado, pero disfrutar tu imagen suple aquella frustración.
    Un saludo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació