Peña Montañesa

Aquests darrers dies he estat per el Parc Nacional d'Ordesa amb una colla d'amics i companys que ens unien dos vincles en comú: La natura i l'Iñaki Relanzon, que ens ha fet de guia espiritual.
El nostre objectiu era poder captar la tardor en tot el seu esplendor allà dalt, però aquest any la meteorologia ens ha jugat una mala passada i encara que si hem trobat "colors" no han estat tants com esperàvem, però el pla B ha estat potser millor fins i tot.
En resum ha estat un cap de setmana amb molt bona companyia, molt distret, divertit i amb alguna foto interessant al sarró.
He volgut sintetitzar una de les estampes mes característiques del lloc on ens allotjàvem, la Peña Montañesa, una muntanya amb personalitat pròpia i que vaig poder gaudir en dos llums extremes, tant de posta (la de dalt) com de sortida (a sota), a destacar que les dos imatges estan fetes de la terrassa de l'alberg.
Segurament en propers dies hi hagin mes entrades, dons el cap de setmana ha estat intens i extens, tan social com fotogràficament i hi han alguns capítols que es mereixen per si sols una entrada al bloc.

Comentaris

  1. Lourdes Barceló24 d’octubre del 2011, a les 17:46

    La llegada y la partida....
    Inici i final d'aquest guapo cap de 7mana...
    Pere, m'agrada molt la combinació de les dues fotos ilustrant el post.
    +!

    ResponElimina
  2. Daniel Arenas24 d’octubre del 2011, a les 19:26

    Doncs estarem molt atents. Ordesa va ser la destinació de vacances truncades per la Júlia (no per massa temps)i li tinc moltes ganes.

    Reconec que no em vaig plantejar el taller amb l'Iñaki perquè tinc la sensació de que potser no li / us seguiría el ritme. N'he fet algun amb ell i amb la quantitat de kg d'equip que porta a la motxila déu n'hi dó com s'enfila pels camins!

    M'encanta especialment la foto de la posta de sol. Reconec que aquest tipus de fotos de muntanya em tenen el cor robat i em desperten enveja sana.

    Una abraçada company!

    ResponElimina
  3. Araceli24 d’octubre del 2011, a les 22:02

    Sembla que per fir puc tornar a fer comentaris, m'agrada molt la de la posta de sol que nosaltres no vam arribar a temps per veure i espero les pròximes entrades, i han unes fotos que tinc ganes de veure. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Pere Soler24 d’octubre del 2011, a les 22:05

    Hola Lourdes,
    Aquesta era la idea, en volia fer una tercera de nocturna però el fred i aquell vi amb varen tirar enrere... :) queda pendent!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Pere Soler24 d’octubre del 2011, a les 22:08

    Hola Dani,
    Aquest lloc i totes les seves variants tenen un munt de possibilitats, dona per quedar-si tants dies com tinguis, t'ho asseguro!

    Aquest no era el taller de l'Iñaki de Fotonatura, era mes una reunió d'amics i companys que un taller pròpiament dit, però amb el format d'aquest.. ;)

    Tinc tota la seqüència de la posta sobre aquesta muntanya, podria fer-ne un time-lapse i tot ..jejeje...

    Salut i sort!!!

    ResponElimina
  6. Pere Soler24 d’octubre del 2011, a les 22:12

    Hola Araceli,
    Arrel del teu comentari i d'algun altre he desactivat gairebé totes les proteccions anti-spam, ara ni tant sols fa falta tenir compte de gmail, tu tenies raó, de vegades anava be i altres no, ara no tindria que fallar mes :))
    Va estar un moment de llum especial, erem uns quants i els únics que varem fer fotos vàrem estar la Laia i jo... ;)
    L'altra entrada arribarà, però vull deixar reposar aquelles fotos, dons va estar bastant intens i prefereixo separar les emocions que encara tinc molt presents.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Esther Bahi f o t o g r a f i a24 d’octubre del 2011, a les 22:16

    De dia i de nit, quin bon cap de setmana, vareu tenir i vareu gaudir,pel que es percep.
    Vaig a tornar a fer crispetes i esperar, la propera entrada....
    Un petó!

    ResponElimina
  8. Pere Soler24 d’octubre del 2011, a les 22:32

    Hola Esther,
    Ho has percebut be ;)
    No se segur si serà la propera, però si les fotos us agraden tant com jo vaig disfrutar... ja em dono per satisfet.
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Unknown25 d’octubre del 2011, a les 3:35

    Tienes un blog precioso; ver la misma toma en momentos diferentes del dia produce una sensacion muy especial. Un saludo desde lo lejos,
    Jorge

    ResponElimina
  10. Pere Soler25 d’octubre del 2011, a les 7:03

    Hola Jorge!
    Y me falta la de noche ;)
    Celebro que te guste.
    Encantado de verte por aquí de vez en cuando.
    Un saludo.

    ResponElimina
  11. Unknown25 d’octubre del 2011, a les 10:21

    Un lloc fantastic per capturar la tardor, llàstima de la sequera, salutacions!!

    ResponElimina
  12. Esteve Garriga25 d’octubre del 2011, a les 12:20

    Ying i el yang.
    M'agrada aquest post doncs realment les llums son molt diferents d'inici i de final.

    ResponElimina
  13. Pere Soler25 d’octubre del 2011, a les 12:42

    Si Manel, llàstima de tanta sequera... de totes maneres el lloc s'ho val.
    Em va agradar molt tornar-vos a veure.
    Salut!!

    ResponElimina
  14. Pere Soler25 d’octubre del 2011, a les 12:43

    Hola Esteve,
    Em va agradar el lloc tant bon punt vaig arribar, tenia la posició perfecte per fer aquestes fotos, segur que t'hagués agradat.
    Salut!

    ResponElimina
  15. Josep Balaguer (Pepet)25 d’octubre del 2011, a les 18:22

    Molt maques, Pere. M'agrada més el contrallum del capvespre. Veig que vares aprofitar el temps...

    ResponElimina
  16. ric@rd25 d’octubre del 2011, a les 19:35

    hola Pere,
    què dir...
    poca cosa, jo havia de ser amb vosaltres, però obligacions paternals m'ho van impedir
    certament els colors de tardor aquest any s'han endarrerit una mica, del 17 al 20 vaig ser a Irati finalitzant les meves vacances...
    les fotos de moment, com tu, reposant a la targeta, ni tan sols les he descarregat!
    espero fer en breu, alguna aportació al meu bloc
    les que de moment has penjat, de la penya Montañesa, son una bona mostra del que es pot gaudir des de la terrassa del refugi de Nerin. he, he, he... ja veus que conec el lloc
    espero les properes
    s@lut!

    ResponElimina
  17. ric@rd25 d’octubre del 2011, a les 19:39

    Per cert, la llum de la posta "encenent" les puntes de la penya... m'agradaria veure-la en gran i en còpia física
    segur que és impresionant!
    s@lut

    ResponElimina
  18. vipuchol25 d’octubre del 2011, a les 22:02

    Molt boniques.
    Salut en Pere.

    ResponElimina
  19. Mercè1 de novembre del 2011, a les 0:02

    Abans en el Flickr i veient el nom d'Añisclo m'has despistat i no he reconegut la Peña Montañesa això que recordo que resulta bastant inconfusible, tot i que fa força temps que no l'he vist.
    Quin contrast tan interessant que ens mostres, dos punts de vista complementaris i rics. La descoberta dels diferents matisos, tons, atmosferes...., que podem captar en un mateix punt.
    Un petó

    ResponElimina
  20. Pere Soler1 de novembre del 2011, a les 7:47

    Hola Pepet,
    El Contrallum era al matí, just abans de que el sol despuntes per sobre el cims, per fer aquestes no vaig tenir que caminar massa..jejeje.
    Salut!

    ResponElimina
  21. Pere Soler1 de novembre del 2011, a les 7:49

    Hola Ric@rd, m'agrada veure que no estàs del tot desaparegut...i a veure quan veiem alguna foto d'Irati.
    I si, tens raó, en gran (27") la de la posta es impressionant, hi han un piló de detalls.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  22. Pere Soler1 de novembre del 2011, a les 7:50

    Hola Vicens,
    Gràcies per la visita!
    Salut!

    ResponElimina
  23. Pere Soler1 de novembre del 2011, a les 7:52

    Hola Mercè, fa poc que hem arribat, encara no estic del tot "situat", però també m'agradaria veure quelcom de Gavarnie ;)
    Coincideixo amb tu, aquesta muntanya es ....te...personalitat pròpia.
    Un petó!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació