Fagedes de la Garrotxa

Que el temps va a la seva bola ho tenim mes o menys clar, ara, aquest any sembla que s'emporta la palma, aquest matí aprofitant que faig unes petites vacances, m'he apropat a les dos fagedes que tinc mes a la vora de casa.
De fosc m'he plantat a la Fageda d'en Jordà amb moltes ganes, dons havia una boira densa, però ha estat sortit d'Olot en direcció a Cala Guapa que la boira ha quedat en un no res, de totes maneres i com ja estava allà he volgut anar a donar-hi una ullada i de pas veure sortir el sol entre mig dels seus arbres.
Havia molta fulla al terra, amb coloret de tardor, però les que no havien caigut eren verdes ....verdes...., ho veureu millor en la següent foto feta només uns instants abans de la primera i amb molt menys contrast lumínic.
Com encara era aviat, he decidit anar a la Grevolosa i aquest cop si he encertat, estava tota coberta de boira. Sense entretenir-me he anat directe cap a una localització que ja tinc mes o menys estudiada, però a mida que anava pujant ha començat a fer vent...quina mala sort que tinc avui...he pensat...
dons no, quan he arribat hi havia boira, cada cop menys, però m'ha permès fer unes quantes fotos, per il·lustrar el bloc he triat aquesta en que es veuen els faigs sense fulles, la majoria eren a terra i les poques que tenien els arbres eren verdes...així dons tindrem que continuar esperant la tardor a les nostres fagedes.

Comentaris

  1. SantiMB18 d’octubre del 2011, a les 15:48

    Aquest any els colors de tardor es faran esperar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Eva18 d’octubre del 2011, a les 16:07

    Hola Pere, aun con la falta de color has conseguido captar unos momentos muy bellos, me gusta mucho la primera, es una foto que no deja indiferente.
    Un beso.

    ResponElimina
  3. Jordi Amela18 d’octubre del 2011, a les 16:20

    Pere, tardor totalment atípica, tant per la metereologia com per la meva disponibilitat a poder sortir a fer fotos.
    Que hi farem.
    De totes maneres l'any passat va passar quelcom semblant, recordo haver pujat un cap de setmana al montseny i faltaven uns dies perque les fulles agafessin el seu màxim de color, durant els dies posteriors, un dia va fer molt vent i al següent cap de setmana totes les fulles ja eren a terra.
    Fa dos anys, vaig anar a la Vall d'Aran a fer una taller amb l'Oriol Alamany i la tardor portaba un retard d'almenys 15 dies degut a les temperatures tant altes del mes de setembre i primera quinzena d'octubre.
    Que hi farem!!
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Esther Bahi f o t o g r a f i a18 d’octubre del 2011, a les 16:22

    Quins llocs més bonics tens apropet. Son llocs per endinsar-se i així ho vas fent, anar oblidant el dia a dia i anar desconnectant de la part material i connectar amb la natura i l'esperit.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Jordi Güell18 d’octubre del 2011, a les 16:45

    Tots estem esperant els grocs de la tardor i sembla que no arriben ... ara que quan hi siguin a l'igual que l'any passat un cop de vent els els tirarà a terra !!!!

    ResponElimina
  6. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 17:39

    Hola Santi, per el que he vist avui, penso que a una certa alçada ja hi ha d'haver-hi colors...
    Salut!

    ResponElimina
  7. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 17:40

    Hola Eva, me alegra que te guste.
    Un petó!

    ResponElimina
  8. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 17:41

    Jordi, aquest cap de setmana vaig a Ordesa, a veure si tinc una mica de sort i puc veure el parc en el seu màxim esplendor...i que no em passi com a tu.
    Ens veiem!!!

    ResponElimina
  9. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 17:43

    Hola Esther, tens raó, aquest matí si que he desconnectat...tant en un lloc com a l'altre m'ho he passat d'allò mes be, amb colors o sense penso que he tret profit a la sortida.
    Un petó.

    ResponElimina
  10. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 17:44

    Hola Jordi,
    Això n'és un perill, tal com està tot...si fa fred, a la primera ventada tot per terra... i son molts de dies d'esperes, per això de tant en tant vaig a donar-hi un cop d'ull ;)
    Salut!

    ResponElimina
  11. Gorka18 d’octubre del 2011, a les 21:43

    Bones Pere, la primera es realment guapa, trobo que has sapigut trobar un ordre i una compo molt bona. Enhorabona, doncs ens mostres que inclus en dies de cel ras tb es poden fer coses guapes.

    Salut!

    ResponElimina
  12. Pere Soler18 d’octubre del 2011, a les 22:18

    Bones Gorka,
    Sabia que hi trobaries un sentit, de fet no es un lloc fàcil amb tant arbre i roques, però la llum m'ha ajudat a arrodonir la compo.
    Ahh! I aquesta no te sobre-saturació...jejeje, només balanç de blancs manual i 25 de vibrance, pola i una mica de sort amb la llum.
    Salut!

    ResponElimina
  13. Esteve Garriga19 d’octubre del 2011, a les 9:23

    Bones Pere
    Veig que has anat d'exploració.
    La primera en gran es magnifica.
    Pensoq ue la Fageda és dificil de trobar composicions amb sentit doncs tot i que a mi hem costa a toto arreu aqui és quasi impossible, pero en canvi tu li has trobat.

    ResponElimina
  14. vipuchol19 d’octubre del 2011, a les 13:02

    Unes imatges excepcionals.
    Salutacions.

    ResponElimina
  15. Pere Soler19 d’octubre del 2011, a les 13:22

    Hola Esteve, això que dius, ho puc certificar...no sabria dir-te quantes vegades he anat a la Fageda i gairebé totes n'he tornat amb un cert aire de frustració, dons hi han masses arbres per una composició amb sentit, ara ahir vaig fer un parell de fotos que em varen omplir.
    Salut!!

    ResponElimina
  16. Pere Soler19 d’octubre del 2011, a les 13:23

    Hola Vicens!
    Gràcies per la visita!

    ResponElimina
  17. Josep Balaguer (Pepet)19 d’octubre del 2011, a les 15:24

    La primera té una llum molt maca, molt ben captat l'ambient.
    Tardor? Jo ja estic pensant en l'hivern... i en les falles, je, je...

    ResponElimina
  18. Anna19 d’octubre del 2011, a les 15:57

    M’encanta el teu blog. Quina meravella de fotos. Jo també vaig boja per captar la màgia de la tardor, dilluns vaig pujar a Matagalls i la fageda que hi fa camí s’acosta a la perfecció. Passaré per aquí sovint. Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Pere Soler19 d’octubre del 2011, a les 16:15

    En les falles Dr.??? Vostè es un catxondo...
    Celebro que s'hagi retrobat, ara a veure quan ens retrobem nosaltres...
    Salut!

    ResponElimina
  20. Pere Soler19 d’octubre del 2011, a les 16:17

    Hola Anna, benvinguda al bloc.
    Tens raó, les parts altes del nostre pais ja estan plenes de color, ara falta que arribin als "llocs típics" per veure fotos de tardor per tot arreu.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Daniel Arenas19 d’octubre del 2011, a les 20:03

    Em temo que aquest any la tardor que busquem els fotògrafs durarà un suspir. Pasarem gairebé de l'estiu a l'hivern.
    Questión de menys d'1 més. pot ser m'equivoco però em penso que les fulles ocres, roges i grogues cauran de seguida per deixar pas als arbres despullats.

    Ja ho veurem i això que jo m'havia plantejat aprofitar bé la tardor aquest any :(

    ResponElimina
  22. Pere Soler19 d’octubre del 2011, a les 22:48

    Tant de bo t'equivoquis Dani, jo ja he vist colors de tardor, però a mes de 1.200 m. on la fresca i l'humitat del matí hi ajuden...ara resar perquè no faci vent i les fulles aguantin el procés.

    L'aprofitarem!! No en tinguis cap dubte!

    Salut!

    ResponElimina
  23. Montse21 d’octubre del 2011, a les 14:02

    Que nosaltres l'aprofitem o no....això ja es veurà. Qui ja l'ha començat a aprofitar pel que veig, ets tu! :-)

    PD: he anat a can Juli...i he vist...algunes cosetes...jejejeje ;-) ja tinc ganes de veure-la sencera!!!! ;-)

    ResponElimina
  24. Pere Soler24 d’octubre del 2011, a les 13:49

    Hola Montse!
    Avui ja fa temps de tardor, potse encara hi estiguem a temps...

    Un petó!

    P.D. Espero que el que hagis vist t'hagi agradat ;)

    ResponElimina
  25. JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES20 de novembre del 2012, a les 23:28

    HOLA PERE

    PER COMPOSICIO...COLORS... CADASCU TE EL SEU PUNT DE VISTA, I LA "MIRADA FOTOGRAFICA"

    MOLT BONES FOTOS

    SALUT
    JOAN

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler21 de novembre del 2012, a les 7:24

      Hola Joan,
      Tens tota la raó, la diferència sempre la marca la "mirada"
      Gràcies per la visita.
      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació