El racó dels meus somnis

Fa poc vàrem passar uns dies a Gran Canària, una illa que al principi no compta molt com a destí somiat per un fotògraf de natura però que atenent les recomanacions del  Daniel Montero em vaig decidir a conèixer juntament amb el Pere Vila . La foto correspon al Roque Bentayga (1.404 m.) dins la caldera volcànica de Tejeda, prop del lloc on ens vàrem allotjar i amb l'ambientació del dia que vàrem arribar. La historia d'aquesta foto comença a Cruz de Tejeda, a punt per descarregar les maletes i registrar-nos al hotel quan vàrem veure una llum càlida, gairebé daurada, que es filtrava per l'horitzó... ens mirem i sense dir res, passem de llarg l'hotel, carretera amunt, carretera avall fins trobar un lloc per deixar el cotxe en l'estreta carretera que baixa fins a Tejeda. Canon 5D Mark III + Canon 70-200mm f/2.8 L IS + degradat neutre de 0,3 Gran Canària ens rebia amb les seves millors gales: mar de núvols i llum daurada, varen estar pocs minuts però les nostres ...

Aprofitant que avui no s'ha acabat el mon, us desitjo a tots un Bon Nadal i un Any 2013 que ens porti la recuperació econòmica, salut i sort per tothom i seny per els polítics. Linx nòrdic ( Lynx lynx ) fotografiat a Noruega l'hivern passat amb condicions controlades

Acabo d'arribar de Lloret de Mar on aquest passat cap de setmana s'ha fet la Gala d'entrega de premis del concurs Montphoto-2012 i el Congrés Nacional de Aefona. Aquest any he tingut la sort de tenir 4 fotos finalistes en el concurs, de les que dos han estat premiades, concretament les dos de la categoria de Muntanya. Podria fer una entrada molt llarga per lo intents que ha estat tot i per les emocions viscudes però no seria just, crec que primer de tot tinc que donar les gràcies a tots els que han participat, tant els finalistes com els que han estat descartats a la primera fase doncs amb l'exel.lent nivell que hi ha hagut han fet més gran el concurs, en segon lloc una menció molt especial al Paco Membrives i a tot el seu equip (no el detallo perquè no em voldria deixar-ne cap en el tinter) per la excel·lent organització dels actes i de la Gala i en tercer lloc a tots els que m'heu donat el caliu i el suport i que m'heu fet "saber" que estàveu allà ...

Avui l'entrada no va acompanyada de cap foto meva, només un parell de reproduccions de cartells per fer-vos saber que aquest proper dijous es celebra la Gala Montohoto a Lloret de Mar a partir de les 19:00 h. al Palau de Congressos Olympic i els següents dies, del 7 al 9 es durà a terme el Congrés Nacional de AEFONA . Tot plegat una veritable festa nacional de la fotografia de natura i amb entrada lliure fen el registre previ per la web d' AEFONA . Si us hi apropeu ens hi veurem!!

Camins que ara s'esvaeixen Camins que has de fer sol Camins vora les estrelles Camins que ja són nous Canon 5D MarkII + Samyang 14mm f/2.8 a ISO 6400 No patiu!!! No m'he tornat poeta!!! He volgut fer servir aquesta estrofa de la cançó de Sopa de Cabra "Camins" que per cert m'agrada molt, com a introducció d'una entrada que ja fa temps que em volta per el terrat i he cregut que avui era el dia adient per publicar-la junt amb aquesta fotografia que li vaig fer al Pepet , company amb qui vaig compartir les nits a Ses Illes en la darrera escapada fotogràfica. Tot te un començament i la nostra afició per la fotografia també, al principi ens deixem influenciar per els anomenats "gurus" dels foros on mostrem les nostres fotos, ells marquen una tendència i la resta la solen seguir, això sol ser així tant en el tema, com en la manera de processar, paràmetres tècnics, etc. Aquesta mena de títol de"guru" la majoria de vegades no se ...

El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto. En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial . Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO! Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest?? El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum. Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant...

Estem immersos a la tardor, les nostres muntanyes es posen les millors gales i ens conviden a visitar-les amb la càmera a la ma i amb molta ambició per treure-lis el cantó bo. Alguns fem viatges en busca de llocs desconeguts, per tenir la foto "original" o poc vista, altres ho fem anant a localitzacions més conegudes però amb el mateix propòsit. Avui us volia presentar una alternativa per els que vivim aprop de La Garrotxa i que no és altra que la Fageda de la Grevolosa, no tant coneguda com les altres, està al costat del Coll de Bracons i a mig camí entre Joanetes i Sant Andreu de la Vola. Aquesta fageda te com a característica principal l'alçada dels seus faigs, alguns sobrepassant els 40 metres i amb amplades superiors al metre. Quan estàs a dins sembla que estiguis a l'interior d'una catedral en la que aquests altíssims faigs son els seus pilars i les branques i fulles les seves voltes. Pujant cap al coll ja s'intueix la tardor, com podeu veure en aqu...

Aquesta setmana li dedico l'entrada a Cala Roques Planes , un lloc tant conegut com maco i centre d'inspiració de molts de nosaltres en quan a fotografia. Per la disposició en vers al sol és un lloc ideal per fer-hi les sortides i les seves roques de curioses formes ens permeten milers de composicions diferents. Es un lloc on hi he tingut les sortides de sol més potents de tota la Costa Brava, tant que algunes de les fotos ni m'atreveixo a mostrar-les ja que ni baixant la saturació a nivells negatius resulten creïbles per el que no ha viscut aquell espectacle. Em conformaré amb dos de molt més suaus, sense estridències però que a la vegada tenen algun component que les fa atractives a la vista i en certa mesura, originals en quant a composició. I el veritable motiu del perquè d'aquesta entrada es que anar a aquesta cala pot tenir un "sobrecost" addicional, m'explicaré: Darrerament el petit aparcament que fem servir quan hi anem està sent visitat...

Avui volia commemorar la diada de "Tots Sants", una data escollida per recordar els nostres avantpassats i rendir-lis tribut. No cal oblidar que sense Ells avui no existiríem nosaltres. Ho he volgut fer amb una foto de La Naveta des Tudons de Menorca, segons diuen és l'edificació més antiga de Europa i un lloc amb una personalitat peculiar i molt més de nit, us ho puc ben assegurar, no hi ha cap mena de llum, ni contaminació lumínica en un bon tros i el cel aquell dia de lluna nova estava espectacular. Aquesta és la meva versió però cal dir que està inspirada en una anterior foto de Manel Sòria que va estar publicada en una revista. Es una panoràmica de tres fotos verticals fetes amb el Samyang de 14mm ajuntades amb PS. Volia destacar el merit de l'eina de PS per fer panoràmiques, no és gens fàcil ajuntar tres fotos fetes amb un gran angular tant extrem i amb una Full Frame i ho ha resolt molt be al meu entendre. Compte amb els panellets!!!

Sembla que al final ja ha arribat la tardor de veritat, aquests darrers dies hem tingut unes bones pluges per aquí, en alguns llocs han fet mal i em voldria solidaritzar amb els damnificats. Aquest episodi de pluges que estem passant m'ha fet recordar els dies que vaig estar per Astúries i concretament aquest que em trobava al Playón de Bayas, on hi vaig arribar amb un sol espatarrant i en menys d'una hora va quedar com veieu en l'imatge. És una escena una mica tètrica que intenta reflexar tot el que estava passant, tenia el cotxe a més d'un km sorra avall, estava plovent i la marea estava pujant, la resta ho deixo a la vostra imaginació... I si, em vaig mullar bastant, tant de peus com de la resta del cos i no serà perquè no estava advertit i no anés preparat...quan vaig sortir de l'hotel, el propietari ja em va dir: "A ver donde te metes hoy, a partir del mediodia entra viento del norte "cargadito"...Cuidado!" i la va encertar...va estar...

Avui us volia presentar a un grup de fotògrafs de paisatge coneguts amb el nom de: CanoNikos , el més destacable que puc dir d'ells és que per sobre de tot estimen la natura, el paisatge i fan gala de un companyerisme excepcional. Una bona mostra n'és el seu nom, barreja de les dues marques més significatives de la fotografia actual. Fa poc varen encetar una nova iniciativa, fer una revista periòdica i en el nº 3 que ha sortit avui he tingut el plaer de col·laborar-hi amb una petita selecció de fotos nocturnes, us recomano que hi doneu una ullada perquè hi trobareu fotos molt bones que segur que us sorprendran i perquè realment  s'ho treballen i crec que el resultat final te molta qualitat. La foto que acompanya avui l'entrada en forma part i crec que també reflexa el treball i dedicació que cal per obtenir un resultat desitjat sigui fotogràfic o d'edició. Va per vosaltres "CanoNikos"

Feia molt de temps que tenia ganes de fer una entrada amb una foto de paisatge en blanc i negre i aprofitant els darrers dies per la votació popular del concurs " Montphoto " us presento aquest treball sobre la Cala Trons de Lloret de Mar.   Recordeu que queda fins dimarts vinent per votar les vostres preferides. També volia destacar l'elevat nivell de qualitat d'aquest any. Sort a tots els que hi teniu fotos seleccionades

En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...

Aquest hivern es preveu un període de màxima activitat solar que coincideix amb l'acabament del present cicle, no obstant, no és una dada exacte però si molt aproximada. L'astre rei és capritxos i sol anar una mica a la seva però sempre dintre d'uns límits. Tenint en compte la que ens ve a sobre he pensat que seria bo fer un parell d'entrades per compartir la meva experiència amb tots vosaltres. Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 8 s. a ISO 3.200 Un dels atractius que té anar a la busca de les llums del nord és que ho pots fer un piló de vegades i no veure'n ni una, sigui per un període de baixa activitat solar o perquè la meteorologia s'ha posat en contra nostra i els cels estan tapats cada dia, ningú ens pot garantir el contrari. Aquesta qüestió és tant important tenir-la clara perquè d'ella en pot sortir l'èxit o el fracas; m'explico, si hi ha una nit serena i encara no tens cap foto, no vagis a dormir, segueix al peu del canó que segur qu...

Avui us volia presentar el " Monstre del Llac ", un dels grans troncs que de vegades suren i de vegades estan ancorats dins la Bassa de la Mora, un petit estany d'alta muntanya més conegut amb el nom: Ibon de Plan, un lloc tant fotogènic com archi-fotografiat al que vaig anar amb el difícil propòsit de fer quelcom diferent. Per començar vaig canviar d'estació recomanada, en lloc de finals de primavera i vaig anar a principis d'hivern, la petita sorpresa va estar trobar-lo cobert de gel amb lo que un dels objectius (el reflex) no és podria fer però que a la vegada donava més combinacions possibles. El cel seré i planer no va donar joc tampoc per la posta, quedava la nit i aquest ja era el tercer objectiu. Per fer aquesta foto vaig tenir que utilitzar el balanç de blancs en manual amb una temperatura freda per reflectir l'ambient i amb un cop de flaix cobert per un gel càlid donar el contrapunt de color necessari perquè el to del tronc fos natural i no una m...

Per avui poques paraules, us deixo amb dos símbols de la nostra terra i d'aquest dia tant senyalat sempre però aquest any 2012 més, el Pedraforca, en una posta de sol èpica, de les que encarregaríem si això es pogués fer. i la estelada groga, sobren les paraules, mireu la foto tanqueu els ulls i deixeu pas als desitjos, potser no és del tot impossible... El primer granet de sorra ja hi és. També he aprofitat aquesta entrada per actualitzar la foto de capçalera amb una panoràmica d'una aurora amb la que ara m'identifico més, no per el passat sinó per el futur, es la meva "pastanaga" i un al·licient per tirar endavant en els moments difícils. Bona DIADA a tothom!!!

Fa poc una amiga em comentava la dificultat que tenia per treure "el suc" a una fotografia de paisatge i per les preguntes que m'anava fent em va venir l'idea de fer una entrada com aquesta, on explicaré el sistema que faig servir jo per revelar una fotografia de sortida o posta de sol amb el Lightroom 4 com a única eina de processat. Aclarir que no tinc cap tipus de lligam amb Adobe i que utilitzo aquest programa des de la seva primera versió per la comoditat, rapidesa i a partir de la versió 4, també per els resultats. He agafat una fotografia d'arxiu, no l'havia pas mostrat públicament encara i correspon a una sortida de sol al Cap de Roques Planes. En primer lloc podeu veure l' "abans/desprès" de Lightroom 3, resultat al que havia arribat seguint més o menys les mateixes pautes i sense anar a cap extrem amb els valors, el resultat final era bastant similar al RAW del que partia. De la mateixa foto he creat una copia virtual i l...

Només una hora de diferencia hi ha entre la primera i la darrera foto. Com pot ser?? Fàcil, si ajuntem hivern, cercle polar i tarda. La primera foto la vaig fer a les 15:18, la segona a les 15:38 i la darrera a les 16:20, està clar que no vaig moure el trípode en una hora o més però vaig poder captar el que volia, veure com l'incidència i la qualitat de la llum canvia per complert el paisatge en tant sols uns instants. Aquesta capacitat de canvi i el fet de poder fer fotos amb bones llums des de desprès de dinar fins entrada la nit (aurores) és una de les coses que més em va enamorar del hivern a Noruega i un dels motius per el que hi vull tornar quan sigui possible. Son tres fotos fetes en un fiord al nord-oest de Tromso que inspiren sentiments contradictoris, potser la més propera a la realitat es la primera, per la fredor que transmet i que era el que estàvem patint, però no hi ha truc, és tal com era o com ho vaig veure amb els meus ulls. La temperatura de la llum...

Com ja son molt dies sense poder fer cap sortida, avui us proposo una petita visita virtual a Lloret de Mar, concretament a la Cala de Sa Boadella. Per ambientar-ho us diré que era un suau mati del mes de desembre, feia estona que estava al lloc i per les estrelles que es veien res feia presagiar que tindria una bonica sortida de sol. Poc a poc una boirina es posava a l'horitzó i em vaig dir: "...ja puc tornar cap a casa, avui no faré res..." Sort que m'hi vaig quedar doncs instants abans de la sortida, la boira que pensava que seria gruixuda i que taparia la sortida de sol es tornava de colors suaus i va deixar passar unes llums pastel que em varen permetre fotografiar aquest preciós indret sense gaires contrasts i amb una mica de color. Un exemple del que tenia que ser un matí apagat, sense núvols ni color i que es va poder aprofitar bastant be. No us recomano anar-hi per aquestes dates ja que el lloc es considerat una platja "naturista" i no crec...

Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula de Ritley Scott "PROMETHEUS" he volgut fer aquesta nova entrada d'Islàndia ja que durant el nostre viatge vàrem coincidir amb en Ritley Scott i tot el seu equip a la cascada de Detifoss, la que surt al començament de la pel·lícula, la mes cabdalosa d'Europa i que ens vàrem tenir que conformar en veure-la de lluny degut a que aquest director havia "contractat" el lloc per uns dies i ningú hi podia accedir amb cap mena de càmera. Com a consolació et donaven un DVD amb imatges de la cascada 8^) Aquesta introducció m'ha servit per presentar la zona geotermal de Námafjall al area de  Krafla i un viatge al centre de la illa fins al volcà Aksja i el seu crater Viti que podeu veure en la foto anterior en tot el seu esplendor. El camí a la zona de Myvatn passa per llocs com aquest, amb el terra gairebé negre i amb l'omnipresent Herðubreið al fons, una de les muntanyes més maques i amb mes personalitat que ...

Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...