Islàndia, viatge a l'interior

Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula de Ritley Scott "PROMETHEUS" he volgut fer aquesta nova entrada d'Islàndia ja que durant el nostre viatge vàrem coincidir amb en Ritley Scott i tot el seu equip a la cascada de Detifoss, la que surt al començament de la pel·lícula, la mes cabdalosa d'Europa i que ens vàrem tenir que conformar en veure-la de lluny degut a que aquest director havia "contractat" el lloc per uns dies i ningú hi podia accedir amb cap mena de càmera. Com a consolació et donaven un DVD amb imatges de la cascada 8^)
Aquesta introducció m'ha servit per presentar la zona geotermal de Námafjall al area de Krafla i un viatge al centre de la illa fins al volcà Aksja i el seu crater Viti que podeu veure en la foto anterior en tot el seu esplendor.
El camí a la zona de Myvatn passa per llocs com aquest, amb el terra gairebé negre i amb l'omnipresent Herðubreið al fons, una de les muntanyes més maques i amb mes personalitat que he vist.
 
A Námafjall és on es veu que la illa està viva, està tot ple de forats, fumeroles, banyeres de fang bullint i camps de lava sense vida, un lloc on els amants de la natura i la fotografia gaudiran de valent.
En aquest racó vaig sentir com la cara se'm cremava, varen estar uns moments molt intensos i fins i tot la 5D2 es va negar a funcionar desprès d'haver fet unes quantes captures, jo ho denominaria com "la zona morta" (per sort la càmera un tros més avall va tornar a la vida) i es que l'ambient es el que veieu: negre, gris, fum i sofre, no hi ha vida vegetal ni animal de moment.
A uns 100 kms d'aquest lloc i al final d'un llarg camí amb 4x4, creuant rius i un gran desert, arribes a una mena de refugi, la pista continua uns centenars de metres mes fins que arribes a un petit aparcament i allà s'acaba. En surt un camí cobert de neu que et porta al cràter del Viti, un dels llocs que més em varen impressionar de tot el viatge i que més avall us deixo un vídeo gravat amb l'Iphone perquè us pugueu fer una idea més exacta del lloc.
En islandès "Viti" significa "infern" però si us tinc que dir la veritat a mi em va semblar un paradís, penseu que hi vaig arribar amb sabatilles esportives, les botes es varen quedar a la cabana i no va estar gens fàcil, hi havia llocs on la neu tenia un gruix de prop de mig metre però l'emoció i les ganes varen poder amb tots els inconvenients i a mida que ens acostàvem a la vora del cràter els somriures a les cares es feien mes evidents.
A la tornada ens vàrem adonar d'un dels perills de fer aquesta ruta a l'estiu i tornar desprès d'un llarg dia de sol, el desgel, el riuets van molt més plens i creuar-los ja no resulta una feina tant senzilla, s'ha d'anar molt en compte doncs les variacions poden arribar a ser d'uns 35-40 cms. La foto superior n'és un exemple, al matí ens hi vàrem aturar per fer algunes fotos, a la tornada va estar impossible arribar a on havíem estat al matí, el nivell i virulència de l'aigua s'havien incrementat considerablement.
I finalment, ja a prop del final d'aquesta pista que creua el desert d'Ódadahraun i amb el sol a l'horitzó vàrem poder veure el Herðubreið o "lady of Iceland" sense els núvols que tenia al cim durant tot el dia i amb la llum càlida del sol de mitjanit.

Comentaris

  1. Ostres Pere, quina xulada.
    He gaudit molt tota la sèrie i el relat. Sé que alguna vegada en la vida hi aniré a Islàndia. Mentrestant tinc les teues fotos.
    Salut campió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho celebro Pepet, aquest cop també he gaudit Jo fent l'entrada ;-)
      Salut!!

      Elimina
  2. Si Pepet va a Islàndia m'ofereixo a portar les maletes, jeje.
    Això si que és fer les dents llargues als amics.
    Ja veig que vas gaudir molt dels preciosos paisatges que hi ha i de com els has plasmat.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç,
      Islàndia es un viatge a fer però també és un viatge a repetir doncs sempre et quede amb ganes de més.
      Salut!!

      Elimina
  3. Hola Pere !! Impressionants fotos has captat l'essència del lloc, llàstima lo del Detifoss, bé serà l'excusa per tornar-hi. Jo ja he arribat del meu segon viatge a l'illa i ja pensant en fer un tercer algun dia de la meva vida, això si, serà a l'hivern, aquesta illa captiva.

    abraçada, Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc!!
      Jo pràcticament tinc enllestit el segon, ara segur que no aniré a Detifoss, serà molt més "concentrat" i amb mes dies als llocs que m'agraden.
      Estaré a la guait de quan facis un post, segur que tens bon material.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Gràcies,per compartir les teves vivències i les teves belles imatges de llocs preciosos.
    Salut!!

    ResponElimina
  5. Hola Pere!
    Excelente entrada, muy bien documentada con unas imágenes fantásticas. Una pena que no pudieráis ver la cascada de Detifoss en condiciones. Ya tienes una excusa para volver ;)
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel!

      Bueno verla la vimos, incluso habian puesto una alfombra roja para los visitantes pero los guardias de seguridad no te dejaban ni poner las manos en los bolsillos y eso que probe varias veces de sacar la cámara...pero ni la hora ni el encuadre eran satisfactorios, volver si pero no por esta cascada ;-)

      Un abrazo Campeón!!

      Elimina
  6. Uff !!! quin viatge't, amb el relat es nota el que vas disfrutar de l'aventura d'Islàndia i naltros gaudint de les teves imatges

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Bernat,
      Espero que gaudiu de l'entrada tant com jo al fer-la.
      Salut!!

      Elimina
  7. Nosaltres hi varem estar el 2009 i tinc pendent una tornada per fer més l'interior i els fiords del oest.....varem tenir més sort i no hi havia rodatges de pelis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Benvingut!!
      Els fiords de l'oest un lloc tant salvatge com complicat d'anar-hi, sobretot si t'hi vols estar uns dies.
      Sort.

      Elimina
  8. No me'n canso de viatjar amb les teves fotos. Has fet una seqüència, un camí evocador pels contrastos i la riquesa d'aquest racó de Islàndia, sembla que m'hi trobi!
    Totes les fotos son magnífiques, composició, tons, nitidesa, llum, documents d'una terra singular. Gràcies per compartir-les!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Per mi fer aquesta entrada ha estat un plaer, tants records...ho he tornat a viure.
      Gràcies a tu per la visita.
      Un petó.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab