Un camí marcat per les estrelles

Fa poc parlava amb un amic sobre la temàtica de la fotografia de natura que és fa darrerament per una gran majoria, la anomenada conceptual o artística s'ha convertit en una obsessió per aquesta majoria i realment hi han autors que fan autentiques meravelles i en canvi d'altres es queden en el camí, un cop més confonen ser "original" o "creatiu" amb "tot si val" si és diferent.
És un mon que també m'agrada però amb mesura, no per bolcar-hi totes les energies ja que et podria portar a un pou de frustració en el moment que t'adonis que allò que fas no t'omple i et trobes buit d'inspiració o senzillament que el "foton" que acabes de fer, fa temps que l'ha fet un altre i el pitjor de tot, la seva foto et sembla millor...
Per això avui m'he decidit a pujar aquesta foto, tot el contrari del que deia al començament, una fotografia de paisatge astronòmic amb la que vaig gaudir molt fent-la, que no necessita gaires explicacions i està a l'abast de la gran majoria fer-ne una de similar.
Sabeu de la meva debilitat per els cels nets i estrellats, el Parque Nacional de Las Cañadas del Teide potser és un dels llocs on he vist el cel més net fins ara i aquella nit vaig voler senyalar a Antares com la meva guia, la guia per un camí marcat per les estrelles, un camí ple de il·lusió  i motivació per el que faig, sigui al costat de casa o a milers de kilòmetres, emplenant les tarjes de memòria o simplement contemplant el paisatge sense treure la càmera de la motxilla però això si, sentint que estic viu i amb ganes de més...

Comentaris

  1. Ufff! aquesta VL és tridimensional, Fantàstica!. Tinc una neboda estudiant per aquelles terres i em fas venir ganes d'anar a veure-la ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, en aquest cas, t'ho recomano, la diferència amb el que tenim aquí és bestial.
      Salut!

      Elimina
  2. Quin cel, buff!!
    Molt bona pensada la compo, amb el rei de la nit compartint protagonisme amb el camí de les estrelles.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, ja n'em parlat unes quantes vegades d'aquest cel.... caldrà tornar-hi, oi?
      Salut!

      Elimina
  3. Tothom està a l'abast de fer-ho, potser sí, però no tothom ho sap fer!

    és preciosa Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, crec que amb la tecnologia actual no és gens difícil i amb cels així... ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  4. Excelente imagen Pere, la silueta es realmente bella toda ella. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, se veiean tantas siluetas que no sabias donde escoger... un lujo.
      Un abrazo

      Elimina
  5. Una imatge molt ben buscada i m'atreviria a buscar el simbolisme que té: "allà on vol arribar l'ésser humà algun dia" jajajaja

    Respecte al que dius al principi, tothom ha de buscar el seu camí o bé allò que vol intentar. En el món hiperconnectat en el que vivim és molt fàcil adonar-te que no estas sol, que hi ha més gent intentat el mateix o bé un de similar camí que tu però això tampoc t'ha de desmoralitzar per deixar d'intentar-ho. Sempre trobaràs que hi ha gent que ho fa millor que tu. A vegades, perquè exageradament no ens agraden les nostres pròpies fotos. D'altres simplement perquè no estem a la mateixa alçada del camí de l'aprenentatge i qui sap, potser algún dia serem nosaltres els que estem per davant d'aquella persona.

    Sempre he pensat que la'prenentatge en la fotografia és una carrera de fons (i moltes vegades d'obstacles també). S'ha de perseverar i prendre-s'ho seriosament. Si es fa així, crec que tard o d'hora arribaran el resultats. I sobretot viure la fotografia i disfrutar-la.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Certament estem en un mon hiperconnectat, aquesta és la paraula... per això és fàcil que gent amb gran creativitat es vegin abatuts o superats quan veuen que altres ja havien fet el que ell es pensava que havia descobert.
      La fotografia és una cursa de fons... no, unes escales... on cada graó costa molt de superar i el més frustrant i gratificant a la vegada és que no veus on acaba l'escala ;-)

      L'important és gaudir de cada pas o de cada graó i viure'l amb il·lusió i ganes ;-)

      Salut!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Un altre lloc amb molt de potencial, com a punt diferent, la humitat que hi ha a nivell de mar que provoca una franja de to verdós...que a les "alçades" desapareix... ;-)

      Elimina
  7. No tinc el cap per a reflexions filosòfiques, que avui he dormit molt poc i malament, però la foto és una passada pel cel que s'hi pot veure.
    La Via Làctea és una passada, i suposo que també la tendràs sense la figura :-D
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier, espero que ja hagis pogut dormir tot lo que tocava ;-)
      Si clar amb la figura (jo) assentada, de cares, de perfil i evidentment sense figura,
      Salut!

      Elimina
  8. Un cel natural, un bé preuat que costa de veure. Preciosa Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que costa Xavi però per sort encara queden lloc aprop on es pot veure ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  9. Molt bona incloure la figura humana dins la compo.
    Penso que fa molt més inmensa la grandaria de la via làctea.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esther, aquesta imatge podria resumir el meu darrer viatge a Tenerife, sol amb les estrelles a més de 2.000 metres, que més es pot demanar?? ;-)
      Un petó

      Elimina
  10. Feia temps que no mirava el teu espai, i aquesta foto, que te màgia, m'ha fet entrar a llegir. M'ha agradat, com totes les vegades que he llegit pensaments teus.
    Gràcies per compartir-los Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, celebro que la foto t'agradi, a mi també (cosa estranya jeje) i vaig gaudir molt fent-la i sobretot amb la tant famosa connexió còsmica que alguna gent experimentem en aquell indret. A nivell particular penso que em va canviar fins i tot, fixat si va ser fort... Et recomano l'experiència.
      Gràcies a tu Núria.

      Elimina
  11. M'agrada llegir els pensaments que comparteixes amb nosaltres i m'agrada molt la fotografia- Tinc els meus dubtes de que sigui realment fàcil de realitzar però vaja, sigui com sigui, gaudeixo de la imatge que tu vas fer gaudint d'aquest meravellós cel.
    Em quedo amb "un camí marcat per les estrelles....." no deixis de seguir-lo, aquesta il.lusió és el motor pel camí que vas fent i pel que vas aconseguint.
    Un petó pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en pots estar segura de que és fàcil, no és cap fal·làcia...
      Ja saps que no el penso deixar, fa temps vaig fer una entrada que vaig titular: "Camins que has de fer sol..." i aquesta en podria ser la continuació, un petit, molt petit graó més ;-)
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab