Je suis Kenyan

Fart de veure com és tractada aquesta massacre per part de la majoria dels anomenats "Països Civilitzats", he volgut retre el meu petit homenatge a totes i cadascuna de les 148 víctimes d'aquest acte vandàlic.
Sense falses hipocresies i amb coneixement de causa, no entenc com el "nostre" Mon deixa de banda els països més pobres i només es mira el melic... davant barbàries i actes com el que ha passat a Kenya.
Aquesta matança m'ha recordat quan vaig estar a Kenya, al 2009, sortíem d'Amboseli per anar cap a les terres altes destinació: Llac Nakuru, ens va aturar un guia que venia en direcció contraria, va parlar en suahili amb el nostre chofer i vàrem fer mitja volta, variant el camí per anar al mateix lloc però fen uns 300 kms de més per una ruta no prevista. Llavors no vàrem entendre res però al cap d'uns dies vàrem saber que en un dels poblats per on teníem que haver passat s'havia produït un saqueig per robar-lis el bestiar i s'havia saldat amb 28 morts, tots pastors nòmades, dones i mainada... per ells la vida havia valgut igual que un parell de bous o quatre cabres.
També m'ha recordat una de les precàries escoles que vàrem visitar, els vàrem portar llibretes, bolígrafs, llapis de colors, etc... Ens ho varen agrair cantant algunes cançons, eren feliços, no tenien res tampoc coneixien res més...
Aquestes dues fotos anteriors formen part d'una petita sessió fotogràfica que vaig poder fer-hi, amb poca llum i on tots volien sortir-hi, vaig tenir que parar per evitar l'enrenou...
Qui sap?? Potser algun d'aquests infants del 2009 estaven entre les víctimes del 2015...
Ells no tenien cap culpa, no coneixen gran part del que passa fora del país i molt menys entenen de política o terrorisme, tampoc han pogut triar, han nascut on han nascut, amb tot el que comporta, sinó digueu si aquest nadó que vaig fotografiar a un poblat de Massai Mara anava així "per sortir a la foto" o és el viu reflex de la misèria...
Contrasta i molt amb aquest altre nen fotografiat a la sortida d'un col·legi de pagament a la part "rica" de Nairobi tot i que segons el meu parer, la seva mirada no amaga la tristor del seu destí.
Sembla que es pregunti ja: perquè?
#JeSuisKenyan
#Kenyaattacks
Ubicació: Kenya

Comentaris

  1. Carmina6 d’abril del 2015, a les 19:55

    Recordo molt be aquell episodi Pere...i quan ens van dir lo que va passar s'hem van posar els pels de punta.....igual que ara....i tambe per la resposta de la prensa.

    Je suis Kenya !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2015, a les 19:17

      Son d'aquelles situacions que crec que no s'obliden mai, que hagués passat si l'altre guia no diu res?? Qui ho sap??

      Aquests països tenen això, la vida val molt poc... com ens han tornat a recordar amb aquesta matança...

      Elimina
  2. Jordi Amela8 d’abril del 2015, a les 10:11

    Pere, esta clar que hi han víctimes de primera, de segona, de tercera ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler9 d’abril del 2015, a les 19:24

      Si Jordi, malauradament és així... la majoria no veiem més enllà del nostre nas...
      ;-)

      Elimina
  3. vipuchol8 d’abril del 2015, a les 12:13

    Molt bé Pepet.
    Em solidaritze amb tu.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler9 d’abril del 2015, a les 19:25

      Molt bé Vicenç!
      Només un apunt, no soc en Pepet...
      ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Josep Balaguer (Pepet)8 d’abril del 2015, a les 17:38

    Hi ha una pel·li sobre les matances de Rwanda que porta per títol "Disparando a perros". Aquestes matances vàren coincidir en el temps amb la guerra dels Balcans i les seves atrocitats. En un moment de la pel·licula, una de les protagonistes que és corresponsal de guerra diu:
    "En Bosnia lloraba, aquí no, sólo son africanos muertos. Somos unos
    egoístas."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler9 d’abril del 2015, a les 19:27

      Està clar i l'exemple que poses no pot ser més il·lustratiu, hipocresia al poder!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació