Altres mons

La platja de Campiecho a la part occidental d'Astúries és un lloc que no et deixa indiferent, té una força natural impressionant i no hi ha cap rastre humà, jo el vaig descobrir al 2011 gràcies al José Fernández que m'hi va acompanyar i encara que actualment està molt fotografiat, cada cop que hi he anat m'ha mostrat una cara diferent, les primeres vegades varen estar sempre sota una fina pluja o amb molts núvols, sense gaire color, es podria dir que no hi he tingut sort però també soc molt conscient que mai tindré les mateixes oportunitats que la gent que viu als voltants.
Tot i això la darrera vegada que ho vaig visitar, vaig tenir uns instants de "bona llum", el sol a punt d'amagar-se va il·luminar per uns instants la gran roca característica i va donar un breu contrast de llum i color fruit del qual va sortir aquesta imatge, tants sols en tinc tres amb la roca il·luminada del total de la sessió. Pocs instants desprès tota aquesta àrea estava a l'ombra, el sol s'amagava darrera uns núvols baixos i gruixuts per no tornar a sortir més.
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Eduard Marquès11 d’abril del 2015, a les 14:00

    Tant sols hi he estat un cop a la costa Occidental i t,ho ben juro que em va robar el cor fins al punt d,emocionar-me.
    Com sempre una imatge impecable, Pere . una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 d’abril del 2015, a les 20:13

      Gràcies Eduard, comparteixo el que dius, si fos més aprop...
      Una abraçada

      Elimina
  2. Unknown11 d’abril del 2015, a les 14:06

    Sin duda alguna las luces son guapísimas, ese lugar tiena algo especial Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 d’abril del 2015, a les 20:14

      Lo tiene José y tu, algunas de las mejores imagenes del lugar ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  3. Xavier Hita11 d’abril del 2015, a les 16:36

    La veritat que ha d'impressionar estar en aquest teatre natural... Astúries ho tinv apuntat a l'agenda en vermell, li tinc moltes ganes i no només a la zona costera. La compo de la foto molt xula Pere, complicat tindre bones llums, si ja ens costa a natros per la nostra costa... però la llum és molt maca! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 d’abril del 2015, a les 20:15

      Segur que t'agradarà Xavi, ara compte amb les marees no és la Mediterrània ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  4. Daniel Arenas12 d’abril del 2015, a les 0:32

    Bones Pere,

    Doncs serà trillat com dius, però jo, per exemple no hi he estat mai i en quant em surti la oportunitat m'hi passaré. És d'aquells llocs que no només és la foto sino viure en persona el moment i "empapar-se" del lloc.

    Això és com les Aurores, tots n'hem vist moltes però això no ens ha frenat a cap de nosaltres a voler viure la experiència en persona i endur-nos la nostra versió a la càmara. Potser de tant veure'n t'acabes insensibilitzant però segur que tothom recorda la il·lusió i el neguit o nerviosisme de la primera vegada quan no saps si fotografiar-les o quedar-te-les mirant embadalit.
    La foto que ens mostrs em sembla ben composada, no te pinta de que sigui gaire fàcil fer bones composicions ni tampoc massa variacions (parlo segons el que em sembla la imatge que ens mostres, insisteixo en què no ho conec).

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 d’abril del 2015, a les 20:17

      Hola Dani,
      Crec que és com Islàndia, son llocs molt vistos però crec que hi has d'anar al menys un cop a la vida ;-)
      Estar allà i tenir sort amb les llums et permetria treure més profit d'altres composicions, també hi ha la famosa cova... a uns metres, el que et dic, un lloc per visitar
      Salut!

      Elimina
  5. Josep Balaguer (Pepet)13 d’abril del 2015, a les 10:47

    Mare de Déu! Quanta pedra! ja, ja...
    Molt guapa. Els tons suaus del cel m'agraden i la roca subtilment il·luminada acaba d'arrodonir la imatge. Bona captura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 d’abril del 2015, a les 21:25

      Sip, aquí no hi ha "la pedra"... ;-)
      Sempre busquem els més estridents, aquí no era una excepció però tampoc em va desagradar el que vàrem trobar, llàstima que durés tant poc...

      Elimina
  6. Jordi Amela13 d’abril del 2015, a les 13:58

    Com diu en Pepet, quin pedregar.
    Espero poder-hi fer una visita aviat.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler13 d’abril del 2015, a les 21:26

      Aquest estiu Jordi, segur que t'agradarà, una cosa és veure fotos i l'altre estar allà, millor de tarda ;-)
      Salut!

      Elimina
  7. Jarek14 d’abril del 2015, a les 12:40

    A really beautiful and atmospheric photo.

    ResponElimina
  8. Esther Bahí15 d’abril del 2015, a les 0:10

    En llocs llunyans on s'ha d'adaptar a la meteo.
    Aquest lloc sempre canviat per les fortes marees que tenen allà, es una font inesgotable de composicions.
    bona foto aprofitant les llum, com ens tens acostomants.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler16 d’abril del 2015, a les 7:33

      Els temporals dels dos hiverns passat han canviat una mica l'accés, ara és més fàcil.. ;-)
      Un petó

      Elimina
  9. Mercè15 d’abril del 2015, a les 17:53

    Vas poder gaudir i aprofitar uns pocs minuts màgics, de vegades no n'hi ha cap i de vegades rebem un fugisser regal.
    Una llum dolça que trenca una mica la duresa d'aquestes pedres.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler16 d’abril del 2015, a les 7:34

      Tens raó Mercè, de vegades ho tens "controlat" i et falla la llum, aquest dia pintava molt bé per una gran sessió i al final va quedar en aquesta foto i poc més.
      Un petó

      Elimina
  10. vipuchol17 d’abril del 2015, a les 17:25

    Una preciositat.
    Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació