Salt de l'Olla

No acostumo a fer entrades "expres" al bloc però avui faré una excepció ja que la sortida d'aquest matí s'ho val i amb un company com en Ramon Roura, conegut pel seu blog: "Gorgues de la Garroxta".
Ja feia dies que buscàvem data per anar al Salt de l'Olla i els que hi ha una mica més avall, degut a que amb les pluges de fa uns dies les rieres anaven carregades d'aigua i era un bon moment per aprofitar-ho.
També perquè darrerament em dedico més a caminar que a fer fotos i amb aquesta activitat he descobert racons molt aprop de casa amb una bellesa que no té res a envejar a altres indrets més famosos i llunyans i que m'han fet venir ganes de buscar-lis el seu "punt artístic"
Hem sortit de fosc i just aparcar el nou diu ens ha donat la benvinguda amb un cel ple de color, en canvi no havia ni rastre de la tan esperada boira...
Panoràmica feta amb el mòbil de la sortida de sol
Enfilem el camí ral a bon ritme i us tinc que dir que me n'he vist una per seguir al Ramon, es nota que això de cercar gorgues li ha donat un punt de forma envejable.
Canon 5D Canon 16-35mm a 16mm f/11 1,6 seg ISO 50 trípode i polaritzador
Amb prop de 45 minuts hem arribat al Salt de l'Olla, el cabdal ja havia disminuït una mica comparat amb dies enrere però igualment presentava una bona estampa, hem fet fotos a tort i a dret fins que ens hem donat per satisfets i hem anat baixant, aturant-nos a cada salt o a cada lloc on se li veien possibilitats... Com la següent foto, que correspon al Salt de l'Olla Petita.
Canon 5D Canon 16-35mm a 16mm f/8 1/5 seg ISO 50 trípode i polaritzador
Arribem al parking on al matí havíem deixat el cotxe, sol... i ens hem emportat una bona sorpresa, no hi cabia ni una agulla, l'efecte "Setmana Santa" en la seva màxima expressió, com poca estona desprès hem tornat a patir, havia cua des de la sortida dels túnels de la C37 fins Olot... amb els cotxes aturats la majoria de temps, sort que hem pogut girar cua i agafar la "parcel·laria" on pràcticament no havia ningú.
Bones Festes!

Comentaris

  1. Marta Breto3 d’abril del 2015, a les 19:29

    In indret fantàstic... Es molt cert, a vegades tenim raconets increíbles al costat de casa i només fem que marxar ben lluny a buscar-ne d'altres. Tot té el seu encant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler4 d’abril del 2015, a les 8:35

      I tant Marta, estic descobrint parts de la meva comarca on havia passat per el costat sense "veure" al detall el seu encant, sort que m'he donat compte amb temps ;-)

      Elimina
  2. Ramon Roura3 d’abril del 2015, a les 19:45

    Hola Pere, un plaer haver compartit una sortida amb tu. I això de caminar depressa deu ser que quasi sempre vaig sol. A la propera ho tindré en compte :) bona setmana santa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler4 d’abril del 2015, a les 8:36

      Un plaer compartit Ramon, sort que la pujada era curta... jolin!!!
      Bona Setmana Santa!

      Elimina
  3. Eduard Marquès4 d’abril del 2015, a les 16:19

    El verd de l'olla és brutal. Per la compo que has fet m'ensumo que ha de ser un lloc complicat. Una abraçada i bones vacances

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2015, a les 19:11

      Ensumes bé Eduard, com ja comentàvem amb el Ramon in situ, el lloc és més maco que fotogènic ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  4. Unknown5 d’abril del 2015, a les 10:24

    La segunda es realmente curiosa e impresionante. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2015, a les 19:11

      Es de lo poco decente que pude salvar, un sitio muy guapo con algun arbolito de mas...
      Un abrazo

      Elimina
  5. Mercè6 d’abril del 2015, a les 13:27

    Quina sortida tan interessant i quina caminada tan maca que heu fet. Encara em sorprèn que tinguem a prop aquestes gorgues tan boniques i penso quantes petites sorpreses guarda la nostra terra.
    Tens raó, hi ha indrets espectaculars lluny de casa però bellesa en tenim a tort i dret sense fer massa kilòmetres.
    Espero que també hagis gaudit d'aquestes festes!
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2015, a les 19:13

      Hola Mercè,
      Doncs jo m'en he anat donant compte i ja porto dies descobrint raconets prop de casa que mai m'hagués pensat que hi fossin.
      Gràcies i igualment!!
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació