La Gomera, entre brumes i boscos mil·lenaris

Breu entrada sobre una curta escapada a la illa de La Gomera en busca d'una mica de pau, tranquil·litat i desconnexió de la feina i estres dels darrers mesos, feia temps que en parlàvem i cada cop em feia més il·lusió aquest viatge. Com la majoria de viatges que he fet darrerament, no tenia cap objectiu en concret, bé, un si, perdrem hores en boscos de laurisilva i a poder ser amb boires denses però sempre amb el rerefons de la desconnexió del mon "real" del meu dia a dia.
Aquestes illes petites conserven un encant natural increïble i també els seus habitants, la majoria no tenen cap mena de presa per res, fins i tot els operaris de gasolineres, que obren quan volen i serveixen quan els hi ve de gust... formant llargues cues on la gent nativa espera estoicament per la desesperació dels que venim de fora, siguin peninsulars o estrangers.
Crec que aquesta imatge feta el segon dia de la nostra estada, reflexa com et pot arribar a sorprendre un lloc si hi vas amb la ment oberta, està feta des d'un mirador de ferro on tens una bona visió dels roques, Agando inclòs, però mirant una mica a l'esquerra vaig poder captar aquest petit mar de núvols pentinant les muntanyes de sota amb els Gigantes (Tenerife) observant l'escena.
Potser properament posi alguna dels boscos de laurisilva, autèntics fòssils vivents i que em tenen el cor robat.
No voldria acabar l'entrada sense dedicar-lis aquesta foto i donar-lis les gràcies als amics del Restaurante Victoria a El Cercado (Gomera) on vàrem menjar molt bé i ens varen fer sentir part de la família i això que el primer dia algú de nosaltres va dir una frase que es va fer celebre: "Solo queremos un bocata..." i per poc acaba amb les existencies de postres de "tres leches" de la casa...

Comentaris

  1. Una foto molt maca. També guardo molt bon record de la zona (l'any passat vaig visitar Tenerife), i això que dius de la calma és tal qual. La gent molt amable i tranquila, els paisatges molt contrastats. Amb ganes de tornar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta,
      Si a Tenerife ho trobes calmat, no dubtis que si vas a Gomera o El Hierro, el temps sembla aturat, les preses desapareixen i la comunió amb la Natura és total, pot demanar més un fotògraf de Natura??
      Ja estic descomptant els dies per tornar-hi ;)

      Elimina
  2. Preciosa foto i lloc. Estaba pensant d'anar-hi uns dies a l'octubre....i llegir el blog i veure la foto m'ha donat l'última empenta per decidir-me 😃.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un lloc que val molt la pena, no tinc controlat l'octubre per tema de laurisilva i demés però de totes maneres, si busques pau i tranquil·litat, aquest és el lloc ;)
      Gràcies!

      Elimina
    2. Ui jo no he mirat res. Si vull anar es pq molta gent m'ha dit que és preciós. I sí, busco pau,tranquil·litat.... i fer fotos, jejeje!! Ja miraré i m'informaré una mica abans d'anar. Merci. Salut!!

      Elimina
    3. Ben fet Sònia, segur que t'agradarà
      Salut!

      Elimina
  3. Fantastica foto amb aquet mar de nuvols i veig que va ser un fantastic viatge Pere, enhorabona !!

    Una abraçada amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar a les illes afortunades sempre és un viatge fantàstic Raimon, gràcies!!
      Un abraçada!!

      Elimina
  4. Garajonay, és com entrar en un conte de fades.
    I tenen una gastronomia particular :)

    Bonics núvols que em transmeten el que em transmet aquesta illa; misteri.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Esther, si hi has estat ja saps de que parlo ;-)
      Moltes gràcies!
      Salut!

      Elimina
  5. La foto de l'entrada és maca, però la nova capçalera la trobe brutal.
    Jo sempre he fet servir la fotografía com una eina de desconnexió. No vull estar sotmés a cap pressió en aquest món. El que faig ho faig perquè em ve de gust i prou. Si algún dia això canviés potser em buscaría alguna altra cosa a fer en el meu temps lliure ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet,
      Cel·lebro que t'agradi la capçalera, ha estat presentada a un piló de concursos i mai ha aconseguit res destacable, a mi també m'agrada.
      Cert, però crec que com tot, son etapes de la nostra "vida fotogràfica", jo mateix em reconec en altres companys perquè he fet un recorregut semblant, passant per la pressió, evidentment ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab