Somniar en abstracte

Ser creatiu?
Ser original?
Ser innovador?
Aquestes preguntes volen per la xarxa, tothom vol posar-se alguna d'aquestes etiquetes o totes a la vegada (jo m'hi incloc) però realment tots ho tenim al nostre abast??
He fet sortides i viatges amb fotògrafs molt diversos, darrerament tots busquen "la foto" i emmarcada a la categoria d'art o abstracte, és factible sortir a buscar quelcom innovador amb una idea prefixada??
Si, moltes preguntes i cap resposta en concret.
Avui fent el passeig de rigor dels divendres i ja de tornada m'he aturat a veure unes textures en un arbre i li he comentat al company: No hi veus una foto molt potent??
M'ha mirat i m'ha dit: Buenoooo ;-) (per dir quelcom...)
La veritat que per fer aquest tipus de fotografia tens que estar amb pau amb tu mateix, sense cap mena de pressió i sobretot somniar en abstracte
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Pues me parece muy llamativa y desde luego una bella imagen. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un trocito del Tiinto José, un lugar para perder la cabeza, literalmente ;-)
      Un abrazo!

      Elimina
  2. A vegades les coses clàssiques fucionen molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar que si però és difícil sorprendre a algú amb una foto clàssica, no?
      Una altra cosa és que la gaudeixis al fer-la, en l'equil·libri està la gràcia

      Elimina
  3. Bajo mi punto de vista creo que la sencillez en la fotografía puede decir mucho al espectador, un ejemplo Chema Madoz. Felicidades por la aérea

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que la afirmación que haces es tan cierta como dificil de llevar a cabo, Madoz solo hay uno y hacer fotos sencillas y "potentes" una utopia para muchos de nosotros. Gracias!! (Esta no es aerea)

      Elimina
  4. Jo et diria que cal estar en connexió amb la natura o ficat/concentrat/ connectat amb allò que estàs fent.

    Més concret amb el que estàs veient en aquell moment, és com quan mires les estrelles, més estona estàs mirant més veus, més desconnectat de la part física i més connectat amb la part, espiritual? o allò què no se definir i que et fa sentir en pau i no pensar en res amb la ment callada i connectat deixant fluir. allò estrany què fa passar el temps voli.

    Personalment, quan no penso en res , quan miro amb quietud a “ l’esperit”, és quan veig més.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El missatge de l'entrada anava més encaminat a ja sortir amb una idea prefixada, amb un objectiu concret de fer una foto "creativa".
      Estic d'acord amb tot el que dius, encara que si tens la pressió de "ser" creatiu o fer "la foto" aquesta connexió que parles no arriba mai ;-)

      Elimina
  5. Preciosa abstracción con esa mezcla de verdes y ocres. Respecto al mensaje, complicado lograrlo. Creo que al final tiene que reducirse a que uno mismo disfrute encontrando sus nuevas visiones en esos paseos. Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso es lo que acabamos diciendo todos pero te puedo asegurar que detras de esas palabras algunas veces se esconde una mezcla de presión/frustación por "tener" que hacer la foto deseada, original, creativa, buena y además con mensaje... por ahí iba la entrada ;-)
      Gracias Antonio

      Elimina
  6. Sort que dius que és al Tinto... com que al comentari parles de la textura d'un arbre, no entenia la foto.
    Preciisa, per cert...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son les aigues residuals del Tinto, un de molts racons que té, en aquest cas amb moltes algues.
      Gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab