El racó dels meus somnis

De vegades penses que ja ho has vist tot, i mes un dia com ahir, en que veníem d'una posta de sol impressionant en una de les poques cales de la Costa Brava on pots veure com el sol s'amaga davant teu, dons no! no ho havíem vist tot!! faltava una nit plena de llum, color i núvols que va posar el colofó a una, fenomenal en tots els sentits, sortida fotogràfica. Penjo aquesta mena d'al·legoria, dons quan ho vaig contemplar... vaig proposar de captar aquests petits núvols que amb la llarga exposició es dirigeixen cap a la dreta, com si la terra estigues parlant veritablement amb el seu Creador. Fruit de la llarga exposició també ha quedat immortalitzada una subtil circumpolar. Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 481 seg.  a f/4 ISO 100, trípode, cable disparador.

Del la mateixa nit que l'anterior, de la que he sentit un piló de comentaris, tan positius com negatius, fen referencia al detall del primer pla, els colors de les roques, a l'enquadrament, senzillament era la foto que volia fer i que la configuració de la localització me va permetre, no volia color, no volia treure la lluna del pla i si volia el contrallum i les ombres de les roques evocant una reunió de... (imagina tu mateix...), i en aquesta feta uns instants mes tard es pot apreciar el color de la nit en el seu esplendor i amb una mica de contaminació lumínica que dona un toc de color al cel blau i avorrit que hi havia :) Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 22mm, 30 seg.  a f/5,6 ISO 100, trípode, cable disparador i filtre degradat.

La nostra Costa Brava te un encant especial, amb racons amagats i feréstecs com aquest que avui es protagonista de la meva fotografia i si hi ajuntem la llum de la lluna s’ens mostra com un paisatge d’un altre mon, un mon misteriós i a la vegada atractiu. Aquí he tingut que pujar la ISO fins a 400, dons no volia ni que la lluna es cremes ni quedes deformada per el moviment rotatori,  ni que la resta de foto estigues massa fosca, i sacrificant una mica la qualitat que s’hagués obtingut a ISO 50, penso que s’ha millorat en quan a resultat final, per la part del cel he utilitzat un filtre degradat que compensa la diferencia de lluminositat. No te edició. Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 36mm, 30 seg.  a f/5,6 ISO 400, trípode, cable disparador i filtre degradat neutre.

Ja fa unes setmanes que vaig estar a Extremadura, un dels meus objectius era anar al Monument Nacional de Barruecos, de on es aquesta foto, un lloc que feia temps que me tenia molt engrescat i la veritat, no em va decebre, mes al contrari, em va agradar molt, tot i l’enorme complicació compositiva, dons hi han molts elements al lloc i aïllar-ne algun de vegades no era tarea fàcil. Suposo que hi ha un abans i un desprès d’aquest viatge, jo ho veig a les meves fotos, tot i estar unes quantes setmanes “perdut” compositivament, penso que al final he trobat el que buscava, paisatgísticament parlant i que es no seguir les regles, conèixer-les si, però per trencar-les i “crear”.. no fotografiar.. el camí que em queda es llarg, però pas a pas... Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 26mm, 1/6 a f/8 ISO 100 i trípode.

Una alegria haver estat escollit blog del dia a 3cat24.cat. Gràcies a tots per el vostre suport.

Si vols veure boira, només cal anar a la plana de Vic o al Cabrerés, ahir al matí no va estar una excepció, ja passat Coll de Condreu varem poder veure tota la vall coberta per una espesa capa de boira, un espectacle digne de veure i com era aviat per el matí, les llums baixes donaven diferents tons, creant un ambient irreal, entre les moltes que vaig fer he triat aquesta com a representació de simplicitat i bellesa, però sobretot de l'immensitat de la boira i la pau que transmet, aïllat dels altres per una petita escletxa que va deixar entrar un raig de llum solar. L'única edició que te es que li he pujat la temperatura de color uns 1.000 Kelvins i aquests n'és el resultat. Canon 5D Mark II, Canon 70-200mm. F/2.8 L IS a 70mm. , 1/320 a f/5.6 ISO 100 i trípode.

Un dels símbols del Delta, la típica barraca, aquesta me va cridar poderosament l'atenció, desseguida vaig pensar en un B/N, dons els contrastos del cel amb el blanc de la construcció eren brutals i a mes els vaig magnificar utilitzant un polaritzador i com no, una edició a l'estil A. Adams :) També vull destacar un lloc de molta bellesa, però que poc a poc es va convertint en una deixalleria, parlo de El Goleró, malauradament la costa d'aquest lloc està mes que bruta i he pogut veure com any rera any la brossa s'hi acumula sense que sembli importar a ningú, espero que no s'adonin compte massa tard del que hi passa i que si mes no, aquest text serveixi com a denuncia/recordatori, però us deixo una de les perles que de vegades ens regala aquest indret. I finalment deixar constància de que havia estat tres vegades al Delta, però a principis del 2009 hi vaig anar amb la Neus i al seu costat vaig descobrir un nou delta, inclús aquest any, quan hi hem tornat amb ella...