El racó dels meus somnis

Per fi avui he tingut una estona per mirar-me les fotos que vaig fer a Les Hèbrides fa uns dies, escollir-ne una i fer una entrada al bloc... que ja tocava. He triat aquesta nocturna feta buscant la vertical de la Via Làctia sobre la silueta de l'Illa de Rùm, una foto "planejada" ja el dia abans amb una app de mòbil "in situ" i aprofitant una de les poques nits que vàrem tenir sense núvols. Cal dir que a simple vista no es podia apreciar cap mena de contaminació lumínica i ha estat al arribar a casa i veure-les en gran quan he apreciat aquests tons verdosos, taronges i grocs a la part de l'horitzó i sobretot cap a la dreta. Aquella nit va ser neta i clara i un privilegi que ens va ser atorgat per la Natura ja que trepitjar una platja amb milers d'estels reflexats no es pot fer cada dia. He consultat mapes i el Google Earth per veure si coincidia amb algun nucli de població de Skye però la part més poblada d'aquella illa coincideix amb l'altre ...

Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra". Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l' Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent...

El proper dissabte 8 de novembre, a Arbúcies comença una nova edició del Foto Montseny , aquest dia tindran cabuda la majoria d'activitats i xerrades que recomano no us perdeu. Aquest any torno a tenir el plaer d'exposar-hi, juntament amb  Pedro Javier Pascual , un dels fotògrafs de natura espanyols de referència, que presentarà la seva espectacular col·lecció " Il·lusions Visuals ", la meva " Màgia Efímera " veurà la llum per primer cop a Catalunya presentant una selecció de 18 moments íntims, efímers i la majoria irrepetibles que la Natura m'ha regalat en els darrers anys. Com a mostra, aquesta posta de lluna prop del Montseny, una imatge que per mi té un encant especial per tot el que hi ha al darrera i que de vegades per molt que ho tinguis tot planificat, les coses no surten, afortunadament aquest dia, poc abans d'amagar-se del tot la Lluna, els núvols i la boira es varen obrir ;-) Us deixo amb el cartell de les exposicions i amb del Fot...

Fa pocs dies que he tornat de una petita escapada per les costes occidentals d'Astúries, uns llocs primigenis com pocs tenim a la nostra península. Han estat dies de tranquil·litat, natura, degustació i també de retrobament amb bons amics asturians. El temps no ha acompanyat gaire i en contrapunt al darrer viatge que hi vaig fer, aquests dies han estat dominats per el vent del sud, provocant temperatures extremes de fins a 29-30 graus algun dia, absència de pluges i algun que altre cel "aprofitable" com el de la foto que acompanya la entrada, que titularia: " Retrobament a l'alba amb Skeleton ", a la famosa platja de Portizuelo, prop de Luarca. Canon 5D + 16-35mm F/4 L IS Escapada compartida amb l' Esteve Garriga , un parell de sortides i sopar amb el David Álvarez , unes quantes sortides per degustar la natura amb majúscules amb el José Fernández i finalment també s'ens va unir l' Arturo Lasso , així que es podria qualificar de trobada fo...

Que Montphoto és un concurs diferent de la resta molta gent ho sap, especialment els que hi hem estat en alguna de les seves edicions. Aquest any complia la majoria d'edat, 18 anys des de la primera versió fins arribar a l'actual, amb uns fonaments forts i assentats i amb molta projecció de futur, tan nacional com internacional. El canvi de dates del pont de la Puríssima al primer cap de setmana d'octubre em va provocar cert recel la primera vegada que ho vaig escoltar però tant la qualitat, ponències com participació ha estat de nou un èxit, centenars de persones vingudes d'arreu d'Espanya i algunes estrangeres s'han donat cita en aquest certamen i el seu Festival. Clicar per veure el vídeo Ara us deixo amb el reportatge que n'ha fet MiramarTV, un dels millors que he vist mai d'un concurs de fotografia, felicitar al Paco Membrives per la seva encertada intervenció i manifestar el meu orgull per formar part de la que considero la "Família ...

Quan tens un cap de setmana tan intens com aquest que està acabant, arribar a casa i "desconnectar" és com un premi, no sabria dir si ha estat com un casament (per lo atabalat) la culminació de un somni (per els premis) o.... El que si puc assegurar és que un any més ha estat una reunió familiar, la família dels amants de la fotografia i la Natura, alguns més parents que altres però en conjunt hi eren tots, els "germans", els "pares", els "tiets", els "cosins" i fins i tot, els "avis", valgui aquest símil per comparar els diferents llaços que m'uneixen a aquesta gran família que és MONTPHOTO, on un any més, destacaria l'ànima i esperit de Paco Membrives i la que ja és la seva substituta, la Mònica Busquets i reste de col·laboradors habituals, alguns treballant duro "a l'ombra". Han estat tres dies on s'ha parlat, respirat, admirat i viscut la FOTOGRAFIA DE NATURA, amb ponències i audiovisuals on de...

Avui us presento una abstracció típica de Rio Tinto, un lloc on pots passar hores i hores fotografiant detalls i paisatges com no n'hi ha cap més al mon. Condicions extremes per la vida animal i vegetal el fan molt especial. Llocs com aquest requereixen de varies visites espaiades en el temps, d'aquesta manera t'adones del camí recorregut, segur que en pocs mesos la teva mirada canvia i el que abans veies d'una manera ara ho veus de una altra. Que vull dir amb això? Doncs que cada cop que em miro el meu arxiu veig coses que quan estava davant fen la foto no veia i segurament si hi torno, veuré unes altres. Fen una reflexió en veu alta, us diré que no es pot ser taxatiu, ningú té la veritat absoluta i cal ser flexible tant amb els objectius fotogràfics com amb la vida per evitar en la majoria de les vegades tenir que "menjar-te" les teves paraules. Els extremismes i els nerviosismes no porten a res, al menys dins la nostra afició, tot al contrari la paci...