Camí cap a la tempesta

Una de les coses que mes em feia créixer les ganes d'anar a Kenya eren les postes de sol, tothom que hi havia estat me'n parlava, postes de sol d'un vermell potent, de un taronja intens, de.... però gairebé ningú parlava de les tempestes, potser perquè a l'època dels seus viatges no varen coincidir amb elles, però aquest no es pas el meu cas, desprès d'uns dies allotjats a Amboseli i al llac Nakuru, amb una sequera bestial, on es morien els animals i els llacs gairebé estaven secs, ens vàrem dirigir a Massai Mara, via Nairboi i.... llavors vàrem començar a disfrutar de la potencia de la mare natura, amb uns matins de colors, de vegades apagats, de vegades intensos, que donaven pas a un dia radiant... i cap al tard i desprès de regalar-nos amb una varietat de núvols de cotó... es formaven les tempestes, cada dia diferents, de color, d'intensitat, amb sol, sense....
La foto d'avui està feta mentre tornàvem al Karen Blixen Camp, que per cert us recomano si mai aneu a aquest parc, us prometo que viureu la natura en primera persona, no hi ha ni tan sols tanca electrificada, un massai per tenda amb una mena de basto i ja està, dons ja érem a les immediacions del campament quan es va obrir una escletxa a l'horitzó per deixar filtrar la posta de sol enmig de la tempesta, il·luminant des de darrera les cortines d'aigua que queien amb força desmesurada al nostre pas, jo volia parar, el conductor (un kikuyu no gaire simpàtic) no, ja que quan el sol esta amagat no tenen permís per circular per els parcs nacionals i se la juguen molt, dons els rangers d'allà no son com la policia d'aquí, en podeu estar ben segurs!!!. Al final va accedir a parar i per sort, havia aquest petit camí fet per roderes de 4x4 per arrodonir la composició i vàrem poder guardar aquella vivència en algun lloc mes que en el nostre cap i ara la puc compartir amb vosaltres. :-)