Enyorança de temps millors...

Fa pocs dies vaig veure varies fotografies de diferents companys de la platja de Barrika, si no arriben a dir on era no hagués reconegut la platja...hi he estat en tres diferents ocasions i mai l'havia vist tant canviada, la sorra ha envaït l'espai que hi havia entre els flysch, les famoses cues de dinosaure han quedat minimitzades, evidentment, continua essent Barrika i te el seu encant i les mil composicions fotogràfiques que fan la delícia de qualsevol fotògraf de natura, però per mi han perdut part, bona part, de la seva personalitat.
Avui li he volgut dedicar una entrada amb una foto feta la passada tardor, un dia amb el cel ras, però que com sempre si esperes el moment oportú en pots treure alguna imatge que valgui la pena haver baixat tantes escales com s'han de fer per arribar a aquest indret. 
Per fer quelcom diferent, vaig esperar que el sol estès gairebé a punt d'amagar-se a l'horitzó i que els darrers rajos il·luminessin lateralment els flysch, aportant una mica de llum i color en diagonal a la composició, un punt de vista molt baix va ajudar a sobre-dimensionar les roques, emfatitzant el contrast amb l'ajuda d'un polaritzador i un filtre degradat invers de 0,9 per compensar la llum forta a l'horitzó. La dedico a tots els que han visitat aquesta platja aquest any, perquè no desesperin, perquè segur que en una altre visita la puguin veure amb el seu aspecte "normal"  i perquè no tinguin enyorança de temps millors...

Comentaris

  1. Barrika, jo hi vaig estar fa dos anys i s'assemblava més a les oftos de les teves companyes que a la teva, clar que devia anar-hi en marea alta....

    La teva foto no te desperdici és fantàstica ambuna llum que fa pensar.

    Bones fotos

    ResponElimina
  2. Hola Pere,

    No m'ha quedat clar si el tema es que la sorra es deguda a causes "naturals" de corrents i marees que han afectat especialment la platja aquest any o si es pel tema d'afegir sorra artificialment com se sol fer en punts de la Costa Brava.

    En el primer cas segur que torna a la normalitat de forma espontània i en el segon cas segurament també perquè la natura reclama el que és seu. Tot i que perdrem un bon paisatge si l'home s'entesta en anar afegint sorra.

    En quina de les dues situacions es troba Barrika?

    En quant a la imatge aquesta llum lateral vermellosa es una gran pensada. Jo si pogués també preferiria les postes a les sortides de sol però ja hem comentat més d'una vegada que a la nostra zona la cosa funciona al revés ;)

    ResponElimina
  3. Doncs felicitats...nosaltres van ésser de la part "desafortunada" i no la vam poder veure com l'has vist tu...potser també pq no hi vam anar en el moment oportú? segurament...! ;-) genial la llum vermella sobre les roques!

    ResponElimina
  4. Hola Jordi,
    Jo fa dos anys també hi vaig estar, una mica mes tard que la data d'aquesta foto, però estava mes o menys igual...i amb marea baixa, Barrika és de marea baixa.

    Fins aviat!!

    ResponElimina
  5. Hola Daniel,

    El tema "sorra" es per causes naturals, un fort temporal hi va portar tones de sorra...i si, com diuen ells, de tant en tant toca i la natura algun dia tornarà a treure-la. A banda, veig molt difícil arribar amb un vehicle a aquesta platja, hi han un piló d'escalons per accedir-hi.

    A falta de núvol espectaculars, vaig intentar treure el màxim profit del que hi havia, ho tenia tot controlat, menys la climatologia...
    Estic amb tu, ells ho tenen mes fàcil, saben quina posta tindran i poden anar a les localitzacions de clar, al reves que aquí, que normalment anem de fosc i per fer la sortida, en canvi no tenim una influencia tant gran de les marees.

    Salut!!

    ResponElimina
  6. Hola Montse,

    En part aquesta entrada anava per vosaltres dues i un parell d'amics mes que aquest estiu han estat per allà.

    Queda el dubte de saber com estarien les roques amb la marea al seu punt mes baix, però a canvi, teniu un bon motiu per tornar-hi... jo desprès de la primera vegada, quan marxava ja tenia ganes de tornar-hi ;)

    Un petó!

    ResponElimina
  7. Molt ben aprofitada,aquesta llum, més aviat ben prevista,com sempre,saps avançar-te al temps, saps preveure, llums, colors sense que surtin en gps i altres,estris tecnològics.
    Un petó!

    ResponElimina
  8. Hola Esther,
    No era pas la foto "prevista"...però com t'he comentat alguna vegada, era el que hi havia, vaig tenir que improvisar unes quantes composicions diferents del que portava al cap per suplir els núvols que buscava i que el cel no fos el protagonista principal de la foto.
    Sense els estris tecnològics que dius...costaria molt mes fer fotos quan vas de viatge.. ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Pere aquesta platja no s'assembla amb res a la que vaig ser jo aquest estiu, si li afegim que aquella setmana la posta, la marea era alta, doncs imagina.
    Espectacular, l'enorabona.
    salut!!

    ResponElimina
  10. Hola Jordi,
    Jejeje, un dels que va dirigit aquest post es precisament a tu...
    Vaig quedar molt sorprès al veure les vostres fotos, no ho reconeixia com ho havia vist en cap de les vegades que hi he estat...aquest Cantàbric!!
    ;)
    Ja teniu un motiu per tornar-hi...i abans mireu el Tides Plan i el TPE :))

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab