Altres mons

La platja de Campiecho a la part occidental d'Astúries és un lloc que no et deixa indiferent, té una força natural impressionant i no hi ha cap rastre humà, jo el vaig descobrir al 2011 gràcies al José Fernández que m'hi va acompanyar i encara que actualment està molt fotografiat, cada cop que hi he anat m'ha mostrat una cara diferent, les primeres vegades varen estar sempre sota una fina pluja o amb molts núvols, sense gaire color, es podria dir que no hi he tingut sort però també soc molt conscient que mai tindré les mateixes oportunitats que la gent que viu als voltants.
Tot i això la darrera vegada que ho vaig visitar, vaig tenir uns instants de "bona llum", el sol a punt d'amagar-se va il·luminar per uns instants la gran roca característica i va donar un breu contrast de llum i color fruit del qual va sortir aquesta imatge, tants sols en tinc tres amb la roca il·luminada del total de la sessió. Pocs instants desprès tota aquesta àrea estava a l'ombra, el sol s'amagava darrera uns núvols baixos i gruixuts per no tornar a sortir més.
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Tant sols hi he estat un cop a la costa Occidental i t,ho ben juro que em va robar el cor fins al punt d,emocionar-me.
    Com sempre una imatge impecable, Pere . una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eduard, comparteixo el que dius, si fos més aprop...
      Una abraçada

      Elimina
  2. Sin duda alguna las luces son guapísimas, ese lugar tiena algo especial Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo tiene José y tu, algunas de las mejores imagenes del lugar ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  3. La veritat que ha d'impressionar estar en aquest teatre natural... Astúries ho tinv apuntat a l'agenda en vermell, li tinc moltes ganes i no només a la zona costera. La compo de la foto molt xula Pere, complicat tindre bones llums, si ja ens costa a natros per la nostra costa... però la llum és molt maca! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que t'agradarà Xavi, ara compte amb les marees no és la Mediterrània ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  4. Bones Pere,

    Doncs serà trillat com dius, però jo, per exemple no hi he estat mai i en quant em surti la oportunitat m'hi passaré. És d'aquells llocs que no només és la foto sino viure en persona el moment i "empapar-se" del lloc.

    Això és com les Aurores, tots n'hem vist moltes però això no ens ha frenat a cap de nosaltres a voler viure la experiència en persona i endur-nos la nostra versió a la càmara. Potser de tant veure'n t'acabes insensibilitzant però segur que tothom recorda la il·lusió i el neguit o nerviosisme de la primera vegada quan no saps si fotografiar-les o quedar-te-les mirant embadalit.
    La foto que ens mostrs em sembla ben composada, no te pinta de que sigui gaire fàcil fer bones composicions ni tampoc massa variacions (parlo segons el que em sembla la imatge que ens mostres, insisteixo en què no ho conec).

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Crec que és com Islàndia, son llocs molt vistos però crec que hi has d'anar al menys un cop a la vida ;-)
      Estar allà i tenir sort amb les llums et permetria treure més profit d'altres composicions, també hi ha la famosa cova... a uns metres, el que et dic, un lloc per visitar
      Salut!

      Elimina
  5. Mare de Déu! Quanta pedra! ja, ja...
    Molt guapa. Els tons suaus del cel m'agraden i la roca subtilment il·luminada acaba d'arrodonir la imatge. Bona captura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sip, aquí no hi ha "la pedra"... ;-)
      Sempre busquem els més estridents, aquí no era una excepció però tampoc em va desagradar el que vàrem trobar, llàstima que durés tant poc...

      Elimina
  6. Com diu en Pepet, quin pedregar.
    Espero poder-hi fer una visita aviat.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest estiu Jordi, segur que t'agradarà, una cosa és veure fotos i l'altre estar allà, millor de tarda ;-)
      Salut!

      Elimina
  7. A really beautiful and atmospheric photo.

    ResponElimina
  8. En llocs llunyans on s'ha d'adaptar a la meteo.
    Aquest lloc sempre canviat per les fortes marees que tenen allà, es una font inesgotable de composicions.
    bona foto aprofitant les llum, com ens tens acostomants.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els temporals dels dos hiverns passat han canviat una mica l'accés, ara és més fàcil.. ;-)
      Un petó

      Elimina
  9. Vas poder gaudir i aprofitar uns pocs minuts màgics, de vegades no n'hi ha cap i de vegades rebem un fugisser regal.
    Una llum dolça que trenca una mica la duresa d'aquestes pedres.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Mercè, de vegades ho tens "controlat" i et falla la llum, aquest dia pintava molt bé per una gran sessió i al final va quedar en aquesta foto i poc més.
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab