Salt de l'Olla

No acostumo a fer entrades "expres" al bloc però avui faré una excepció ja que la sortida d'aquest matí s'ho val i amb un company com en Ramon Roura, conegut pel seu blog: "Gorgues de la Garroxta".
Ja feia dies que buscàvem data per anar al Salt de l'Olla i els que hi ha una mica més avall, degut a que amb les pluges de fa uns dies les rieres anaven carregades d'aigua i era un bon moment per aprofitar-ho.
També perquè darrerament em dedico més a caminar que a fer fotos i amb aquesta activitat he descobert racons molt aprop de casa amb una bellesa que no té res a envejar a altres indrets més famosos i llunyans i que m'han fet venir ganes de buscar-lis el seu "punt artístic"
Hem sortit de fosc i just aparcar el nou diu ens ha donat la benvinguda amb un cel ple de color, en canvi no havia ni rastre de la tan esperada boira...
Panoràmica feta amb el mòbil de la sortida de sol
Enfilem el camí ral a bon ritme i us tinc que dir que me n'he vist una per seguir al Ramon, es nota que això de cercar gorgues li ha donat un punt de forma envejable.
Canon 5D Canon 16-35mm a 16mm f/11 1,6 seg ISO 50 trípode i polaritzador
Amb prop de 45 minuts hem arribat al Salt de l'Olla, el cabdal ja havia disminuït una mica comparat amb dies enrere però igualment presentava una bona estampa, hem fet fotos a tort i a dret fins que ens hem donat per satisfets i hem anat baixant, aturant-nos a cada salt o a cada lloc on se li veien possibilitats... Com la següent foto, que correspon al Salt de l'Olla Petita.
Canon 5D Canon 16-35mm a 16mm f/8 1/5 seg ISO 50 trípode i polaritzador
Arribem al parking on al matí havíem deixat el cotxe, sol... i ens hem emportat una bona sorpresa, no hi cabia ni una agulla, l'efecte "Setmana Santa" en la seva màxima expressió, com poca estona desprès hem tornat a patir, havia cua des de la sortida dels túnels de la C37 fins Olot... amb els cotxes aturats la majoria de temps, sort que hem pogut girar cua i agafar la "parcel·laria" on pràcticament no havia ningú.
Bones Festes!

Comentaris

  1. In indret fantàstic... Es molt cert, a vegades tenim raconets increíbles al costat de casa i només fem que marxar ben lluny a buscar-ne d'altres. Tot té el seu encant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Marta, estic descobrint parts de la meva comarca on havia passat per el costat sense "veure" al detall el seu encant, sort que m'he donat compte amb temps ;-)

      Elimina
  2. Hola Pere, un plaer haver compartit una sortida amb tu. I això de caminar depressa deu ser que quasi sempre vaig sol. A la propera ho tindré en compte :) bona setmana santa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer compartit Ramon, sort que la pujada era curta... jolin!!!
      Bona Setmana Santa!

      Elimina
  3. El verd de l'olla és brutal. Per la compo que has fet m'ensumo que ha de ser un lloc complicat. Una abraçada i bones vacances

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ensumes bé Eduard, com ja comentàvem amb el Ramon in situ, el lloc és més maco que fotogènic ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  4. La segunda es realmente curiosa e impresionante. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es de lo poco decente que pude salvar, un sitio muy guapo con algun arbolito de mas...
      Un abrazo

      Elimina
  5. Quina sortida tan interessant i quina caminada tan maca que heu fet. Encara em sorprèn que tinguem a prop aquestes gorgues tan boniques i penso quantes petites sorpreses guarda la nostra terra.
    Tens raó, hi ha indrets espectaculars lluny de casa però bellesa en tenim a tort i dret sense fer massa kilòmetres.
    Espero que també hagis gaudit d'aquestes festes!
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Doncs jo m'en he anat donant compte i ja porto dies descobrint raconets prop de casa que mai m'hagués pensat que hi fossin.
      Gràcies i igualment!!
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab