Buscant tres peus al gat...

Al ritme que avança la fotografia i la tecnologia és difícil poder sorprendre amb imatges, molts tenim "cliches" o patrons establerts prèviament, altres ens guiem per gent que ens ha inspirat o simplement intentem copiar idees que ja em vist abans, aquesta imatge podria servir d'exemple, una foto aèria de un dels nombrosos rius de Islàndia, si no n'hagués vist abans de similars a la galeria del Hans Strand segurament mai se m'hagués ocorregut fer quelcom similar, evidentment la foto no és copiada però si la idea (ja que gairebé és impossible repetir una foto aèria).
Darrerament he vist algunes fotos publicades a les xarxes on és lloava la seva "creativitat i originalitat" quan només eren simples còpies de fotos fetes ja fa més de 30 anys (algunes) i els seus autors defensaven calorosament la propietat de la idea, no puc entendre el rerefons que hi ha, segurament un tema econòmic o de reconeixement social, efímer, com tot avui dia i és que fer una foto, una sola foto en tota la teva trajectòria que pugui sobreviure al pas del temps i sigui reconeguda com a teva allà on vagis, crec que val la pena tots els esforços i mitjans que hi dediquis.
Així que us animo a buscar-li "tres peus al gat..." (fotogràficament clar)
;-)

Comentaris

  1. Bufa! Quin tema Pere!! Estic totalment d'acord amb la idea de que avui en dia es complicat ser original, però precisament, aquest és un dels motors que a mi m'empeny a sortir els matins a fer fotos. A l'era d'internet, cada dia ens bombardegem amb milions d'imatges d'arreu del món i, com bé dius, moltes són reinterpretacions molt similars de llocs icònics. Jo sóc del parer que, tot i que m'encanta viatjar i conèixer nous llocs (i aquests, digue-li Islàndia, per posar un exemple, té moltes fotos icones, vistes molts cops), sempre pots aportar o intentar aportar el teu punt de vista, extraient-he de contaminacions fotogràfiques vistes anteriorment i saber i voler fer-ho. I alhora, potser per aconseguir aquesta fotografia que dius, que sigui reconeguda com a "teva", la idea o la creació, potser em de mirar una mica més endins de nosaltres i inclús, fotografiar i saber treure suc d'allò que tenim més a prop de casa. Hi ha una fotografia, per mi ja icònica i molt representativa de Sant Maurici, de l'Oriol Alamany, d'un llac d'alt d'Amitges amb el pi i la llum rosada (segur que saps quina vull dir), que representa això que dius. I potser aquí rau el secret, saber veure i valorar (i conèixer) el que tenim a prop.

    Una abraçada Pere!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavi,
      Tens raó, per aconseguir una foto icònica no cal anar a l'altre costat del mon, amb una mica de sort la pots fer al costat de casa, com la foto de l'Oriol que comentes. Precisament a això em referia, si ell no hagués fet aquella foto segurament molts de nosaltres tampoc.
      No son els viatges (encara que ens motivin i ens desconnectin de l'activitat diària) sinó l'ull i les innovacions i idees el que faran que una foto algun dia pugi ser recordada i associada a un sol fotògraf.
      Fins aviat!!
      Una abraçada

      Elimina
  2. A hores d'ara amb la globalització crec que queden ben poques idees originals per descobrir, tant en fotografia com en molts altres àmbits. La pluja diaria d'imatges a que som sotmesos a traves de xarxes socials fa que sigui impossible no esser influenciat per tendències i modes. Moltes vegades fem alguna foto pensant que som els més originalñs del món i després descobrim que ja està feta i, a més a més, amb molta millor mà que la nostra.
    Això sí, s'ha d'anar intentant trencar esquemes per aconseguir tenir una mica d'originalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet,
      Tens molta raó, tenim massa de tot, de totes maneres em nego a acceptar que no es pugui fer quelcom original i amb cert gust artístic.
      De tant en tant ens arriba alguna imatge que ens deixa amb la boca oberta, algunes vegades fruit de la sort, altres de la creativitat del seu autor, ara mateix és un repte aconseguir-ho.
      Salut!

      Elimina
  3. Hola companys

    Fins i tot la icònica imatge de l'Oriol que heu comentat adés te un precedent en una magnífica imatge en blanc i negre de Josep Ma Guilera, de la que se'n féu una tirada en edició postal, probablement abans de 1939:
    http://www.aneu.cat/arxiu-imatges/fitxa.php?recordID=3905

    És un tema molt interessant aquest de l'originalitat, la creativitat i la vulgarització de la fotografia de paisatge. Per no parlar de totes les legions de fotògrafs-retocadors, creadors de noves realitats, que han sobrepassat l'àmbit de les xarxes, guanyen concursos, i van distorsionant la retina intoxicant els inadvertits. Ja sabreu del que parlo

    Cordialment
    Jordi Solé

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      Bon exemple el que poses, potser una foto de paisatge pur no podrà tenir mai aquest atribut d'originalitat, potser son les més personals i sobretot detalls i abstraccions dins un gran paisatge les que segurament puguin arribar a ser-ho. No ho tinc clar del tot.
      El altre tema ja el tinc bastant "arxivat"... l'èxit fàcil és efímer o ni tant sols existeix, compte, depèn sempre del que s'entén per èxit, si et conformes en ser el millor de 500px, flickr o qualsevol lloc d'aquest, interactuant molt pots arribar a aconseguir-ho però, quin valor real té?
      Crec que el temps i les nostres fotos ens posaran a tots al lloc que ens correspon, no el nombre de likes, comentaris, etc, això és tant efímer com un segon al llarg d'una vida.
      ;-)
      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab