Història d'una fotografia: L'arbre estel·lar

En aquest món tan efímer de les xarxes socials tot va tant ràpid que a la que et pares per fer un breu descans t'adones que quan reprens la marxa tot ha avançat tant que sembla impossible d'atrapar. Amb aquesta idea fa dos mesos vaig inaugurar la secció d'entrevistes i avui dono vida a "Història d'una fotografia", una nova secció on intentaré explicar tot el camí fins arribar a la imatge final ja que cada cop és més habitual "consumir" fotografies sense perdre-hi més que uns pocs segons, desvirtuant tot el treball i planificació que hi ha al darrera i sobretot amb l'intenció que quedi recollit en aquest petit bloc, de fàcil accés i on seguirà durant molt de temps, al contrari del que passa amb xarxes com instagram, facebook, etc on només val el moment, l'impacte, els likes, i on desprès de poques hores ja està engolit per la pròpia activitat del mitjà.
La foto triada és "L'arbre estel·lar", una silueta d'un pi mort per un llamp amb el Gra de Fajol al fons i la Via Làctia en posició vertical, meditada i consensuada amb el Jordi Amela i amb la Laia, la meva filla, que al final també s'hi va afegir.
Quan tens tant clar el que vols, el primer que has de fer és triar el dia, millor dit, la nit perfecte per fer-ho, amb lluna nova, cel seré i amb no massa fred ja que estarem a 2.300 metres al mig del Pirineu.
Per això actualment tenim un bon grapat d'apps pel mòbil que ens faciliten la feina, només cal anar-hi uns quants dies abans i fer una simulació virtual de la nit escollida per saber si quadra amb el que volem. En la següent captura teniu l'exemple, una simulació feta a mig matí un parell de setmanes abans i triant la primera lluna nova.
Està clar que amb el que no comptàvem quan vàrem sortir de Camprodon era que en aparcar a dalt seriem rebuts per una forta tempesta. "Cachis!! tant planificar i l'hem cagat!!" s'em va escapar...
Però de vegades el destí et té preparades sorpreses impensables ja que mentre decidíem si tornàvem a casa o esperàvem, el fort vent va començar a aclarir el cel, sense perdre el temps, agafem motxilla, tres peus i roba d'abric i cap a dalt que potser tindríem sort.
Arribem a la localització marcada i tot moll, amb un vent moderat però amb un cel espectacular, ni un sol rastre de núvol, havien tantes estrelles que fins i tot feien mal als ulls i creia que no seria necessari el frontal però si ho va ser perquè l'arbre estava penjat i la roca on volíem fixar els trípodes era molt petita per encabir-nos a tots.
Fent uns quants exercicis de contorsionisme, probes d'enfoc amb el laser i acabant d'esperar que la Via Làctia es poses en vertical, vàrem aconseguir tenir uns enquadraments decents per tots i amb postures més o menys còmodes vàrem poder dur a terme una sessió que poca estona abans (a l'aparcament) s'intuïa impossible de fer.
No sé si la foto final us sembla interessant però us puc assegurar que vaig gaudir i patir per fer-la i potser amb aquestes quatre ratlles li dono una mica més de contingut, ja direu que us sembla i si val la pena continuar amb aquestes entrades...
Ahh! M'oblidava... desprès d'unes dos hores es va començar a tapar i... si! abans d'arribar al cotxe ja estava plovent de nou...
;-)

Comentaris

  1. Molt bona idea, Pere. Tots tenim una petita historia que explicar de cada una de les fotos que fem i això també és una part important i motiu que ens fa disfrutar d,aquesta afició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Eduard i també que cada cop la gent valora menys la fotografia degut a les manipulacions i mentires per obtenir un resultat final "decent" i aquesta secció intentarà ser un clam en contra ;-)

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies Vicenç, espero que la nova secció també t'agradi.
      Salut!

      Elimina
  3. Muy buena foto e historia, yo creo que toda foto la tiene, casi siempre personal, pero que nos cuentes las tuyas seguro que nos inspira.

    Por cierto estoy totalmente de acuerdo las redes tienen muchas cosas buenas pero no todas y la velocidad creo que esta un poco reñida con la fotografía, por lo menos con la de paisaje que para mi necesita de una cierta reflexión para hacerla

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso es Javi, todas la tienen y como comentas en face, algunas con mas glamour que otras, en ello pienso centrar esta nueva sección para intentar poner en valor lo que hacemos por encima de la inmediatez de los likes de las redes sociales de consumo que aunque necesarias, nos deboran demasiado rápido ;-)

      Muchas gracias!!

      Un saludo

      Elimina
  4. ara la foto del arbre te vida i sentiments
    A veure amb les aerees com te ho fas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja Andreu, aquesta és bona. Evidentment no és el mateix però intentaré fer-ho ben aviat, sobretot si es compleix un requisit i potser et tinc que demanar ajuda i tot ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  5. Bon article i bona explicada Pere! Cada dia aprenc una mica mes!
    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mateix puc dir de tu Quim, compartir sortides és com compartir-les amb un llibre obert.
      Fins aviat!!

      Elimina
  6. Doncs la foto està ben xula i sempre resulta interessant veure tot el procés creatiu des de que imaginem la foto fins que la plasmem amb la càmara. Sempre s'apren veient el procés dels altres, seguiré la secció atentament.
    Una abraçada campió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que trobis interessant aquesta nova secció, crec que pot aportar bastant, sobretot pels que entenen la fotografia com nosaltres ;-)
      Una abraçada

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab